I85PREP
⌘ K
Catalonia PAU Choir and Vocal Technique (Cor i Tècnica Vocal II) study materials
Catalonia PAU Choir and Vocal Technique (Cor i Tècnica Vocal II) study resources

Catalonia PAU Choir and Vocal Technique (Cor i Tècnica Vocal II) practice questions

One question at a time. Build your Catalonia PAU Choir and Vocal Technique (Cor i Tècnica Vocal II) understanding.

First 50 of 200 questions. Each one lists the choices, the correct answer, and an explanation. The checker at the top of this page saves progress in this browser when it is available.

Continue in the practice tool above to load more questions, 50 at a time.

Question 1Choral repertoire: stylistic and historical context

En el context del repertori coral de la PAU, a quin període pertany el motet «Sicut cervus» de Palestrina i quina textura el caracteritza?

  1. Edat Mitjana, amb cant monòdic gregorià
  2. Romanticisme, amb acompanyament orquestral i cromatisme
  3. Barroc, amb baix continu i concertato
  4. Renaixement, amb textura polifònica imitativa a cappella Correct answer.

Explanation

Palestrina treballa a la segona meitat del segle XVI, dins del Renaixement, i el seu motet «Sicut cervus» és un exemple clàssic de polifonia imitativa a cappella amb entrades successives de les veus. L'estil evita el baix continu i l'orquestració romàntica, i no és monodia gregoriana sinó contrapunt a diverses veus.

Question 2Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin compositor és l'autor del «Miserere» per a doble cor que la Capella Sixtina interpretava tradicionalment a la Setmana Santa?

  1. Tomás Luis de Victoria
  2. Orlando di Lasso
  3. Josquin des Prez
  4. Gregorio Allegri Correct answer.

Explanation

Gregorio Allegri va compondre el famós «Miserere» a nou veus distribuïdes en dos cors, interpretat a la Capella Sixtina durant la Setmana Santa. La llegenda de la seva transcripció per part de Mozart il·lustra la seva fama. Els altres compositors són rellevants al Renaixement, però no autors d'aquesta obra.

Question 3Choral repertoire: stylistic and historical context

En el repertori coral barroc, quin paper té el baix continu en obres com els oratoris de Händel?

  1. Sosté la harmonia amb un instrument greu i un de teclat que realitza l'acord Correct answer.
  2. Marca la tessitura de cada cantant en la partitura
  3. Indica el tempo exacte mitjançant xifres sobre la línia melòdica
  4. Substitueix completament les veus corals en els tutti

Explanation

El baix continu és una línia greu xifrada que un instrument melòdic greu i un de teclat realitzen harmònicament, formant la base de l'acompanyament barroc. No substitueix el cor ni fixa el tempo ni la tessitura; la seva funció és harmònica i estructural.

Question 4Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin tret estilístic defineix millor el «Cant de la Sibil·la» tal com es canta la Nit de Nadal a Mallorca?

  1. Un himne romàntic amb acompanyament de piano
  2. Una fuga coral barroca amb contrapunt imitatiu rigorós
  3. Un madrigal renaixentista a cinc veus amb cromatisme
  4. Un cant monòdic de tradició medieval amb text profètic Correct answer.

Explanation

El «Cant de la Sibil·la» és una peça monòdica de tradició medieval, amb melodia litúrgica i text profètic sobre el Judici Final, que es conserva viva a Mallorca i és patrimoni de la UNESCO. No té la forma de fuga, ni de madrigal polifònic, ni d'himne romàntic.

Question 5Choral repertoire: stylistic and historical context

En quin idioma i amb quin caràcter s'interpreta habitualment el «Cant dels Ocells», peça tradicional del repertori nadalenc català?

  1. En català, amb caràcter popular i melodia senzilla Correct answer.
  2. En llatí, amb estil gregorià solemne
  3. En alemany, amb text de coral luterà
  4. En italià, com a ària operística

Explanation

El «Cant dels Ocells» és una cançó tradicional catalana de Nadal, amb text en català i una melodia senzilla d'arrel popular. La seva popularitat internacional es va consolidar amb la interpretació de Pau Casals. No és un coral luterà ni una ària operística.

