Balearic Islands PAU History of Spain flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Dama d'Elx

Escultura ibèrica en pedra calcària, trobada a l'Alcúdia d'Elx el 1897. Data dels segles V-IV aC i representa una dona noble amb ornamentació complexa.

Talaiot

Construcció ciclòpia de pedra en forma de torre, característica de la cultura talaiòtica de Mallorca i Menorca (aproximadament 1000-123 aC). Servia com a torre de vigilància o espai cerimonial.

Conquesta romana de les Balears

L'any 123 aC, Quint Cecili Metel va conquerir les illes per a Roma. Les Balears s'integraren a la província Hispania Citerior i iniciaren un procés de romanització.

Emirat de Còrdova

Estat musulmà creat per Abd al-Rahman I el 756, independent del califat de Damasc. Va ser la primera estructura política estable d'al-Àndalus i va precedir el califat del 929.

Conquesta de Mallorca (1229)

Expedició de Jaume I que va conquerir Mallorca als musulmans el 31 de desembre de 1229. Va suposar el repartiment de terres entre nobles catalans i aragonesos i la creació del regne de Mallorca.

Regne de Mallorca

Regne creat per Jaume I el 1276 per al seu fill Jaume II. Incloïa Mallorca, Menorca, Eivissa i els comtats del Rosselló i la Cerdanya; va ser reincorporat a la Corona d'Aragó el 1343.

Llibre del rei En Jaume

Recopilació del dret foral de Mallorca, redactada al segle XIII. Va regular la vida jurídica de l'illa fins als decrets de Nova Planta del 1715.

Decrets de Nova Planta

Conjunts de normes de Felip V que aboliren els furs dels regnes de la Corona d'Aragó i hi imposaren les lleis i institucions castellanes. S'aplicaren a Aragó i València (1707), Mallorca (1715) i Catalunya (1716).

Tractat d'Utrecht (1713)

Acord que posà fi a la Guerra de Successió. Felip V fou reconegut rei d'Espanya, però Espanya cedí Gibraltar i Menorca a Gran Bretanya i els Països Baixos del Sud a Àustria.

Cadastre d'Ensenada

Enquesta fiscal ordenada pel Marquès de la Ensenada el 1749 per conèixer les propietats i riqueses de Castella i substituir les rendes provincials per una única contribució. No s'arribà a aplicar plenament.

Motí d'Aranjuez (1808)

Revolta popular contra Godoy que forçà l'abdicació de Carles IV en favor de Ferran VII. Va precedir les abdicacions de Baiona i l'inici de la Guerra del Francès.

Constitució de Cadis (1812)

Primera constitució espanyola, aprovada el 19 de març de 1812 per les Corts de Cadis. Establia la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí indirecte.

Desamortització de Mendizábal

Decret de 1836 que declarà béns nacionals les terres del clergat regular i les posà a la venda. Pretenia reduir el deute públic i crear una classe de propietaris liberals.

Torn dinàstic

Mecanisme de la Restauració pel qual conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta) s'alternaven al govern mitjançant el frau electoral i el caciquisme, evitant la participació real de l'oposició.

Desastre del 98

Derrota d'Espanya davant els Estats Units el 1898, que comportà la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Provocà una crisi nacional i el moviment regeneracionista.

Setmana Tràgica de Barcelona

Revolta popular de juliol de 1909 contra el reclutament forçós per a la guerra del Marroc. La repressió posterior, amb l'execució de Ferrer i Guàrdia, desacreditá el govern de Maura.

Triple crisi de 1917

Coincidència de tres conflictes: les juntes de defensa militars, l'assemblea de parlamentaris a Barcelona i la vaga general revolucionària. Va evidenciar la fragilitat del sistema de la Restauració.

Dictadura de Primo de Rivera

Règim autoritari instaurat pel cop d'estat de setembre de 1923, amb suport d'Alfons XIII. Va suspendre la Constitució, prohibí els partits i va durar fins al gener de 1930.

Constitució de 1931

Text aprovat el 9 de desembre de 1931 que definia Espanya com una república democràtica de treballadors, amb estat laic, sufragi universal femení i possibilitat d'estatuts d'autonomia.

Front Popular (1936)

Coalició electoral d'esquerres formada per republicans, socialistes i comunistes, que guanyà les eleccions de febrer de 1936. El seu govern va ser interromput pel cop d'estat de juliol.

Leyes Fundamentales del franquisme

Conjunt de lleis orgàniques que configuraven el règim de Franco, com el Fuero del Trabajo (1938), el Fuero de los Españoles (1945) i la Ley Orgánica del Estado (1967).

Pla d'Estabilització (1959)

Mesures econòmiques que posaren fi a l'autarquia franquista: devaluació de la pesseta, liberalització del comerç exterior i obertura a la inversió estrangera. Inicià el desarrollismo.

Pactes de la Moncloa

Acords signats l'octubre de 1977 entre partits i sindicats per estabilitzar l'economia i reformar les institucions durant la Transició. Incloïen moderació salarial i reforma fiscal.

Llei per a la Reforma Política

Llei aprovada per les Corts franquistes el novembre de 1976 que establia les bases per a un sistema democràtic. Fou sotmesa a referèndum el desembre de 1976.

Article 149 de la Constitució

Article que llista les competències exclusives de l'Estat, com la defensa, les relacions internacionals, la moneda i la legislació penal. Delimita el marc de l'Estat autonòmic.

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears

Norma institucional bàsica de la comunitat autònoma, aprovada el 1983 i reformada el 2007. Defineix les competències, institucions (Parlament, Govern) i símbols de les Balears.

23-F

Intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981, liderat pel tinent coronel Tejero, que ocupà el Congrés dels Diputats. Va fracassar gràcies a la intervenció del rei Joan Carles I.

Adhesió a la CEE (1986)

Ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea l'1 de gener de 1986, juntament amb Portugal. Va comportar fons estructurals i la integració plena en l'economia europea.

Germanies de Mallorca

Revolta dels agremiats i pagesos contra la noblesa i els ciutadans rics, iniciada el 1521. Fou reprimida el 1523 amb l'execució dels líders i la consolidació del poder senyorial.

Unió d'Armes (1625)

Projecte del comte-duc d'Olivares que obligava tots els regnes de la monarquia hispànica a contribuir amb homes i diners a l'exèrcit reial. Provocà forta oposició a la Corona d'Aragó.

Pau dels Pirineus (1659)

Tractat entre Espanya i França que posà fi al conflicte iniciat el 1635. Espanya cedí el Rosselló, la Cerdanya i part dels Països Baixos, i es confirmà el declivi hispànic.

Corts de Cadis

Assemblea convocada el 1810 a l'illa de Lleó, refugi de la resistència contra Napoleó. Va aprovar la Constitució de 1812 i legislà sobre l'abolició de senyorius i la llibertat de premsa.