Balearic PAU French (UIB) cheat sheet

Tipologia textual a la PAU: article de premsa, text literari breu, text argumentatiu o divulgatiu; la pregunta sol demanar idea principal, idees secundàries i vocabulari en context.

Estratègia de lectura en tres passades: 1) títol i primera frase de cada paràgraf per a la idea global; 2) lectura completa subratllant connectors (mais, donc, cependant, en effet); 3) localització de la informació puntual per a les preguntes.

Els connectors discursius assenyalen la relació lògica: 'mais/cependant/toutefois' = contrast; 'donc/ainsi/par conséquent' = conseqüència; 'en effet/car/parce que' = causa; 'd'abord/enfin' = ordre.

Pregunta de 'vrai/faux' amb justificació: la resposta ha d'incloure una citació literal del text entre cometes; sense citació no es puntua la justificació.

Vocabulari en context: cal deduir el significat pel cotext, no traduir literalment; sovint la resposta correcta és un sinònim o una paràfrasi, no la paraula del text.

Falsos amics freqüents que distorsionen la comprensió: 'actuellement' = actualment (no 'actualmente' en el sentit d''actual'), 'éventuellement' = possiblement, 'assister à' = ser present a, 'demander' = preguntar/demanar.

Referents pronominals: 'celui-ci/celle-là/en/y/dont' remeten a un sintagma anterior; cal identificar l'antecedent abans de respondre preguntes de referència.

Temps verbals com a marc temporal: 'il vient de + infinitiu' = passat immediat; 'il est en train de' = acció en curs; 'il allait + infinitiu' = futur en el passat.

Concordança del participi passat amb 'être': concorda amb el subjecte (elle est partie); amb 'avoir': concorda amb el complement d'objecte directe només si aquest precedeix el verb (les lettres que j'ai écrites).

Elecció auxiliar: verbs de moviment i pronominals amb 'être' (aller, venir, partir, sortir, naître, mourir, rester, tomber, arriver, entrer, rentrer, monter, descendre, retourner + pronominals); la resta amb 'avoir'.

Subjuntiu després de: 'il faut que', 'bien que', 'quoique', 'pour que', 'avant que', 'à condition que', 'doute que', 'je veux que'; indicatiu després de 'après que', 'parce que', 'pendant que', 'tandis que'.

Formació del subjuntiu: radical de la 3a persona del plural del present d'indicatiu + -e, -es, -e, -ions, -iez, -ent (ils parlent → que je parle, que nous parlions).

Pronoms relatius: 'qui' subjecte, 'que' objecte directe, 'dont' complement de 'de', 'où' lloc o temps, 'lequel/laquelle/lesquels/lesquelles' després de preposició.

Negació: 'ne...pas/plus/jamais/rien/personne/aucun/nulle part'; amb infinitiu els dos elements es col·loquen junts (ne pas fumer); 'ne...que' = només.

Article partitiu: 'du/de la/de l'/des' en afirmatiu; 'de/d'' en negatiu absolut (je ne bois pas de café) i després de quantitat (beaucoup de, peu de, assez de).

Interrogativa: inversió subjecte-verb (parles-tu?), 'est-ce que', o entonació; amb 'quand/comment/où/pourquoi' cal inversió o 'est-ce que' en registre estàndard.

Connectors lèxics per a l'expressió escrita: 'd'une part... d'autre part', 'en outre', 'par ailleurs', 'en revanche', 'ainsi', 'en conclusion', 'bref'.

Estructura de la redacció PAU (120-150 paraules orientatives): introducció amb tesi, 2-3 paràgrafs de desenvolupament amb un argument i un exemple cadascun, conclusió que reprèn la tesi.

Gènere epistolar: fórmula d'obertura ('Cher Monsieur, Madame,' o 'Salut Paul,'), cos amb paràgrafs, fórmula de comiat ('Cordialement,' / 'Bien à toi,') i signatura; registre 'vous' formal vs 'tu' informal.

Gènere d'opinió o assaig: 'À mon avis', 'selon moi', 'je pense que + indicatiu', 'il me semble que + indicatiu', 'je doute que + subjuntiu'; evitar expressions massa col·loquials ('trop bien', 'vachement').