Question 6Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin gènere vocal renaixentista es caracteritza per un text profà, sovint amorós, i una escriptura a diverses veus amb cromatisme expressiu?

  1. El madrigal Correct answer.
  2. L'oratori
  3. La missa de rèquiem
  4. El responsori gregorià

Explanation

El madrigal renaixentista, especialment a Itàlia al segle XVI, és una peça profana a diverses veus que busca expressar el text, sovint amb cromatisme i paraules emotives. La missa de rèquiem i el responsori són sacres, i l'oratori és posterior, barroc.

Question 7Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin compositor català del segle XX va harmonitzar i popularitzar nombroses cançons tradicionals catalanes per a cor, com «El cant dels ocells»?

  1. Pau Casals Correct answer.
  2. Isaac Albéniz
  3. Enric Granados
  4. Manuel de Falla

Explanation

Pau Casals, a més de violoncel·lista, va harmonitzar i difondre cançons tradicionals catalanes, especialment «El cant dels ocells», que va convertir en símbol. Granados, Falla i Albéniz són compositors hispànics però no vinculats a aquesta tasca de repertori coral català.

Question 8Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin tret distingeix el motet renaixentista de la missa pel que fa al text?

  1. El motet té sempre text en català i la missa en llatí
  2. El motet no té text i la missa en té de doble
  3. El motet només usa text profà i la missa només text en vulgar
  4. El motet usa un text litúrgic o bíblic lliure, mentre la missa segueix l'ordinari fix Correct answer.

Explanation

El motet renaixentista parteix d'un text litúrgic o bíblic variable, sovint un verset, mentre que la missa desenvolupa les cinc parts fixes de l'ordinari (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Agnus Dei). Ambdós gèneres són habitualment en llatí i polifònics, de manera que les altres opcions no descriuen la diferència real.

Question 9Choral repertoire: stylistic and historical context

Una coral vol interpretar un «Kyrie» de la «Missa Papae Marcelli». Quin compositor i quin estil ha de preparar?

  1. Byrd, amb anglicà i text en anglès
  2. Monteverdi, amb estil concertant i baix continu
  3. Palestrina, amb contrapunt clar i declamació intel·ligible Correct answer.
  4. Bach, amb fuga i coral luterà

Explanation

La «Missa Papae Marcelli» és de Giovanni Pierluigi da Palestrina i representa l'estil polifònic clar del Renaixement tardà, amb èmfasi en la intel·ligibilitat del text. Monteverdi i Bach són posteriors i amb trets estilístics diferents, i Byrd treballa en el context anglicà i catòlic anglès.

Question 10Choral repertoire: stylistic and historical context

En preparar un fragment de «L'Orfeo» de Monteverdi per a cor, quin element estilístic cal tenir en compte respecte del text?

  1. El text s'ha de cantar en llatí litúrgic
  2. La polifonia imitativa estricta ha de dominar per sobre del text
  3. Cal afegir ornamentació pròpia del bel canto romàntic
  4. La «seconda prattica» prioritza l'expressió del text sobre la complexitat contrapuntística Correct answer.

Explanation

Monteverdi defensa la «seconda prattica», en què la música serveix a l'expressió del text i de les emocions, cosa que afecta la declamació i el fraseig. No es tracta de polifonia imitativa estricta ni d'ornamentació romàntica, i «L'Orfeo» és en italià, no en llatí litúrgic.

Question 11Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin element diferencia l'escriptura del cor en un oratori barroc respecte d'una cantata coral luterana de Bach?

  1. L'oratori és sempre en llatí i la cantata en grec
  2. L'oratori sol ser en llengua vulgar i de tema narratiu, mentre la cantata luterana s'insereix en el culte Correct answer.
  3. L'oratori és a cappella i la cantata no té instruments
  4. L'oratori no té solistes i la cantata només té cor

Explanation

L'oratori barroc, com els de Händel, sol ser en llengua vulgar (anglès, italià) i de caràcter narratiu, sovint amb solistes, cor i orquestra, pensat per a sala de concert. La cantata luterana de Bach s'insereix en el servei religiós i parteix de corals. Les altres opcions contenen afirmacions falses sobre idiomes i plantilles.

