Balearic Islands PAU Dramatic Literature flashcards

34 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Conflicte dramàtic

Xoc de voluntats o d'interessos que sosté l'acció teatral. Pot ser extern, entre personatges o contra l'entorn, o intern, dins d'un mateix personatge.

Peripècia

Gir sobtat de l'acció que capgira la fortuna del protagonista, sovint cap al desastre. Aristòtil la vincula al reconeixement en la tragèdia clàssica.

Anagnòrisi

Reconeixement o presa de consciència sobtada per part d'un personatge, que canvia el sentit de l'acció. Sol coincidir amb la peripècia en la tragèdia grega.

Personatge rodó i pla

El personatge rodó evoluciona i mostra contradiccions al llarg de l'obra; el pla respon a un sol tret fix i compleix una funció estable dins l'acció.

Personatge confident

Figura secundària a qui el protagonista confia els seus dubtes, de manera que el públic accedeix a la interioritat del personatge sense recórrer al soliloqui.

Estructura externa

Divisió visible de l'obra en actes, quadres i escenes, marcada per canvis d'espai, de temps o per entrades i sortides de personatges a l'escenari.

Esticomítia

Intercanvi de rèpliques molt breus, sovint d'un sol vers, entre dos personatges. El ritme accelerat expressa tensió, disputa o enfrontament verbal.

Soliloqui

Parlament d'un personatge sol a l'escenari que expressa els seus pensaments en veu alta. Convencionalment, cap altre personatge no l'escolta.

Apart

Rèplica breu que el públic sent però que els altres personatges no escolten. Crea complicitat amb la sala i sol tenir funció irònica o còmica.

Acotació o didascàlia

Indicació del dramaturg sobre espai, temps, gest, to o escenografia. No forma part del diàleg, però orienta la lectura i la posada en escena.

Redondilla

Estrofa de quatre versos octosíl·labs amb rima consonant creuada o abraçada segons la variant. En el teatre barroc sol acompanyar el diàleg ràpid entre personatges.

Romanç

Sèrie il·limitada de versos octosíl·labs amb rima assonant als versos parells i solts els senars. En el teatre àuric s'usa per narrar fets o relatar accions passades.

Polimetria teatral

Combinació de metres i estrofes diversos dins una mateixa obra. Cada canvi de metre sol marcar un canvi de to, d'escena o de funció del parlament.

Sinalefa

Fusió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la inicial de la següent. És imprescindible per comptar correctament els versos.

Oxímoron

Unió de dos termes de significat oposat en una mateixa expressió, com 'dolça mort'. En el teatre subratlla contradiccions internes del personatge o del conflicte.

Arte nuevo de hacer comedias

Text teòric de Lope de Vega, publicat el 1609, on defensa barrejar tràgic i còmic, trencar les tres unitats i ajustar l'obra al gust del públic.

Teatre de l'absurd

Corrent europeu posterior a 1950, amb Beckett o Ionesco, que renuncia a la causalitat, al diàleg lògic i al personatge psicològic per mostrar la buidor de l'existència.

Esperpent valleinclanès

Forma dramàtica creada per Valle-Inclán que deforma sistemàticament la realitat amb caricatura, titelles i contrastos extrems per denunciar la societat espanyola.

Drama burgès

Subgènere de finals del XIX que trasllada el conflicte seriós a la llar de classe mitjana, amb personatges quotidians i problemes morals o econòmics reconeixibles pel públic.

Obra ben feta

Model dramatúrgic francès del XIX amb exposició clara, nus, peripècia i desenllaç tancat, i amb coincidència estricta d'espai i de temps escènics.

Terra baixa

Drama rural d'Àngel Guimerà estrenat el 1896, centrat en el conflicte entre natura i societat, i en la tensió entre l'instint i la norma col·lectiva.

Catarsi

Efecte de purgació emocional que Aristòtil atribueix a la tragèdia, produït per la compassió i el temor que desperta el destí del protagonista.

Hamartia

Error o tret del caràcter del protagonista tràgic que provoca la seva caiguda. No equival a maldat ni a càstig moral, sinó a una falla humana.

Tragicomèdia

Gènere que barreja personatges i tons elevats i baixos, i que evita tant el desenllaç totalment feliç com el funest. És habitual en el teatre barroc.

Auto sacramental

Peça breu en un acte, d'argument al·legòric i tema eucarístic, amb personatges abstractes. És un gènere específic del barroc hispànic.

Farsa

Subgènere còmic d'acció ràpida i simple, amb personatges tipificats i recursos físics, que prioritza el joc escènic per damunt de la versemblança psicològica.

Espai dramàtic i off

L'espai dramàtic és el conjunt de llocs que l'acció implica; l'espai off és allò que es narra però no es mostra, com batalles o morts.

Quarta paret

Convenció de l'escenari frontal segons la qual els actors ignoren el públic com si hi hagués una paret invisible. El teatre èpic la trenca deliberadament.

Escenari a la italiana

Disposició frontal amb teló de boca, caixa escènica i públic assegut davant. Afavoreix la il·lusió i la il·luminació artificial, a diferència del corral obert.

Temps intern i extern

El temps intern és la durada fictícia de l'acció; el temps extern, la durada real de la representació. La seva coincidència o desajust és un tret formal rellevant.

Lectures obligatòries PAU

Obres fixades anualment per la convocatòria oficial de la PAU de les Illes Balears. Autors, títols i nombre d'obres poden canviar respecte del curs anterior.

Fitxa de lectura dramàtica

Resum operatiu per obra amb autor i dates, any d'estrena, gènere, tema en una frase, conflicte central, desenllaç i tres escenes clau amb una citació breu cadascuna.

Tesi del comentari

Idea interpretativa central que el comentari defensa sobre l'obra. Ha d'aparèixer a la introducció i sostenir-se amb cites al llarg de l'anàlisi.

Registre del comentari

Tercera persona i present d'indicatiu per analitzar l'obra; passat per al context històric. Cal evitar la primera persona i el condicional de rumor.