Balearic PAU French (UIB) flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Idée principale

En comprensió lectora, és la tesi global del text; se sol formular en una frase i es troba sovint al títol, a la introducció o a la conclusió de l'article.

Connecteur de contraste

Mots com 'mais', 'cependant', 'toutefois' o 'en revanche' que marquen oposició entre dues idees; la seva identificació ajuda a respondre preguntes sobre l'argumentació del text.

Vrai/faux avec justification

Pregunta de comprensió en què cal indicar si una afirmació és certa o falsa i citar literalment el fragment del text que ho demostra; sense la citació la justificació no puntua.

Faux ami

Paraula francesa que s'assembla a una de catalana o castellana però té un significat diferent, com 'actuellement' (actualment) o 'éventuellement' (possiblement); cal evitar la traducció literal.

Inférence lexicale

Estratègia de deduir el significat d'una paraula desconeguda a partir del cotext, la morfologia o el camp semàntic, sense recórrer al diccionari durant la lectura.

Référent pronominal

Element a què remet un pronom com 'celui-ci', 'en', 'y' o 'dont'; identificar l'antecedent és necessari per respondre preguntes de referència dins la comprensió lectora.

Accord du participe passé

Amb 'être' el participi concorda amb el subjecte (elle est partie); amb 'avoir' concorda amb el complement d'objecte directe només si aquest precedeix el verb (les lettres que j'ai écrites).

Auxiliaire être ou avoir

Els verbs de moviment i els pronominals (aller, venir, partir, naître, mourir, rester, tomber, arriver, entrer, rentrer, monter, descendre, retourner) es conjuguen amb 'être'; la resta amb 'avoir'.

Subjonctif après conjonction

S'usa subjuntiu després de 'il faut que', 'bien que', 'pour que', 'avant que', 'à condition que' i 'doute que'; en canvi, 'après que', 'parce que' i 'pendant que' regeixen indicatiu.

Pronom relatif dont

Relatiu que substitueix un complement introduït per 'de' (parler de, avoir besoin de); exemple: 'le livre dont je parle' equival a 'le livre duquel je parle'.

Négation ne...que

Estructura que no expressa negació sinó restricció, equivalent a 'només'; exemple: 'Je n'ai que deux euros' significa 'només tinc dos euros'.

Article partitif

Article 'du', 'de la', 'de l'' o 'des' que introdueix una quantitat no comptable; en negació absoluta i després de quantitat es redueix a 'de' (je ne bois pas de café).

Interrogation par inversion

Forma estàndard de pregunta amb subjecte i verb invertits i guionet (parles-tu?, vient-il?); amb 'quand', 'où' o 'pourquoi' la inversió és obligatòria en registre culte.

Plan de rédaction PAU

Estructura recomanada per a la redacció: introducció amb tesi, dos o tres paràgrafs amb un argument i un exemple cadascun, i conclusió que reprèn la posició inicial.

Formule de politesse

Fórmula de comiat en una carta formal francesa, com 'Cordialement' o 'Je vous prie d'agréer mes salutations distinguées'; el registre ha de coincidir amb el destinatari.

Conditionnel de politesse

Temps verbal emprat per suavitzar peticions i expressions de cortesia: 'je voudrais', 'pourriez-vous', 'j'aimerais'; substitueix el present en registres formals.

Cohésion textuelle

Propietat del text que s'aconsegueix amb connectors, pronoms i repeticions controlades; és un dels criteris de correcció de l'expressió escrita a la PAU.

Accents français

Els accents (à, é, è, ê, ç) són obligatoris i distingeixen significat: 'a' (verb) vs 'à' (preposició), 'ou' (o) vs 'où' (on); ometre'ls penalitza la puntuació.

Passé composé vs imparfait

El passé composé presenta accions puntuals i acabades; l'imparfait descriu estats, hàbits o el marc de fons; combinar-los correctament és criteri de correcció escrita.

Longueur de la rédaction

La consigna de la PAU fixa un nombre orientatiu de paraules (sovint 120-150); allunyar-se'n massa per excés o per defecte resta punts per inadequació a la tasca.

Francophonie

Conjunt de països i regions on es parla francès; l'OIF agrupa prop de 90 estats i governs i representa més de 300 milions de parlants arreu del món.

Statut du français en Belgique

El francès és una de les tres llengües oficials de Bèlgica, juntament amb el neerlandès i l'alemany; la comunitat francòfona té institucions pròpies.

Septante et nonante

Formes belgues, suïsses i quebequeses per a 70 i 90, en lloc de 'soixante-dix' i 'quatre-vingt-dix'; il·lustren la variació regional del francès.

Académie française

Institució fundada el 1635 per Richelieu que vetlla per la normativa i el bon ús del francès; publica el diccionari oficial i emet recomanacions lingüístiques.

Laïcité

Principi francès de neutralitat religiosa de l'estat i de l'escola pública; garanteix la llibertat de consciència i la separació entre institucions públiques i religions.

14 juillet

Festa nacional francesa que commemora la presa de la Bastilla (1789) i la Festa de la Federació (1790); se celebra amb desfilades i focs artificials.

Vouvoiement et tutoiement

El 'vous' marca respecte o distància amb desconeguts i superiors; el 'tu' s'usa amb amics, família i iguals; l'elecció errònia pot ser socialment inadequada.

Cadre européen (CECRL)

Marc comú de referència per a les llengües que descriu sis nivells (A1-C2); la PAU de francès se situa orientativament entre B1 i B2.

Skimming et scanning

Dues estratègies de lectura: el skimming busca la idea global del text; el scanning localitza una informació concreta (una data, un nom) sense llegir-ho tot.

Stratégie de circumlocution

Recurs per superar un buit lèxic descrivint el concepte amb paraules conegudes ('la personne qui...', 'l'appareil pour...') en lloc d'aturar la producció oral o escrita.

Autocorrection métacognitive

Procés d'identificar els errors propis (interferència de la L1, hipergeneralització), classificar-los i planificar una acció correctiva concreta per a la propera producció.

Intercompréhension romane

Estratègia d'aprofitar el coneixement del català o castellà per inferir lèxic francès, vigilant els falsos amics i les diferències de gènere i d'ús.