Aigua i repartiment a la Mallorca de 1240
El 1240, un batlle reial de Mallorca rep una queixa dels colons catalans d’una vila de nova fundació. La carta de franquesa atorgada pel rei prometia als 45 pobladors cristians casa, terra de conreu i exempció de la quèstia durant cinc anys. Al mateix terme viuen 20 famílies musulmanes que havien romàs després de la conquesta i que treballen la terra i mantenen el molí i el sistema de reg. L’aigua del rec és insuficient per a tots dos grups en anys secs. Els colons volen prioritat absoluta i expulsar els musulmans del regadiu; el batlle tem que marxin i que es perdin collites i rendes reials. El Llibre del Repartiment assigna les parcel·les, però no resol l’ús de l’aigua. El rei vol augmentar la població cristiana sense reduir els ingressos. La collita de blat de l’any anterior va caure un 30% i el delme no s’ha cobrat. Cal assessorar el batlle abans de la inspecció reial.
1. Quins principis jurídics i fiscals entren en conflicte en aquest cas?
Read the worked answer
Entren en conflicte dos principis. D’una banda, la carta de franquesa i el dret de repartiment atorguen als colons cristians terres i exempcions, però no els donen automàticament un dret exclusiu sobre l’aigua. De l’altra, la Corona té interès fiscal a mantenir la producció agrària i el molí, que depenen de la població musulmana que hi treballa. El dret islàmic anterior no es reconeix formalment, però la pràctica senyorial sovint conserva costums d’aigua perquè són necessaris per al conreu. A més, l’expulsió podria reduir el delme i la quèstia. Per tant, el batlle no pot resoldre el cas només amb la força: ha de combinar la llei de repartiment amb l’interès econòmic reial.
2. Recomana una decisió sobre l’aigua i justifica-la amb efectes a curt i a llarg termini.
Read the worked answer
Recomanaria una distribució negociada: garantir als musulmans l’accés al rec per a les hortes que conreen a canvi d’una contribució en treball o en espècie, i reservar als colons cristians l’aigua de regadiu per a les noves parcel·les, amb torns fixats per escrit. A curt termini, això evita la marxa dels treballadors i la pèrdua de collita. A llarg termini, estableix un precedent de convivència forçada que pot reduir conflictes, però també consolida la subordinació jurídica dels musulmans. Si el batlle expulsa els musulmans, guanyarà suport immediat dels colons, però arriscarà la renda reial i la continuïtat del molí. L’opció més racional per a la Corona és la negociació, no l’expulsió.
3. Explica si el cas mostra més continuïtat o més ruptura respecte de la societat andalusina.
Read the worked answer
El cas mostra més continuïtat del que sembla. Hi ha una ruptura jurídica i política: canvia la sobirania, es reparteixen terres i es crea una nova carta de població. Però la continuïtat és econòmica i social: es mantenen els conreus, el molí, el sistema de reg i mà d’obra musulmana. La conquesta no va eliminar de cop la societat andalusina; la va subordinar. Aquesta combinació de ruptura legal i continuïtat productiva és característica de la Mallorca posterior a 1229-1231. Per això el cas no es pot explicar només com una substitució total de població.