Balearic Islands PAU History of Spain cheat sheet
Balearic Islands PAU History of Spain · Keep the key ideas within reach.
Prehistòria i història antiga de la península Ibèrica i de les Illes Balears
Cronologia clau: Paleolític inferior (Atapuerca, ~1,2 Ma), Paleolític superior (Altamira, art rupestre cantàbric), Neolític (~5600 aC al llevant peninsular), Edat dels Metalls (coure ~3000 aC, bronze ~1800 aC, ferro ~900 aC).
Cultura dels sepulcres megalítics: dolmens i navetes a Menorca i Mallorca; els talaiots (Naveta d'Es Tudons, talaiot de S'Illot) defineixen la prehistòria balear (talaiòtic ~1000-123 aC).
Colonitzacions històriques: fenicis (Gades, ~1100 aC), grecs (Empúries, ~575 aC), cartaginesos (Eivissa, 654 aC; fundació púnica d'Ebusus).
Conquesta romana: 218 aC desembarcament a Empúries durant la Segona Guerra Púnica; conquesta de la Meseta per Escipió; Hispània dividida en Citerior i Ulterior (197 aC).
Romanització: ciutats, via Augusta, llatí, dret romà; Balears conquerides per Quint Metel (123 aC), integrades a la província Hispania Citerior/Tarraconense.
Crisi del segle III i Baix Imperi: reformes de Dioclecià, cristianització (concili d'Elvira ~306), invasions germàniques del 409 (sueus, vàndals, alans).
Regne visigot de Toledo: Leovigild (568-586) unifica, Recared converteix al catolicisme (589, III Concili de Toledo); fi amb la invasió musulmana del 711.
Edat Mitjana: al-Àndalus, regnes cristians i la Corona d'Aragó (incloent-hi Mallorca)
711: victòria musulmana a Guadalete; emirat dependent de Damasc; 756 Abd al-Rahman I emirat independent; 929 Abd al-Rahman III califat de Còrdova.
Fitxes de la fitna: 1031 fi del califat, regnes de taifes (Sevilla, Saragossa, Dénia, Mallorca); almoràvits (1086) i almohades (1147) arriben del Magrib.
Reconquesta cristiana: Toledo 1085, Saragossa 1118, Las Navas de Tolosa 1212; Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238); Castella pren Sevilla (1248) i Granada (1492).
Corona d'Aragó: unió dinàstica Aragó-Catalunya (1137, Petronila i Ramon Berenguer IV); Jaume I regna 1213-1276 i reparteix els regnes entre els fills (Pere III i Jaume II de Mallorca).
Regne de Mallorca (1276-1343): Jaume II, Sanç I i Jaume III; Pere IV el Cerimoniós reincorpora Mallorca a la Corona d'Aragó el 1343.
Institucions: Corts (Aragó, Catalunya, València, Mallorca), Generalitat, Consell de Cent a Barcelona; el dret foral mallorquí (Llibre del rei En Jaume, 1249).
Crisi baixmedieval: Pesta Negra 1348, revolta dels remences (1462), guerra civil catalana (1462-1472), conflicte entre la Biga i la Busca a Barcelona.
Edat Moderna: Reis Catòlics, Imperi hispànic, Àustria i crisi del segle XVII
1469 matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó; 1479 accés al tron aragonès; 1492 conquesta de Granada, expulsió dels jueus i arribada a Amèrica.
Instruments de poder: Santa Inquisició (1478), Consell d'Índies (1524), terços (1534), virregnats a Amèrica (Nova Espanya 1535, Perú 1542).
Carles I (1516-1556): revolta de les Comunitats (1520-1521) i Germanies a Mallorca i València; victòria a Villalar (1521); abdicació a Brussel·les el 1555-1556.
Felip II (1556-1598): centralització, defensa de la catolicitat, batalla de Lepant (1571), annexió de Portugal (1580), desastre de l'Armada Invencible (1588).
Àustria menors: Felip III (validatge del duc de Lerma), Felip IV (comte-duc d'Olivares, Unió d'Armes 1625), Carles II el Malastruc (mort sense fills el 1700).
Crisi del segle XVII: expulsió dels moriscos (1609), pesta, fam, guerra dels Trenta Anys, revolta de Catalunya (Corpus de Sang 1640) i de Portugal (1640), pau dels Pirineus (1659).
Economia i societat: caiguda demogràfica castellana, arribada de plata americana, inflació (revolució de preus), societat estamental amb neteja de sang.
Segle XVIII: reformisme borbònic i Il·lustració
Guerra de Successió (1701-1714): Felip V (Borbó) contra l'arxiduc Carles; tractat d'Utrecht (1713) i Rastatt (1714); pèrdua de Gibraltar i Menorca (recuperada 1783).
Decrets de Nova Planta: Aragó i València (1707), Mallorca i Eivissa (1715), Catalunya (1716); abolició dels furs i imposició de lleis castellanes.
Centralització: secretaries d'estat, intendents, Reials Acadèmies, exèrcit permanent, cadastre (Marquès de la Ensenada, 1749).
Reformisme econòmic: Reials Fàbriques (Talavera, Sevilla), Companyia de Caracas (1728), liberalització del comerç americà (1778, reglament de comerç lliure).
Il·lustració espanyola: Feijoo (Teatro crítico), Jovellanos (Informe sobre la llei agrària, 1795), Campomanes, Floridablanca; Societats Econòmiques d'Amics del País.
Política exterior: pactes de família amb França, guerra dels Set Anys (1756-1763), guerra contra Gran Bretanya (1779-1783); Carles III (1759-1788) i Carles IV (1788-1808).