Question 12Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin compositor va escriure el «Càntic dels Càntics» i altres obres corals amb un llenguatge modal i influències del folklore català al segle XX?

  1. Frederic Mompou
  2. Robert Gerhard
  3. Joan Manuel Serrat
  4. Eduard Toldrà Correct answer.

Explanation

Eduard Toldrà, com a compositor i director, va conrear el repertori coral amb arrels populars catalanes i un llenguatge proper al noucentisme musical. Mompou és més conegut pel piano i la cançó, Gerhard per un llenguatge més avantguardista, i Serrat és cantautor. La pregunta es refereix a la tradició coral catalana del segle XX.

Question 13Choral repertoire: stylistic and historical context

En cantar un coral luterà a quatre veus, quina veu porta habitualment la melodia en la textura homofònica?

  1. El soprano Correct answer.
  2. El contralt
  3. El tenor
  4. El baix

Explanation

En la textura coral homofònica del coral luterà, la melodia tradicionalment es troba a la veu superior, el soprano, mentre les altres veus formen l'harmonització. Això facilita que la congregació segueixi la melodia. Les veus greus sostenen l'harmonia i no porten la melodia principal en aquesta textura.

Question 14Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin vincle estableix la «chanson» francesa renaixentista amb el repertori coral actual?

  1. És una dansa barroca amb baix continu
  2. És una forma litúrgica llatina de la missa
  3. És una cançó polifònica profana que sovint s'adapta per a cor mixt Correct answer.
  4. És un gènere exclusivament instrumental sense text

Explanation

La «chanson» renaixentista és una peça vocal polifònica profana, sovint amb text amorós o descriptiu, que s'ha adaptat freqüentment per a cors mixtos. No és instrumental, ni litúrgica, ni una dansa barroca; la seva naturalesa vocal i profana la fa propera al madrigal.

Question 15Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin aspecte del context històric explica l'auge del repertori coral a cappella al segle XIX?

  1. El moviment Cecilianista i el romanticisme musical van revalorar la polifonia antiga i el cant sense instruments Correct answer.
  2. L'aparició del fonògraf va eliminar la pràctica coral
  3. La invenció del baix continu va fer innecessàries les veus
  4. La reforma protestant va prohibir la música vocal

Explanation

Al segle XIX, el moviment Cecilianista i el gust romàntic per la música antiga van impulsar la recuperació de Palestrina i la pràctica coral a cappella, sovint en societats corals i edicions revivalistes. Les altres opcions són anacròniques o no tenen relació causal amb aquest fenomen.

Question 16Choral repertoire: stylistic and historical context

En el repertori coral del Romanticisme, quina característica harmònica és més freqüent que en la polifonia renaixentista?

  1. L'absència total de dinàmiques escrites
  2. L'ús exclusiu de modes gregorians sense alteracions
  3. La supressió de les veus intermèdies
  4. Un cromatisme més intens i modulacions freqüents Correct answer.

Explanation

El llenguatge romàntic amplia el cromatisme i les modulacions per expressar emocions intenses, cosa que diferencia aquest repertori de la modalitat més estable del Renaixement. No es tracta d'ús exclusiu de modes gregorians ni de supressió de veus, i les dinàmiques escrites són habituals en la partitura romàntica.

Question 17Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin compositor del Romanticisme va escriure el «Requiem» alemany per a solistes, cor i orquestra, amb text en alemany?

  1. Wolfgang Amadeus Mozart
  2. Giuseppe Verdi
  3. Gabriel Fauré
  4. Johannes Brahms Correct answer.

Explanation

El «Ein deutsches Requiem» de Brahms utilitza textos bíblics en alemany en lloc de la litúrgia llatina, i és una obra central del repertori coral romàntic. Verdi i Fauré van escriure rèquiems en llatí, i el de Mozart és també llatí i del Classicisme.

Question 18Choral repertoire: stylistic and historical context

En un programa de concert que combina un motet de Victoria i un «Magnificat» de Bach, quin criteri estilístic ajuda a diferenciar-ne la interpretació?

