El disseny de l’autonomia balear el 1978
El 1978, el Consell General Interinsular de les Balears debateix el règim preautonòmic. Hi ha dues propostes. La primera defensa una sola comunitat autònoma per a les quatre illes, amb un parlament i un govern a Palma, i consells insulars amb competències pròpies. La segona vol quatre autonomies insulars separades, per por que Mallorca imposi la seva majoria demogràfica (unes 500.000 persones enfront de 60.000 a Menorca i 70.000 a Eivissa i Formentera). UCD prefereix la via de l’article 143 de la Constitució, més lenta; el PSOE i el PSM volen explorar l’article 151. El govern central adverteix que no acceptarà una fragmentació provincial. Un grup de juristes ha de redactar un dictamen sobre la viabilitat jurídica i política de cada opció. La qüestió del fet insular i el finançament dels consells és el punt més conflictiu.
1. Quina via constitucional és viable i per què?
Read the worked answer
La via viable el 1978 és l’article 143, perquè les Balears no havien aprovat un estatut durant la Segona República ni tenien un règim preautonòmic consolidat per la via de l’article 151. L’article 143 permet a una província amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes accedir a l’autonomia amb un procediment més flexible. L’article 151 exigia una iniciativa més àmplia i un referèndum, i estava pensat per a les nacionalitats històriques. A més, el govern central no volia obrir un debat sobre quatre autonomies insulars dins d’una sola província. Per tant, l’opció jurídicament més segura és una comunitat única per article 143, amb consells insulars com a òrgans de descentralització.
2. Quin disseny institucional recomanaries per equilibrar el fet insular i la unitat de l’arxipèlag?
Read the worked answer
Recomanaria una comunitat autònoma única amb un parlament i un govern, i consells insulars elegits directament amb competències transferides en urbanisme, carreteres, cultura, turisme i serveis socials. Així es reconeix el fet insular sense trencar la unitat de l’arxipèlag. El finançament hauria de compensar la insularitat: costos de transport, serveis duplicats i població estacional. També caldria una regla de paritat o de representació territorial al parlament per evitar que Mallorca imposi sempre la seva majoria. Aquest disseny no és perfecte: pot generar duplicitats, però és més estable que quatre autonomies separades, que fragmentarien la província i debilitarien la posició de les illes davant l’Estat.
3. Com s’insereix aquest debat en la discussió general del café para todos?
Read the worked answer
El debat s’insereix en la discussió del café para todos, és a dir, l’extensió de l’autonomia a totes les regions, no només a Catalunya, el País Basc i Galícia. Per a les Balears, això va significar accedir a l’autonomia per la via lenta, sense un nivell competencial màxim inicial. La qüestió del fet insular mostra que el café para todos no era homogeni: dins d’una mateixa comunitat hi havia realitats territorials diverses. El resultat va ser un estatut que combinava autonomia regional i consells insulars. Aquest cas ajuda a entendre que la Transició no va ser un pla únic, sinó una negociació constant entre el govern central, els partits i les identitats territorials.