Crisi final: Revolució Francesa (1789), guerra del Rosselló (1793-1795), tractat de Sant Ildefons (1796), desamortització de Godoy (1798), motí d'Aranjuez (1808).
Crisi de l'Antic Règim, revolució liberal i construcció de l'estat liberal (1808-1874)
Guerra del Francès (1808-1814): motí d'Aranjuez i abdicacions de Baiona; Junta Central; guerrilla; Constitució de Cadis de 1812 (sobirania nacional, sufragi universal masculí indirecte).
Tractat de Valençay (1813) i retorn de Ferran VII; restauració absolutista (1814-1820); Trienni Liberal (1820-1823) amb pronunciament de Riego; Dècada Ominosa (1823-1833).
Guerres carlines (1833-1840, 1846-1849, 1872-1876): disputa dinàstica Isabel II contra Carles Maria Isidre; suport del carlisme en zones rurals i forals.
Etapes liberals: regències de Maria Cristina i Espartero (1833-1843), Dècada Moderada (1844-1854), Bienni Progressista (1854-1856), Unió Liberal (1858-1863), crisi final (1866-1868).
Textos clau: Estatut Reial de 1834, Constitució de 1837 (progressista), Constitució de 1845 (moderada), desamortitzacions de Mendizábal (1836) i Madoz (1855).
Sexenni Democràtic (1868-1874): Revolució Gloriosa, Constitució de 1869 (sufragi universal masculí), regnat d'Amadeu I (1870-1873), Primera República (1873-1874).
Transformacions: ferrocarril (1848 Barcelona-Mataró), societat de classes, moviment obrer (associacionisme, Primera Internacional 1864).
Restauració, moviments socials i crisi de la monarquia (1874-1931)
Sistema de la Restauració: pronunciament de Sagunt (1874) i proclamació d'Alfons XII; Constitució de 1876; torn dinàstic entre conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta) mitjançant el caciquisme.
Oposicions polítiques: republicanisme (Pi i Margall), nacionalisme català (Lliga Regionalista, 1901), basc (PNV, 1895), socialisme (PSOE, 1879) i anarquisme.
Crisi del 98: derrota davant els EUA, pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines; regeneracionisme (Costa, Mallada); generació del 98.
Crisi del sistema: Setmana Tràgica (1909), Llei de Jurisdiccions (1906), Triple Crisi de 1917 (militar, política, social), pistolerisme i anys del plom (1919-1923).
Desastre d'Annual (1921); cop d'estat de Primo de Rivera (setembre de 1923); dictadura amb Directori Militar i Civil, Unión Patriótica, repressió i Constitució de 1931 posterior.
Moviment obrer: CNT (1910), UGT (1888), vagues generals (1902, 1917); Setmana Tràgica i crema d'esglésies; fundació del PCE (1921).
Caiguda de la monarquia: pacte de Sant Sebastià (1930), dimissió de Berenguer i Aznar, eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 i proclamació de la República el 14 d'abril.
Segona República, Guerra Civil i franquisme (1931-1975)
Constitució de 1931: sobirania popular, sufragi universal (inclòs femení), estat laic, estat integral amb possibilitat d'estatuts, Tribunal de Garanties Constitucionals.
Etapes: Bienni Reformista (1931-1933, Azaña), Bienni Radical-Cedista (1933-1936), Front Popular (febrer 1936); reforma agrària, reforma militar, Estatut de Catalunya (1932).
Guerra Civil (1936-1939): cop del 17-18 de juliol; divisió en zona republicana i sublevada; batalles de Madrid, Ebre (1938) i caiguda de Barcelona (gener 1939); fi l'1 d'abril de 1939.
Franquisme: Leyes Fundamentales (Fuero del Trabajo 1938, Fuero de los Españoles 1945, Ley Orgánica del Estado 1967); partit únic FET y de las JONS (1937); repressió i camps de concentració.
Etapes del règim: autarquia (1939-1959), Pla d'Estabilització (1959), desarrollismo (1960-1973), crisi final amb l'assassinat de Carrero Blanco (1973) i mort de Franco (20 de novembre de 1975).
Política exterior: aïllament inicial, suport de l'Eix, acords amb els EUA (1953) i ingrés a l'ONU (1955); acord preferencial amb la CEE (1970).
Oposició: maquis, vagues de 1962, moviment estudiantil, Comissions Obreres (1962), Església progressista i nacionalismes perifèrics.
Transició democràtica, Constitució de 1978 i Espanya autonòmica fins a l'actualitat
Transició (1975-1982): govern d'Arias Navarro, dimissió i nomenament d'Adolfo Suárez (1976), Llei per a la Reforma Política (1976), legalització del PCE (1977).
Eleccions del 15 de juny de 1977 (UCD guanya); Pactes de la Moncloa (1977); referèndum constitucional del 6 de desembre de 1978 i aprovació el 27 de desembre.
Constitució de 1978: monarquia parlamentària, sobirania nacional, estat social i democràtic de dret, títol VIII sobre comunitats autònomes, articles 148-149 sobre competències.
Estatuts: Catalunya i País Basc (desembre 1979), Galícia (1981), Illes Balears (Estatut d'Autonomia de 1983, reformat el 2007); LOAPA (1981).
Golpisme i terrorisme: cop del 23-F (1981), 23-F i 27-O (1982); ETA i GAL; victòria del PSOE el 1982 (governs de González 1982-1996).
Integració europea: adhesió a la CEE l'1 de gener de 1986; entrada a l'euro (2002); OTAN (1982, referèndum 1986).
Etapes recents: governs del PP (Aznar 1996-2004, Rajoy 2011-2018), PSOE (Zapatero 2004-2011, Sánchez des del 2018), crisi del 2008, procés independentista català (2017) i pandèmia de la COVID-19 (2020).