  1. El motet demana una emissió lineal i imitativa, mentre Bach demana més retòrica harmònica i baix continu Correct answer.
  2. Ambdós exigeixen exactament el mateix fraseig i la mateixa articulació
  3. El motet s'ha de cantar amb piano i Bach a cappella obligatòriament
  4. El motet requereix ornamentació operística i Bach cant gregorià

Explanation

Victoria pertany al Renaixement i la seva escriptura polifònica imitativa afavoreix una emissió lineal i equilibrada, mentre que el «Magnificat» barroc de Bach incorpora harmonia funcional, baix continu i retòrica expressiva. Per això el fraseig i l'articulació no poden ser idèntics. Les altres opcions barregen pràctiques anacròniques.

Question 19Choral repertoire: stylistic and historical context

Quina afirmació descriu correctament la pràctica interpretativa del cant gregorià en un context coral actual?

  1. Pot interpretar-se amb acompanyament d'orgue o en monodia, segons la tradició i el context litúrgic Correct answer.
  2. Requereix obligatòriament quatre veus mixtes
  3. S'ha de cantar sempre amb baix continu xifrat
  4. Es canta exclusivament amb vibrato operístic

Explanation

El cant gregorià és monòdic i pot interpretar-se en solitari o en uníson, amb o sense acompanyament d'orgue segons la pràctica i el context. No implica baix continu, ni obligació de quatre veus, ni vibrato operístic, que són convencions d'altres repertoris.

Question 20Choral repertoire: stylistic and historical context

Una coral vol programar una obra representativa de l'anomenada «Escola de Notre-Dame». Quin compositor i quin tret estilístic ha de buscar?

  1. Bach, amb fuga i coral luterà
  2. Palestrina, amb contrapunt imitatiu a cappella
  3. Léonin i Pérotin, amb organum i ritme modal Correct answer.
  4. Händel, amb oratori i baix continu

Explanation

L'Escola de Notre-Dame, als segles XII-XIII, està representada per Léonin i Pérotin, que conrearen l'organum polifònic amb ritme modal sobre cant pla. Palestrina, Bach i Händel són molt posteriors i pertanyen a estils diferents, de manera que no encaixen en aquesta etiqueta històrica.

Question 21Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin factor explica que el repertori coral del segle XX incorpori tècniques com el «Sprechgesang» i efectes vocals?

  1. La prohibició de cantar amb text intel·ligible
  2. La recerca de nous llenguatges sonors i l'expansió de les possibilitats expressives de la veu Correct answer.
  3. El retorn estricte a la modalitat gregoriana medieval
  4. L'eliminació del cor en favor de l'orquestra simfònica

Explanation

Els compositors del segle XX exploren noves sonoritats, textures i maneres de produir la veu, com el «Sprechgesang», els efectes de cluster o el cant parlat, per ampliar el vocabulari expressiu. No es tracta d'un retorn estricte al gregorià ni d'eliminar el text o el cor, sinó d'experimentar amb la veu.

Question 22Choral repertoire: stylistic and historical context

En comparar la «Missa de Notre-Dame» de Machaut amb una missa de Palestrina, quin element és més característic de Machaut?

  1. L'ús d'isorrítmia i d'un cantus firmus amb textures complexes Correct answer.
  2. L'orquestració simfònica amb cors dobles
  3. El baix continu xifrat i el concertato
  4. L'homofonia estricta amb melodia al soprano

Explanation

La missa de Machaut, del segle XIV, és una obra polifònica que empra isorrítmia i un cantus firmus amb textures complexes, dins de l'Ars Nova. L'homofonia estricta, el baix continu i l'orquestració simfònica són trets d'èpoques posteriors i no defineixen aquesta obra medieval.

Question 23Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin criteri ajuda a distingir un «villancico» renaixentista espanyol d'un madrigal italià del mateix període?

  1. El villancico sol tenir tornada i estrofes amb caràcter popular, mentre el madrigal cerca una expressió més lliure del text culte Correct answer.
  2. El villancico no té text i el madrigal en té de doble
  3. El villancico requereix baix continu i el madrigal no
  4. El villancico és sempre en llatí litúrgic i el madrigal en grec

Explanation

El villancico renaixentista espanyol presenta sovint una estructura amb tornada i estrofes i un caràcter proper a la cançó popular, mentre que el madrigal italià desenvolupa un text culte amb més llibertat expressiva i sovint cromatisme. Cap dels dos no és en grec ni requereix baix continu en aquest període.

