Repertori coral: context estilístic i històric
Aquest domini avalua si saps situar una obra en el seu període, reconèixer els trets estilístics que es veuen a la partitura o es descriuen en un enunciat, i justificar eleccions de repertori. Les preguntes de la PAU solen donar una descripció breu o un fragment i demanar període, textura, compositor probable i tractament vocal adequat. El repertori català hi apareix amb regularitat.
Petjades estilístiques per període
- Renaixement (c. 1450-1600): polifonia imitativa, harmonia modal, sense baix xifrat, fraseig guiat pel text, veus d'igual importància. Avui es canta sovint amb plantilla reduïda, so recte i vibrato contingut. Àmbit hispànic: Joan Cererols, Mateu Fletxa, Tomás Luis de Victoria, Cristóbal de Morales.
- Barroc: baix continu, concertato, alternança de solo i tutti, ornaments, dinàmiques de terrassa; Bach, Monteverdi, Vivaldi.
- Classicisme: homofonia clara, fraseig periòdic, matisos dinàmics; Haydn, Mozart.
- Romanticisme: àmbits i dinàmiques més amples, cromatisme expressiu, plantilles grans de societat coral; Mendelssohn, Brahms, Rheinberger, Bruckner.
- Segles XX-XXI: harmonia ampliada, ritme parlant, mètrica variable, clústers i tècniques esteses; Poulenc, Britten, Kodály, Stravinski. En català: Toldrà, Mompou, Montsalvatge, Josep Vila i Casañas.
Tradició catalana
Els cors de clavé (Josep Anselm Clavé, mitjan segle XIX), l'Orfeó Català (1891), les harmonitzacions de cançons populars (El cant dels ocells, Muntanyes regalades, El rossinyol), el Cant de la Senyera i el gènere de l'havanera formen un nucli que cal saber reconèixer.
Exemple raonat
Enunciat: 'SATB a cappella, imitacions sobre text llatí, sense continu, cadenciïdes sobre sol amb fa sostingut, sopranos fins a sol5'. Raonament: text llatí + imitació + cadència modal = motet renaixentista; l'absència de continu descarta el barroc; el fa sostingut és més probablement musica ficta que una modulació escrita. Conseqüència interpretativa: plantilla reduïda, declamació clara del text, vibrato moderat i messa di voce només on l'edició ho indica.
Errors que costen punts
- Qualificar tota obra llatina a cappella com a 'estil Palestrina': els compositors hispànics difereixen en textura i tractament de la dissonància.
- Atribuir al Renaixement un motet romàntic (Rheinberger) només perquè és contrapuntístic i sense acompanyament.
- Tractar les harmonitzacions populars com anònimes: cal dir l'harmonitzador, perquè l'estil depèn d'ell.
- Deduir la plantilla original a partir de l'edició moderna.