Equilibri, empastament i tres llengües en una sala seca de concurs
Un cor de 30 cantaires prepara un programa de 12 minuts per a un concurs en un teatre amb una reverberació seca de 0,9 segons i un jurat situat a 8 metres. El programa és en català, llatí i anglès. A l'assaig s'han detectat quatre problemes: nou contralts contra quatre tenors en un acord homofònic que ha de sonar equilibrat; quatre cantaires amb un vibrato molt ampli que es nota per sobre de la resta; el cor puja d'afinació en els forte; i una soprano que canta la nota aguda final més fort del que està escrit perquè diu que així s'assegura que el jurat la senti. Queden tres setmanes i només sis hores d'assaig. La sala del concurs no es pot visitar abans i el cor assaja en una sala amb molta més reverberació.
1. Amb només sis hores, ordena les prioritats: què atacaràs primer, què deixaràs per a la segona setmana i què decidiràs no intentar arreglar. Justifica-ho pel risc que comporta cada problema.
Read the worked answer
Criteri: prioritzar el que afecta tot el programa i és sistèmic, i no el que afecta una persona i requereix temps que no tenim.
Màxima prioritat (primera i segona sessió):
- Pujar d'afinació en els forte. És el problema més greu perquè en una sala seca no hi ha perdó: el jurat sent cada desviació. A més, un cop instal·lat, contamina totes les obres. Treball: reduir el volum en els forte i mantenir la mateixa energia, amb exercicis de forte que han de sonar com un mezzo-forte ben projectat.
- Desequilibri de nou contralts contra quatre tenors. És acústica i de col·locació, no de tècnica individual: es corregeix en part reassentant i amb consciència de pla sonor. És rendible de seguida.
Segona prioritat (tercera i quarta sessió):
- Vibrato ampli de quatre cantaires. No es corregeix en grup ni en públic. Es treballa individualment, amb exercicis de so recte en context, i es col·loquen a prop de veus estables. Si el vibrato és tremolor patològic, es deriva.
- La soprano que canta més fort del que està escrit. És una conversa individual sobre el concepte de conjunt, no una batalla d'autoritat.
El que no intentaré arreglar: la pronunciació anglesa de tots els sons vocàlics en tres setmanes. Prioritzaré tres trets d'intelligibilitat i acceptaré la resta. Intentar-ho tot amb sis hores garanteix no arreglar res.
2. Explica com treballaries l'equilibri i l'empastament amb aquesta plantilla real. Quines decisions de col·locació i de dinàmica prendries, i com les assajarien sense micros?
Read the worked answer
Equilibri no és igualtat numèrica. Nou contralts contra quatre tenors no és un problema si els contralts canten amb un pla sonor més lleuger i els tenors amb un so més concentrat. Per tant, la primera mesura és de concepte, no de plantilla.
Decisions de col·locació:
- Col·locar els quatre tenors en bloc, centrats i no a la cua, perquè la seva energia no es dispersi.
- Repartir els contralts en dos grups, un a cada costat, i no tots junts.
- Assegurar que cada tenor té a prop una veu estable de la seva corda, i no només contralts.
- Fer una prova amb el cor en arc i una altra en línia, i decidir amb l'enregistrament, no amb la impressió del director.
Decisions de dinàmica:
- Rebaixar escrits els forte de la peça homofònica, sobretot quan la textura és densa.
- Treballar amb la consigna de mantenir la mateixa projecció amb menys volum: el jurat a 8 metres sent igual un forte ben col·locat que un forte cridat, però el segon s'escampa.
Com ho assagem sense micros: enregistrant sempre des de la posició del jurat, amb el mateix mòbil i a la mateixa alçada. Escoltar l'enregistrament després de cada passada, no durant. I fer una prova de dinàmiques a cappella, perquè el piano emmascara el desequilibri.
3. El jurat valorarà la intelligibilitat en tres llengües. Decideix quins trets vocàlics i consonàntics prioritza i com els treballa en poques sessions, amb la terminologia que faràs servir.
Read the worked answer
Criteri: en 12 minuts i sis hores d'assaig, la intelligibilitat es juga en pocs trets. Tria'n tres per llengua i no més.
Català:
- La vocal neutra en síl·laba àtona, que sovint es canta com una a plena i trenca l'empastament.
- Les elisions i els enllaços entre paraules, que cal decidir per escrit i no improvisar.
- La essa sonora en context sonor, si el text la demana.
Llatí:
- Una sola realització de la e i la o, decidida d'inici i mantinguda, perquè mitja obra amb una realització i mitja amb una altra sona insegura.
- La t i la p sense aspiració.
- La essa sempre sorda.
Anglès:
- Els diftongs, que en català tendeixen a simplificar-se.
- Els sons interdentals, que sovint surten com a t o s.
- Les consonants finals sonores, que cal sostenir perquè el jurat les senti.
Com ho treballo:
- Un exercici de transferència: es canta la frase amb ng i després amb la vocal objectiu, mantenint la sensació de ressonància.
- Un text parlat rítmicament, amb el pols de la peça, abans de cantar-lo.
- Una frase per llengua per assaig, no més.
Terminologia: empastament o homogeneïtzació (blend), equilibri (balance), afinació (intonation), suport (support), ressonància (resonance), vibrato. Fixo els termes en català i els dono l'equivalent en anglès perquè el jurat i els professors convidats facin servir el mateix vocabulari.