Question 24Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin compositor és conegut per haver adaptat el «Cant dels Ocells» en una versió per a violoncel que ha inspirat moltes versions corals posteriors?

  1. Pau Casals Correct answer.
  2. Felip Pedrell
  3. Amadeu Vives
  4. Enric Morera

Explanation

Pau Casals va fer famosa la melodia tradicional «El cant dels ocells» amb el violoncel, i la seva versió ha inspirat nombroses adaptacions corals. Morera, Pedrell i Vives són figures rellevants de la música catalana, però no se'ls associa principalment amb aquesta adaptació emblemàtica.

Question 25Choral repertoire: stylistic and historical context

En programar un concert amb repertori del Renaixement i del Barroc, quina consideració sobre l'afinació i el temperament és més pertinent?

  1. L'afinació no té cap rellevància en la música vocal antiga
  2. El temperament i l'afinació històrics poden afectar la sonoritat, i cal adaptar-los al context de l'obra Correct answer.
  3. Cal afinar sempre un semitò per sota del diapasó actual
  4. Tots dos períodes exigeixen exactament el mateix temperament igual i vibrato continu

Explanation

Les pràctiques d'afinació i temperament varien segons l'època i el context, i la seva consideració ajuda a reproduir la sonoritat i les relacions intervàl·liques de cada repertori. No és cert que no tinguin rellevància ni que tots dos períodes exigeixin el mateix tractament, i no hi ha una regla universal de baixar un semitò.

Question 26Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin tipus d'obra vocal del Renaixement combina un text religiós en llatí amb una escriptura contrapuntística sobre un cant pla que es manté en valors llargs en una veu?

  1. La frottola de cambra
  2. La missa de cant pla o «missa choralis» Correct answer.
  3. El madrigal cromàtic tardà
  4. El motet paròdia sobre una cançó profana

Explanation

La missa de cant pla pren una melodia gregoriana com a cantus firmus, generalment en la veu de tenor o en valors llargs, mentre les altres veus despleguen contrapunt. Aquesta tècnica diferencia l'obra d'un motet paròdia, que manlleva material polifònic d'una altra composició.

Question 27Choral repertoire: stylistic and historical context

Una coral vol interpretar un madrigal italià de finals del segle XVI amb text sobre el dolor d'una nimfa. Quin recurs expressiu és més característic d'aquest repertori?

  1. El madrigalisme, amb cromatismes i salts que il·lustren paraules concretes Correct answer.
  2. L'ús sistemàtic de cant pla monòdic sense acompanyament
  3. L'homofonia estricta amb la melodia sempre al baix
  4. La repetició ostinada d'un baix de xacona

Explanation

El madrigalisme consisteix a traduir musicalment paraules o imatges del text mitjançant cromatismes, dissonàncies i moviments melòdics expressius. És un tret definidor del madrigal tardà de compositors com Marenzio o Gesualdo, i no una simple textura homofònica.

Question 28Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin compositor flamenc del segle XV és especialment conegut per les seves misses i motets amb cantus firmus i per la influència que exercí a Itàlia i Borgonya?

  1. Giovanni Pierluigi da Palestrina
  2. Claudio Monteverdi
  3. Tomás Luis de Victoria
  4. Josquin des Prez Correct answer.

Explanation

Josquin des Prez és una figura central de la polifonia francoflamenca del Renaixement primerenc, amb misses i motets que combinen cantus firmus i escriptura imitativa. La seva obra circulà àmpliament per corts italianes i borgonyones.

Question 29Choral repertoire: stylistic and historical context

En preparar una obra coral de l'Escola francoflamenca del segle XV, quina precaució interpretativa és més adequada pel que fa a la textura?

  1. Tractar totes les veus com a acompanyament d'una melodia principal
  2. Afegir un baix continu amb orgue per sostenir l'harmonia
  3. Mantenir la independència de les veus i el flux imitatiu entre elles Correct answer.
  4. Buidar completament les dissonàncies per fer el so més suau

Explanation

La polifonia francoflamenca es basa en la imitació i la independència melòdica de les veus, sense una jerarquia de melodia i acompanyament. Per això cal treballar l'equilibri i el diàleg entre les veus més que no pas homogeneïtzar-les.

