Habilitats d'ensemble: empastament, afinació, equilibri i escolta
Aquest domini s'avalua com a diagnosi: davant d'un problema descrit d'assaig (un acord que puja, una veu interna que desapareix, un text pastós), cal identificar la causa i la solució, amb vocabulari com empastament, afinació, equilibri i escolta activa.
Empastament
- Unificació de vocals: un sol objectiu de vocal per acord; la consonant és el senyal, la vocal és el so.
- Vibrato: present però més estret en polifonia a cappella; un vibrato desincronitzat es percep com a ondulació.
- Imitació de color: cada cantant copia el centre de la seva corda; el cap de corda el fixa.
Afinació
- Temperament igual versus entonació justa: la tercera major justa fa uns 386 cents, uns 14 cents més baixa que els 400 del piano; la quinta és pràcticament igual (702 cents). Per tant, les terceres majors s'abaixen i les menors s'eixamplen lleugerament.
- S'afina des del baix cap amunt; la veu superior s'ajusta a l'harmonia que té a sota.
- Deriva coral: la afinació puja amb l'excitació i el volum i baixa amb la fatiga; comprova amb afinador a l'assaig, mai en concert.
- Entrades a cappella: pensa l'altura abans d'inhalar.
Equilibri i escolta
- Equilibri per funció: melodia, contramelodia, baix i farciment tenen nivells diferents; la piràmide (soprano més forta, baix després, veus internes més fluixes) és un punt de partida, no una llei.
- Respiració esglaonada per no trencar la frase; el pla de respiracions s'escriu a la partitura.
- Escolta horitzontal i vertical alhora: la teva nota respecte de la veu veïna i respecte de l'acord.
Exemple raonat
Un acord de fa major final, sense acompanyament, va pujant. Raonament: la soprano canta la (la tercera) a l'altura del piano. Cal demanar a sopranos i contralts que baixin la tercera uns 14 cents, mantenir el fa del baix com a ancoratge i comprovar que ningú no empeny aire. Si el fenomen apareix després de cinquanta minuts, és fatiga i no un mètode d'afinació.
Errors que costen punts
- Afinar l'acord des de la melodia.
- Empastar fins a fer desaparèixer les consonants.
- Pujar l'afinació tensant en lloc de suportant.
- Renunciar a l'afinador com a referència d'assaig.
- 'Arreglar' l'afinació cantant més fort.