Un director amb la mà esquerra baixa i un cor que frena a cada entrada de la fuga
Queden cinc assajos de dues hores abans d'una sessió de gravació de 90 minuts amb 32 cantaires. L'obra alterna compassos de 6/8 i de 3/4: el director marca el 6/8 en dos (negra amb punt = 52) i el 3/4 en tres (negra = 78), de manera que la corxera es manté constant a 156. L'exposició de la fuga és a quatre veus i la secció final és a cappella. El cor tendeix a frenar-se en cada entrada de la fuga, sobretot quan entren els contralts, i en la secció a cappella el tempo cau progressivament. Els contralts diuen que no veuen les entrades perquè la mà esquerra del director queda a l'alçada del maluc. El tècnic de so demana silenci absolut entre preses i no vol sentirse fulls girant; no hi ha pressupost per a tauletes i les partitures fan 12 pàgines.
1. Diagnostica el retard a les entrades. Formula almenys tres hipòtesis diferents i digues amb quina prova d'assaig distingiries quina és la causa real.
Read the worked answer
Hipòtesi 1: el gest no prepara l'entrada. Si la mà esquerra està baixa i no hi ha un gest de preparació visible, els contralts han de reaccionar al so en lloc d'anticipar-lo. Prova: demanar als contralts que cantin l'entrada mirant només el director, amb la resta del cor en silenci; si arriben tard, és gest.
Hipòtesi 2: el cor compta en lloc de sentir el pols. En alternar 6/8 i 3/4 amb corxera constant, si els cantaires compten negres en lloc de corxeres perden la referència en el canvi de compàs. Prova: fer el passatge picant la corxera amb la mà i després només amb el peu, i comprovar si el retard desapareix.
Hipòtesi 3: el cor s'escolta a si mateix en lloc del pols. En una fuga, cada veu que entra escolta la veu anterior i s'hi ajusta; si la veu anterior ja va endarrerida, el retard s'acumula. Prova: fer cantar cada entrada amb un clic o amb un cop de peu constant i veure si es corregeix.
Hipòtesi 4: la sala o el cansament. En la secció a cappella, sense referència instrumental, el tempo cau perquè el cor respira amb el fraseig i no amb el pols. Prova: enregistrar i comprovar si la caiguda és gradual (cansament o respiració) o sobtada (entrada mal preparada).
Conclusió raonada. No totes quatre tenen el mateix remei: si és gest, es canvia el gest; si és comptar, es canvia la sensació interna; si és escoltar-se, es canvia el mètode d'assaig. Per això la prova s'ha de fer abans de decidir, no després.
2. Planifica els cinc assajos amb minuts concrets. Inclou el treball de la fuga, la secció a cappella, la simulació de gravació i la salut vocal.
Read the worked answer
Principi: deu hores en cinc dies és molta càrrega; cal alternar veu plena amb treball mental i reservar els dos últims dies per a la gravació.
- Assaig 1 (120 min): 15 d'escalfament; 25 de lectura i de canvis de compàs amb corxera constant; 30 de fuga per veus, cada entrada sola amb el director i la resta en silenci; 20 de secció a cappella amb el director donant només els temps forts; 20 de passada general amb piano; 10 de refredament.
- Assaig 2 (120 min): 15 d'escalfament; 30 de fuga amb entrades encadenades i gravació d'assaig; 30 de la secció a cappella amb clic extern; 25 de repertori restant; 10 de refredament.
- Assaig 3 (120 min): 15 d'escalfament; 40 de fuga amb el director cantant amb una veu o només marcant el pols; 30 de dinàmiques i finals; 20 de repàs de canvis de compàs; 15 de refredament.
- Assaig 4 (120 min): simulació completa de la sessió, amb l'ordre de preses, sense aturar-se, amb enregistrament; 20 minuts finals de correcció dels tres punts més febles; res de repetir fragments llargs.
- Assaig 5 (90 min): assaig lleuger, marcant molt, amb els punts crítics en veu suau; 20 minuts de conversa sobre la sessió i 15 de refredament.
Salut vocal: escalfament curts i freqüents, hidratació, seients, i prohibició de cantar a veu plena durant les correccions. En la gravació, aturades de deu minuts cada 45.
3. Resol dos problemes materials: la mà esquerra que no es veu i les 12 pàgines de partitura sense tauletes ni pressupost. Justifica les solucions.
Read the worked answer
La mà esquerra. El problema no és que la mà estigui baixa, sinó que el gest d'entrada no és visible des de la posició dels contralts. Solucions, per ordre de cost i d'eficàcia:
- Pujar el pla del gest: la preparació de l'entrada es fa a l'alçada del pit, no del maluc, i es manté un instant abans de donar-la. Un gest clar estalvia assajos.
- Reubicar els contralts en un bloc més centrat o a l'esquerra del director, on la mà esquerra és visible.
- Assignar la preparació a la mà dreta en els compassos on l'esquerra ha de fer una altra cosa; el director ha de decidir quina mà és la de comunicació en cada tram.
Les 12 pàgines. Sense tauletes ni pressupost:
- Enquadernar en un sol volum o, si no es pot, imprimir a una cara i col·locar els fulls en una carpeta àmplia de doble pàgina, de manera que cada gir descobreixi dues pàgines.
- Memoritzar els passatges amb gir (especialment la secció a cappella i la fuga), que és el més rendible musicalment: qui no mira el paper no fa soroll i escolta més.
- Fer girs escalonats per veus: cada fila gira en un moment diferent, de manera que el so no s'atura mai del tot.
- Comprovar els drets de còpia abans de reproduir les partitures per a aquest ús.
Criteri final. El tècnic demana silenci absolut, però el que realment necessita és que no hi hagi sorolls en els primers compassos de cada presa. Per això concentro la memorització en els inicis de presa i en els finals, no en tot el programa.