L'església «romànica» que no ho és: lectura estratigràfica d'un edifici de la conquesta
L'església parroquial d'una població de la Ribera (València) es va consagrar el 1274. Té una nau única coberta amb arcs diafragma apuntats de pedra tosca i encavallament de fusta de parells i nudolls, policromat amb motius geomètrics i heràldics en roig i negre sobre blanc. En una capella lateral afegida després hi ha una volta de creueria amb clau d'armes; al mur de ponent, un portal gòtic amb arquivoltes i un rosetó substitueixen part del parament. Al presbiteri es va col·locar un retaule barroc al segle XVIII. El fullet turístic local l'anuncia com «l'església romànica» i data el conjunt al segle XI. Un grup de veïns vol incloure-la en una ruta del romànic i la llista de béns inventariats només recull el retaule.
1. Corregeix la fitxa municipal: per què no és acceptable el qualificatiu «romànica» i quina descripció i cronologia proposes?
Read the worked answer
Per què no encaixa El romànic es reconeix per: volta de canó o d'aresta, murs gruixuts de carreuada, obertures petites, capitells historiadors, decoració llombarda, i una concepció espacial contínua i pesant. Ací tenim arcs diafragma apuntats, coberta de fusta i paraments de maçoneria: és el contrari del sistema romànic.
Problema històric afegit Situar l'edifici al segle XI és impossible: el territori estava sota domini andalusí i no hi havia parròquies cristianes amb aquesta organització. La data de 1274 (consagració) és coherent amb la repoblació posterior a la conquesta de Jaume I (1238) i dona un marc de referència, no la data de tot l'edifici.
Descripció correcta «Església de nau única amb arcs diafragma apuntats i coberta de fusta policromada, pr pròpia de l'arquitectura de la conquesta (segle XIII), amb capella de creueria afegida al XIV, portal gòtic al XV i retaule barroc al XVIII.»
Per què funciona aquesta fórmula Perquè descriu el sistema constructiu (arcs + fusta), no l'etiqueta. El «romànic» del fullet confon «medieval» amb «romànic», un error freqüent i molt penalitzat: el gòtic valencià arranca precisament d'aquestes solucions lleugeres i de la tradició artesanal local.
2. Explica com construiries la seqüència cronològica de l'edifici a partir de l'estratigrafia dels paraments i de les fonts documentals.
Read the worked answer
Mètode: llegir l'edifici com una estratigrafia
- Interfícies físiques. La volta de creueria de la capella arrenca del mur de la nau: per tant és posterior. El portal de ponent talla el parament: és posterior al mur. L'encavallament descansa sobre els arcs diafragma: formen una sola campanya.
- Tècniques i materials. Maçoneria i morter de calç per a la nau; carreu més regular al portal; guix i fusta al sostre. La diferència de material dona seqüència relativa.
- Datacions científiques. Dendrocronologia de les bigues: si es conserva l'anell exterior, dona un terminus post quem de tallada; si falta, el marge s'amplia. Termoluminescència o OSL sobre morters, i 14C sobre restes orgàniques.
- Heràldica. Les armes pintades al sostre i a la clau identifiquen un llinatge documentat: fixen un terminus post quem polític, no una data exacta.
- Fonts escrites. Llibres de fàbrica, visites pastorals, testaments i capítols notarials de contracte del retaule o del portal. Són l'única prova directa d'autoria i data.
Ordre de redacció Cronologia relativa → datacions científiques → documentació → síntesi. Cap pas no se salta: la dendrocronologia no data la pintura de la fusta, només l'arbre.
Resultat esperat Nau del segle XIII, capella del XIV, portal del XV, retaule del XVIII: quatre campanyes, no una.
3. Quin paper hi juga la tradició mudèjar? Defensa o matisa el terme «art de repoblació».
Read the worked answer
Què és mudèjar ací No és un estil ni una ètnia: és la pervivència de tècniques andalusines (encavallament de parells i nudolls, decoració pintada, rajola, guix, fusteria) en obres cristianes, executades sovint per artesans musulmans o moriscos. Al sostre ho veiem en la geometria, el color roig i negre i la tècnica pictòrica sobre taula blanca.
Matisos al concepte «art de repoblació»
- A favor: descriu bé el context: parròquies creades després de la conquesta, amb recursos limitats, presses i models importats de Lleida o Tarragona.
- En contra: el terme, difús en la historiografia catalana, pot amagar la continuïtat tècnica islàmica i presentar l'arquitectura com un simple acte administratiu de colonització. També pot fer creure que hi ha un «estil» homogeni on hi ha solucions locals.
Formulació recomanada «Arquitectura de la conquesta, gòtica en la concepció estructural i mudèjar en la coberta i la decoració.»
Per què importa per a la puntuació Perquè demostra que es distingeix entre sistema constructiu (gòtic incipient), mà d'obra i tècnica (mudèjar) i context polític (repoblació). Tres nivells diferents que no s'han de fondre en una sola etiqueta.