Teoria dels gèneres i subgèneres dramàtics
Teoria dels gèneres i subgèneres dramàtics
Aquest domini comprova que saps classificar una obra i, sobretot, justificar la classificació amb convencions concretes. La paraula «drama» té un sentit ampli (qualsevol obra teatral) i un de restringit (gènere seriós modern); l'examen distingeix els dos usos.
Tragèdia
Segons la Poètica d'Aristòtil, imita una acció seriosa i completa, amb personatges de condició elevada, i busca la catarsi, l'efecte de pietat i temor en l'espectador. Els mecanismes són l'hamartia (error del protagonista), la peripècia (canvi de fortuna) i l'anagnòrisi (reconeixement). Al llarg de la història conviuen la tragèdia grega, la senequiana, la clàssica francesa i la burgesa dels segles XVIII-XIX.
Comèdia
Prové d'Aristòfanes i de la comèdia nova grecollatina; el ridícul, la disfressa, la confusió d'identitats i l'agnició (reconeixement final) sostenen un final feliç, sovint matrimonial. El món al revés, la inversió de jerarquies i el llenguatge baix o col·loquial són convencions del gènere.
Tragicomèdia i drama
La tragicomèdia barreja registres i condicions socials, i pot acabar feliçment o de manera oberta. El drama (segles XIX-XX) és seriós però no tràgic: protagonista burgès, problema social o moral, desenllaç ambigu.
Farsa i formes breus
La farsa viu de l'acció ràpida, el gag físic, el cop de teatre i els personatges tipus; subverteix el llenguatge i les convencions. Formes breus: entremès, sainet, vodevil.
Convencions
Unitats (acció, lloc, temps), decòrum, versemblança, aparts, cor i monòlegs informatius. Valora si l'obra respecta o trenca cada convenció, perquè el trencament és un dels grans temes del teatre modern.
Exemple treballat
Un text amb disfresses, cops, un pare que s'oposa a un matrimoni i un reconeixement final d'origen noble. Raonament: el reconeixement resolt en casament, la confusió d'identitats i el registre còmic configuren una comèdia d'embolics; si hi hagués morts i un heroi d'estirp reial, caldria reconsiderar la classificació. Cal valorar conjuntament final, registre i agnició, no un sol tret.
Errors que resten punts
- Anomenar tragèdia qualsevol obra trista.
- Confondre farsa i comèdia: la farsa prioritza l'acció física sobre el conflicte social.
- Explicar la catarsi com un contingut i no com un efecte sobre l'espectador.
- Barrejar tragicomèdia i drama burgès.
- Classificar sense citar la convenció que ho justifica.