Question 30Choral repertoire: stylistic and historical context

Quina forma vocal profana del Renaixement espanyol es caracteritza per un text sovint amorós o pastoral, amb estribillo i cobles, i es cultivà en àmbits cortesans?

  1. El villancico polifònic Correct answer.
  2. La seqüència gregoriana
  3. El conductus llatí
  4. El responsori de Tenebrae

Explanation

El villancico renaixentista espanyol és una forma profana amb estribillo i cobles, de caràcter cortesà i text amorós o pastoral. Les altres opcions són formes litúrgiques o medievals en llatí, no repertori profà cortesà.

Question 31Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin tret diferencia més clarament un motet llatí de Palestrina d'una cançó polifònica profana del mateix període?

  1. El caràcter litúrgic del text i l'absència de temes amorosos en el motet Correct answer.
  2. La presència obligada d'instruments en la cançó
  3. L'ús exclusiu de textures homofòniques en el motet
  4. La manca de contrapunt imitatiu en la cançó

Explanation

El motet llatí de Palestrina parteix d'un text litúrgic o bíblic i es destina al culte, mentre la cançó profana tracta temes amorosos o descriptius. Totes dues formes comparteixen el contrapunt imitatiu, de manera que la diferència principal és el text i la funció.

Question 32Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin compositor italià del segle XVI és considerat el model de la polifonia religiosa «a cappella» per la seva transparència contrapuntística i el tractament del text?

  1. Giovanni Pierluigi da Palestrina Correct answer.
  2. Heinrich Schütz
  3. Anton Bruckner
  4. Orlando di Lasso

Explanation

Palestrina esdevingué el referent de la polifonia religiosa del Renaixement ple, amb un contrapunt fluid i una declamació del text clara. La seva obra serví de model estilístic en la teoria musical posterior.

Question 33Choral repertoire: stylistic and historical context

Una coral programa un «Magnificat» barroc amb cor, solistes i orquestra. Quin element de context ajuda més a decidir el caràcter interpretatiu?

  1. La nacionalitat de l'editor de la partitura moderna
  2. El color de la portada del programa de concert
  3. La funció litúrgica de l'obra i el lloc que ocupa dins l'ofici de vespres Correct answer.
  4. El nombre de compassos de la peça

Explanation

El Magnificat és un càntic de l'ofici de vespres, i la seva funció litúrgica orienta el caràcter, el tempo i la distribució de les seccions. Aquest context és més rellevant que qüestions editorials o de presentació del programa.

Question 34Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin element caracteritza el «Càntic dels Càntics» de Pau Casals en el context del repertori coral català del segle XX?

  1. L'ús d'un llenguatge modal i d'influències populars catalanes Correct answer.
  2. La renúncia a qualsevol text cantat
  3. La imitació estricta de l'estil de Palestrina
  4. L'adopció del serialisme dodecafònic

Explanation

L'obra de Pau Casals combina un llenguatge modal amb ressonàncies del folklore català, dins la tradició coral del segle XX. No és una imitació palestriniana ni una peça serial, i manté el text cantat.

Question 35Choral repertoire: stylistic and historical context

En un programa que combina un «Stabat Mater» medieval i un motet renaixentista, quin criteri ajuda més a diferenciar-ne l'execució?

  1. La mateixa textura homofònica en les dues obres
  2. El tractament del text: declamació monòdica en un cas i contrapunt imitatiu en l'altre Correct answer.
  3. L'ús de micròfons en tots dos
  4. La presència obligada de timbals en tots dos

Explanation

El «Stabat Mater» medieval sol presentar una línia melòdica o una textura simple, mentre el motet renaixentista desplega contrapunt imitatiu a diverses veus. Reconèixer aquesta diferència de textura i de tractament del text és clau per a la interpretació.

Question 36Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin compositor del segle XX és conegut per obres corals amb textures complexes, clusters i efectes vocals, com ara «Lux aeterna»?