Criteris de correcció habituals: adequació al tema i al gènere, coherència i cohesió (connectors), riquesa lèxica, correcció gramatical (concordances, temps, accents) i ortografia.

Errors que resten més punts: oblit d'accents (à, é, è, ê, ç), confusió 'a' (verb) / 'à' (preposició), 'ou' / 'où', 'ce' / 'se', 'sa' / 'ça', 'leur' / 'leurs'.

Longitud: cal respectar el límit de paraules; un text massa curt penalitza la puntuació per manca de desenvolupament, i un de massa llarg pot restar punts per no ajustar-se a la consigna.

Temps recomanats: present per a fets generals, passé composé per a experiències, conditionnel per a hipòtesis i cortesia ('je voudrais'), futur simple per a projectes.

Revisió en tres passos: 1) concordança subjecte-verb i gènere-nombre; 2) temps verbals i auxiliars; 3) accents, majúscules i puntuació francesa (espai abans de ':' ';' '!' '?').

La francofonia comprèn més de 300 milions de parlants; l'Organisation internationale de la Francophonie (OIF) agrupa prop de 90 estats i governs, no només països on el francès és llengua oficial.

Estatuts del francès: llengua oficial única a França i al Quebec; cooficial al Bèlgica (amb neerlandès i alemany), Suïssa (amb alemany, italià i romanx), Canadà (amb anglès) i Luxemburg.

Varietats regionals: el quebequès té trets propis ('char' = cotxe, 'blonde' = xicota); el francès d'Àfrica occidental (Senegal, Costa d'Ivori) incorpora manlleus de llengües locals; el francès de Bèlgica usa 'septante' (70) i 'nonante' (90).

Institucions culturals de referència: Académie française (1635, normativització), Alliance française (difusió de la llengua), TV5 Monde (cadena francòfona), Organisation internationale de la Francophonie.

Dates i símbols: 14 de juliol = Fête nationale; 21 de març = Journée internationale de la Francophonie; 1 de maig = Fête du Travail; la Marianne i el gall són símbols de la República Francesa.

Sistema educatiu i social francès: 'lycée' (15-18 anys), 'baccalauréat' com a examen final; 'laïcité' com a principi de neutralitat religiosa de l'estat; 'SMIC' com a salari mínim.

Mitjans i referents culturals: Le Monde, Le Figaro, Libération (premsa); France Inter, RFI (ràdio); el cinema de la Nouvelle Vague i el festival de Cannes com a referents culturals compartits.

Convencions de cortesia: 'vous' de respecte amb desconeguts i superiors; 'la bise' com a salut informal entre coneguts; 'bonjour' obligatori en entrar en un comerç; tutoiement progressiu segons context.

Marc europeu de referència (MECR): la PAU de francès se situa orientativament entre B1 i B2; els descriptors B1 inclouen comprendre textos clars sobre temes quotidians i produir textos senzills i coherents.

Autoavaluació per habilitats: comprensió oral/escrita, producció oral/escrita, mediació; el 'Portfolio européen des langues' (PEL) estructura aquesta reflexió.

Estratègies de comprensió: skimming (idea global), scanning (informació específica), predicció a partir del títol i les imatges, inferència lèxica pel context.

Estratègies de producció: planificació (esquema), esborrany, revisió; ús de circumlocució quan no es recorda una paraula ('la personne qui...', 'l'appareil pour...').

Eines d'aprenentatge autònom: diccionaris monolingües (Le Robert, Larousse), correctors i recursos oberts (TV5 Monde Apprendre, RFI Savoirs, Bonjour de France), aplicacions de repetició espaiada.

Intercomprensió entre llengües romàniques: aprofitar el català/castellà per inferir lèxic francès, però vigilar els falsos amics i les diferències de gènere (la mer, le sel).

Metacognició: identificar l'error propi (interferència de la L1, hipergeneralització de regles), registrar-lo i planificar una acció correctiva concreta.

Planificació d'estudi per a la PAU: distribuir les 5 habilitats en sessions curtes i freqüents, alternar input (lectura/audició) i output (escriptura), i fer simulacres cronometrats.