Catalonia PAU Choir and Vocal Technique (Cor i Tècnica Vocal II) flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Contrapunt imitatiu

Textura en què diverses veus repeteixen un mateix motiu musical successivament, pròpia del Renaixement i del Barroc, i que exigeix atenció a l'afinació i a l'entrada de cada veu.

Baix continu

Línia de baix xifrada que acompanya el cor en el Barroc i indica els acords; el director o l'organista la realitza per sostenir l'afinació i l'harmonia.

Sprechgesang

Tècnica de parla cantada emprada al segle XX en què la veu se situa entre la parla i el cant; cal controlar l'altura aproximada i el ritme amb precisió.

Sardana cantada

Gènere coral català amb text i estructura de sardana, amb compàs de 6/8 i accents característics; requereix dicció clara i atenció al ritme i a l'accentuació.

Ordre S-A-T-B

Disposició habitual de les veus corals a la partitura, de la més aguda a la més greu: soprano, alto, tenor i baix, amb claus de sol i de fa segons la veu.

Anàlisi formal

Identificació de frases, motius, seccions i cadenes d'una obra; permet planificar dinàmiques, respiracions i la progressió de l'assaig amb criteri musical.

Xifrat del baix

Números (6, 4, 5, 7) situats sobre o sota el baix que indiquen inversions i notes de l'acord; cal interpretar-los per afinar i entendre l'harmonia.

Textura homofònica

Textura en què totes les veus es mouen amb el mateix ritme i síl·labes simultànies; facilita la dicció però exigeix un equilibri i una afinació molt precisos.

Notes estranyes

Notes de pas, retards, appoggiatures i anticipacions que no pertanyen a l'acord; cal identificar-les per afinar correctament i conduir les veus amb naturalitat.

Suport (appoggio)

Equilibri de pressió entre inspiració i espiració que manté l'aire estable durant la frase; no és rigidesa abdominal sinó control muscular coordinat.

Respiració diafragmàtica

Inspiració en què el diafragma baixa i les costelles s'expandeixen sense elevar les espatlles; proporciona més capacitat i control de l'aire.

Formants vocals

Ressonàncies del tracte vocal (F1 i F2) que determinen el timbre de les vocals; el seu ajust explica la projecció i el color de la veu.

Passaggio

Zona de transició entre registres vocals (pit, mixt, cap) on cal ajustar ressonància i suport per evitar canvis bruscos de timbre o de volum.

Consonants sonores i sordes

Les sonores (b, d, g, v, z) aporten impuls i vibració; les sordes (p, t, k, s, f) donen precisió rítmica i claredat en la dicció coral.

Blend coral

Fusió del so del conjunt que s'aconsegueix uniformant vocals, vibrato i color; cada cantant ha d'ajustar la seva veu al grup sense destacar.

Afinació per terceres

Ajustament de les terceres i quintes en l'acord, intervals molt sensibles a la desviació; cal escoltar les veus veïnes i corregir amb suport estable.

Equilibri de veus

Proporció de volum entre les veus segons la seva funció musical; la melodia i el contrapunt han de ser audibles sense tapar l'acompanyament.

Escolta activa

Capacitat d'atendre simultàniament el director, els companys i la pròpia veu; és la base de l'afinació, l'equilibri i la cohesió del cor.

Respiració col·lectiva

Sincronització dels respiradors del cor en atacs i pauses; cal visibilitat i coordinació perquè el so comenci i acabi alhora.

Anacrusi

Gest de preparació que precedeix l'atac; ha de ser clar, anticipat i proporcional al tempo perquè el cor entri amb precisió i unitat.

Patrons de compàs

Gestos definits per a 2/4, 3/4, 4/4 i 6/8; cal adaptar-los al tempo lent o ràpid sense perdre claredat ni anticipació.

Assaig per seccions

Treball amb una sola veu o grup de veus per corregir afinació, ritme i text abans d'integrar-ho en l'assaig tutti amb tot el cor.

Objectius d'assaig

Metes concretes fixades per a cada sessió (afinació, text, dinàmica); permeten mesurar avenços i evitar assajos sense rumb definit.

Gest de tall

Moviment clar del director que indica el final d'una frase o obra; ha de coincidir amb la respiració col·lectiva i la durada exacta.

Hidratació vocal

Consum suficient d'aigua a temperatura ambient per mantenir la mucosa vocal humida; cal evitar alcohol, cafè excessiu i ambients secs abans de cantar.

Disfonia funcional

Alteració de la veu per mal ús o abús vocal, amb ronquera i fatiga; requereix repòs vocal, higiene i valoració per un especialista en veu.

Escalfament vocal

Conjunt de vocalitzacions suaus, sirenes i glissandos que preparen la musculatura vocal abans de cantar; redueix el risc de lesió i millora el control.

Reflux gastroesofàgic

Retorn d'àcid a l'esòfag que irrita les cordes vocals; cal evitar àpats pesats abans de cantar i consultar un metge si és persistent.

Termes de dinàmica

Indicacions com pp, p, mf, f i ff que s'usen igual en català, castellà i anglès; expressen intensitat i han de ser proporcionals al conjunt.

Legato i staccato

Legato (lligat, ligado) indica so continu i unit; staccato (picat, picado) indica notes separades i curtes; afecten articulació i respiració.

Claus de sol i fa

La clau de sol (treble clef) s'usa per a soprano i alto; la de fa (bass clef) per a tenor i baix; determinen la lectura de les notes de cada veu.

Fases de preparació

Seqüència de lectura, consolidació, memorització i posada en escena; distribueix la feina al llarg del calendari i evita acumular-ho tot al final.