Catalonia PAU Physics / Física 2º Bachillerato (CIC Generalitat) key terms

Camp vectorial que representa la força gravitatòria per unitat de massa en cada punt de l'espai; el seu mòdul és GM/r² i apunta cap a la massa que el crea.

Magnitud escalar igual a l'energia potencial gravitatòria per unitat de massa; el seu valor en un punt és -GM/r i es pren zero a l'infinit.

Energia associada a la posició d'una massa en un camp gravitatori; per a dues masses puntuals val -GMm/r, amb origen a distància infinita.

Llei de Newton que estableix que dues masses s'atrauen amb una força proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.

Velocitat que necessita un cos per mantenir-se en òrbita circular al voltant d'un astre; s'obté igualant la força gravitatòria a la força centrípeta: v = √(GM/r).

Velocitat mínima que cal comunicar a un cos perquè s'allunyi indefinidament d'un astre; es calcula igualant l'energia mecànica total a zero: v_e = √(2GM/R).

Temps que tarda un satèl·lit a completar una volta al voltant del cos central; segons la tercera llei de Kepler, T² és proporcional a r³.

Tres lleis que descriuen el moviment planetari: òrbites el·líptiques amb el Sol en un focus, velocitat areolar constant i relació T² ∝ a³ entre període i semieix major.

Camp vectorial que exerceix una força sobre una càrrega elèctrica; el seu valor en un punt és la força per unitat de càrrega positiva i les línies de camp surten de les càrregues positives.

Magnitud escalar igual a l'energia potencial elèctrica per unitat de càrrega; per a una càrrega puntual val kQ/r i es pren zero a l'infinit.

Llei que descriu la força entre dues càrregues puntuals: proporcional al producte de les càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància, amb constant k ≈ 9×10⁹ N·m²/C².

Dispositiu format per dos conductors separats per un dielèctric que emmagatzema càrrega i energia elèctrica; la seva capacitat és C = Q/V i es mesura en farads.

Relació entre la càrrega emmagatzemada en un conductor o condensador i el potencial adquirit; per a un condensador pla és C = ε₀ε_r A/d.

Camp vectorial que exerceix forces sobre càrregues en moviment i corrents elèctrics; es representa amb línies de camp tancades i es mesura en tesles (T).

Força que rep una càrrega q que es mou amb velocitat v en un camp magnètic B i un camp elèctric E: F = q(E + v×B); la part magnètica és perpendicular a v i B.

Llei que estableix que la força electromotriu induïda en un circuit és igual a la variació del flux magnètic que el travessa per unitat de temps, amb signe segons la llei de Lenz.

Principi que determina el sentit del corrent induït: aquest s'oposa a la variació del flux magnètic que l'ha produït, d'acord amb la conservació de l'energia.

Magnitud escalar que mesura el nombre de línies de camp magnètic que travessen una superfície; es calcula com Φ = B·A·cos θ i es mesura en webers (Wb).

Pertorbació que es propaga en un medi material transportant energia sense transportar matèria; pot ser longitudinal o transversal segons la direcció de vibració.

Ona la pertorbació de la qual varia sinusoidalment amb el temps i la posició; es descriu per l'equació y(x,t) = A sin(ωt − kx + φ₀).

Potència mitjana per unitat de superfície transportada per una ona sonora; es mesura en W/m² i el nivell d'intensitat es expressa en decibels: L = 10 log(I/I₀).

Canvi aparent de freqüència d'una ona quan la font i l'observador es mouen relativament; la freqüència augmenta quan s'apropen i disminueix quan s'allunyen.

Llei que relaciona els angles d'incidència i refracció quan la llum passa entre dos medis: n₁ sin θ₁ = n₂ sin θ₂, on n és l'índex de refracció de cada medi.

Relació entre la velocitat de la llum en el buit i la velocitat en un medi material; determina com es desvia la llum en passar d'un medi a un altre.

Sistema òptic transparent limitat per dues superfícies esfèriques o una de plana, l'espessor del qual és menyspreable; la seva equació és 1/f = 1/s' − 1/s.

Relació entre la mida de la imatge i la de l'objecte en un sistema òptic; per a una lent prima és m = y'/y = s'/s, i indica si la imatge és ampliada o reduïda.

Moviment oscil·latori en què la força restauradora és proporcional i oposada al desplaçament; la posició segueix x(t) = A cos(ωt + φ) amb ω = √(k/m) per a un moll.

Model ideal d'una massa puntual suspesa d'un fil inextensible sense massa; per a oscil·lacions petites, el període és T = 2π√(L/g) i no depèn de la massa.

Constant de proporcionalitat k entre la força restauradora i el desplaçament en un moll, segons la llei de Hooke F = −kx; es mesura en N/m.

Teoria d'Einstein segons la qual les lleis de la física són les mateixes en tots els sistemes inercials i la velocitat de la llum en el buit és constant per a tots els observadors.

Efecte relativista pel qual un rellotge en moviment respecte a un observador marca un temps més lent: Δt = γ Δt₀, on γ = 1/√(1 − v²/c²).

Emissió d'electrons per un metall quan hi incideix llum de freqüència superior a una freqüència llindar; l'energia cinètica màxima dels electrons és hf − W.

Energia mínima necessària per extreure un electró d'un material en l'efecte fotoelèctric; depèn del metall i es relaciona amb la freqüència llindar per W = h f₀.

Desintegració espontània de nuclis atòmics inestables amb emissió de partícules alfa, beta o radiació gamma; segueix una llei exponencial N = N₀ e^(−λt).

Temps necessari perquè la meitat dels nuclis d'una mostra radioactiva es desintegrin; es relaciona amb la constant de desintegració per T₁/₂ = ln 2 / λ.

Marge d'error associat a una mesura experimental; pot ser absoluta (en unitats de la mesura) o relativa (quocient entre l'absoluta i el valor mesurat).

Desviació constant i reproduïble que afecta totes les mesures d'un experiment, generalment per un mal calibratge de l'instrument o un biaix del mètode.

Variació impredictible en les mesures repetides a causa de factors com la sensibilitat de l'instrument o l'habilitat de l'experimentador; es redueix fent mitjanes de diverses mesures.

Conjunt de regles per calcular la incertesa d'una magnitud derivada a partir de les incerteses de les magnituds mesurades directament, tenint en compte les operacions matemàtiques.