  1. György Ligeti Correct answer.
  2. Gabriel Fauré
  3. César Franck
  4. Felix Mendelssohn

Explanation

Ligeti explorà textures micropolifòniques i clusters en obres corals com «Lux aeterna», característiques de la segona meitat del segle XX. Els altres compositors pertanyen al Romanticisme o al postromanticisme.

Question 37Choral repertoire: stylistic and historical context

En abordar una obra coral del segle XX amb «Sprechgesang», quina decisió tècnica és més pertinent per al cor?

  1. Alternar la parla entonada amb el cant segons les indicacions de la partitura Correct answer.
  2. Substituir el text per vocalitzacions en tot l'obra
  3. Cantar sempre amb vibrato ampli i legato continu
  4. Augmentar la dinàmica fins al fortissimo constant

Explanation

El «Sprechgesang» demana una emissió a mig camí entre la parla i el cant, i cal respectar les indicacions del compositor sobre quan s'ha de cantar i quan s'ha de parlar. No implica vocalitzar ni cantar sempre amb vibrato ampli.

Question 38Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin tret de l'escriptura de Machaut a la «Missa de Notre-Dame» el diferencia més clarament d'una missa de Palestrina?

  1. L'homofonia estricta a quatre veus
  2. L'absència total de cantus firmus
  3. La presència d'un baix continu xifrat
  4. L'ús d'isorrítmia i de construccions rítmiques complexes Correct answer.

Explanation

Machaut empra isorrítmia, amb patrons rítmics repetits que estructuren les veus, un recurs característic de l'Ars nova. Palestrina, en canvi, treballa amb un contrapunt imitatiu més fluid i sense aquests patrons rítmics fixos.

Question 39Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin aspecte del context històric explica millor el desenvolupament del repertori coral a cappella al segle XIX?

  1. El moviment de recuperació de la música antiga i l'auge dels orfeons Correct answer.
  2. La invenció del piano de cua
  3. La desaparició de les societats corals i dels orfeons
  4. La prohibició de cantar amb acompanyament instrumental

Explanation

Al segle XIX es consolidaren els orfeons i les societats corals, alhora que es redescrubria la música antiga, cosa que afavorí el repertori a cappella. La invenció del piano o les prohibicions no expliquen aquest fenomen.

Question 40Choral repertoire: stylistic and historical context

Quin compositor va escriure el «Requiem» alemany per a solistes, cor i orquestra, amb text en alemany i no en llatí?

  1. Wolfgang Amadeus Mozart
  2. Johannes Brahms Correct answer.
  3. Hector Berlioz
  4. Giuseppe Verdi

Explanation

El «Ein deutsches Requiem» de Brahms utilitza textos bíblics en alemany en lloc de la missa de difunts llatina. Els altres compositors escriviren rèquiems en llatí dins la tradició catòlica.

Question 41Score reading and analysis of choral works

En una partitura coral, quin element indica el compàs i la seva unitat de mesura just després de la indicació de tempo?

  1. La indicació metronòmica en negres per minut
  2. La xifra de compàs, com 4/4 o 3/4 Correct answer.
  3. El nom del compositor al marge superior
  4. La tonalitat indicada amb bemolls o sostinguts

Explanation

La xifra de compàs apareix a l'inici del pentagrama i defineix quants temps té cada compàs i quina figura equival a un temps. La tonalitat s'indica amb l'armadura i el tempo amb una paraula o amb el metrònom, però cap d'aquests elements fixa la mètrica.

Question 42Score reading and analysis of choral works

En una obra coral a quatre veus mixtes, quina és l'ordre habitual de les veus de greu a agut?

  1. Soprano, contralt, tenor, baix
  2. Baix, tenor, contralt, soprano Correct answer.
  3. Tenor, baix, soprano, contralt
  4. Contralt, soprano, baix, tenor

Explanation

La disposició estàndard del cor mixt va del registre més greu al més agut: baix, tenor, contralt i soprano. Aquesta ordenació reflecteix la tessitura real de cada corda vocal i és la que s'usa habitualment als sistemes de partitura coral.

Question 43Score reading and analysis of choral works

Què indica una lligadura de prolongació entre dues notes de la mateixa altura en una part coral?

  1. Que la segona nota pertany a una altra veu
  2. Que cal respirar entre les dues notes
  3. Que les dues notes se sumen en una sola durada Correct answer.
  4. Que la segona nota s'ha de repetir amb un accent

Explanation

La lligadura de prolongació uneix dues notes de la mateixa altura per formar una durada única, sovint travessant la barra de compàs. No implica repetició ni respiració, i per això és un recurs habitual per sostenir el so més enllà del compàs.

Question 44Score reading and analysis of choral works

En un compàs de 6/8, quina agrupació rítmica correspon a la pulsació principal?

  1. Dues pulsacions de negra amb punt Correct answer.
  2. Tres pulsacions de blanca
  3. Quatre pulsacions de negra
  4. Sis pulsacions iguals de corxera

Explanation

El 6/8 és un compàs compost binari: les sis corxeres s'agrupen en dos grups de tres, i cada grup equival a una negra amb punt. Per això la pulsació principal és binària tot i que la subdivisió sigui ternària.

Question 45Score reading and analysis of choral works

Quin és l'efecte habitual d'una indicació de dinàmica «pp» respecte de «mf» en una partitura coral?

  1. Un tempo més lent
  2. Una textura més densa
  3. Un so més intens i brillant
  4. Un so més suau i contingut Correct answer.

Explanation

Els matisos dinàmics indiquen intensitat sonora: «pp» (pianissimo) és molt suau i «mf» (mezzo-forte) és moderadament fort. Per tant, «pp» demana un so més contingut, independentment del tempo o del nombre de veus.

Question 46Score reading and analysis of choral works

Què assenyala el signe de repetició amb dos punts i una doble barra al final d'una secció?

  1. Que cal repetir la secció anterior Correct answer.
  2. Que la peça ha acabat definitivament
  3. Que cal canviar de tonalitat
  4. Que s'inicia un solo

Explanation

El signe de repetició format per dos punts davant d'una doble barra indica que la secció compresa entre aquest signe i el signe corresponent anterior s'ha de tornar a interpretar. No marca el final de l'obra ni cap canvi tonal.

Question 47Score reading and analysis of choral works

En una partitura coral, què representa l'armadura amb tres sostinguts a l'inici del pentagrama?

  1. Que el compàs és de tres temps
  2. Que totes les notes de la peça són sostingudes
  3. Que la tonalitat és la menor o do major
  4. Que la tonalitat és la major o fa sostingut menor Correct answer.

Explanation

L'ordre dels sostinguts és fa, do, sol, i tres sostinguts corresponen a la major o a la seva relativa menor, fa sostingut menor. L'armadura afecta només les notes alterades per defecte, no totes les notes de la peça.

Question 48Score reading and analysis of choral works

Quin terme indica que una veu ha de cantar amb la boca tancada, sense text, produint un so vocalitzat?

  1. Portamento
  2. Recitatiu
  3. Rubato
  4. Bocca chiusa Correct answer.

Explanation

L'expressió «bocca chiusa» indica que el cantant emet el so amb la boca tancada, generalment sobre la vocal neutra, creant un color suau i homogeni. És un recurs freqüent en obres corals per obtenir un efecte de fons.

Question 49Score reading and analysis of choral works

En una partitura SATB, la veu de tenor està escrita en clau de sol i sona una octava més greu del que s'escriu. Com s'anomena aquesta convenció?

  1. Clau de sol octavada Correct answer.
  2. Clau de fa
  3. Transposició lliure
  4. Clau de do en tercera

Explanation

La veu de tenor s'escriu sovint en clau de sol amb un petit vuit a sota, que indica que sona una octava més greu. Aquesta convenció evita l'ús excessiu de línies addicionals i manté la lectura còmoda.

Question 50Score reading and analysis of choral works

Una obra coral presenta un cànon a quatre veus on cada entrada es produeix dos compassos després de l'anterior. Quin tipus de textura descriu millor aquest passatge?

  1. Pedal harmònic
  2. Contrapunt imitatiu Correct answer.
  3. Melodia acompanyada
  4. Homofonia acordal

Explanation

Quan les veus entren successivament amb el mateix material a intervals de temps regulars, es tracta d'una imitació, pròpia del contrapunt imitatiu. L'homofonia, en canvi, faria avançar totes les veus amb el mateix ritme.