Valencian Community PAU Cultural and Artistic Movements cheat sheet

Pintura rupestre franco-cantàbrica: figures aïllades, policromia amb terres i carbó, aprofitament del relleu (Altamira, Lascaux); art llevantí: escenes narratives, figures humanes estilitzades i monocromia (Cogull, Gasulla).

Cronologia clau: Paleolític superior (pintura parietal), Neolític (art macroesquemàtic i esquemàtic), Edat dels Metalls (megalitisme, ceràmica campaniforme).

Art egipci: llei de frontalitat, jerarquia de mida, perspectiva aspectiva, registres superposats; escultura en bloc i busts de reserva; arquitectura arquitravada amb columnes papiriformes i lotiformes.

Trets egipcis per identificar: perruca tripartida, uraeus, nemes, ull d'Horus, falsa porta, mastaba, piràmide esglaonada de Djoser i piràmides de Gizeh.

Grècia: evolució del kouros i la koré (arcaic), cànon de Policlet (Doryphoros, diartrosi), Praxíteles (corba praxiteliana), Lisip (proporcions més esveltes); ordres dòric, jònic i corinti.

Ceràmica grega: figures negres (Àtica arcaica) i figures roges (a partir del s. VI aC); temples: perípter, pròstil, amfipròstil, in antis; parts: crepidoma, estilòbata, entaulament, frontó.

Roma: arc de mig punt, volta, cúpula (Panteó amb òcul), formigó i maó; ordres toscà i compost; escultura retratística realista i relleu històric narratiu (columna Trajana).

Obres de referència: Discòbol de Miró, Laocoont, August de Prima Porta, Ara Pacis, Colosseu, Aqueducte de Segòvia, Mosaics de Noheda (Conca).

Paleocristià: basílica de planta longitudinal amb àbsis i transsepte, catacumbes amb pintura simbòlica (bona pastor, orant, peix); sarcòfags amb relleu continu.

Bizantí: planta centralitzada de creu grega, cúpula sobre petxines (Santa Sofia), mosaic amb tessel·les d'or i vidre daurat, hieratisme i fons daurat (Ravenna, Sant Vidal).

Preromànic: visigot (Sant Joan de Baños, arc de ferradura), carolingi (capella palatina d'Aquisgrà), asturià (Santa Maria del Naranco), mossàrab (San Miguel de Escalada).

Romànic: planta de creu llatina, absis semicircular, volta de canó i de aresta, contraforts, arc de mig punt; escultura subordinada a l'arquitectura, capitells historiats, pantocràtor.

Gòtic: arc apuntat, volta de creueria, arcbotant i contrafort, rosassa, vitrall, pinacles i gablets; verticalitat i llum; planta de tres naus amb deambulatori i capelles radials.

Gòtic a la península: cistercenc (Poblet), gòtic català amb naus amples (Santa Maria del Mar), gòtic isabelí i flamíger; portades amb arquivoltes i timpà.

Pintura gòtica: Giotto (naturalisme i perspectiva incipient), Duccio i Simone Martini (escola sienesa), germans Van Eyck (oli, detall), Pere Serra i Lluís Borrassà al gòtic català.

Obres: Sant Climent de Taüll, Pòrtic de la Glòria de Santiago, catedral de Chartres, Sainte-Chapelle, catedral de València (portada dels Apòstols).

Quattrocento: perspectiva lineal (Brunelleschi), proporció i cànon, mecenatge; arquitectura amb ordres, planta centralitzada i cúpula de doble casca (Santa Maria del Fiore).

Cinquecento: classicisme, terços, sfumato i chiaroscuro (Leonardo), monumentalitat i terribilità (Michelangelo), equilibri i color venecià (Ticià, Veronès).

Manierisme: figures allargades, serpentinata, colors àcids, espai ambigu, virtuosisme (Parmigianino, Pontormo, El Greco); trencament de les regles renaixentistes.

Renaixement hispànic: plateresc (decoració fina sobre estructura gòtica), purisme (Escorial, Juan de Herrera), classicisme (palau de Carles V a Granada).

Pintura hispànica: Pedro Berruguete, Juan de Juanes, Luis de Morales; El Greco a Toledo amb allargament, llum irreal i fons fosc.

Escultura: Ghiberti (Portes del Paradís), Donatello (David, Sant Jordi), Verrocchio, Miguel Ángel (Moisès, Pietà); a Espanya, Alonso Berruguete i Damián Forment (retaucles).

Claus per datar: ús de la perspectiva i proporció (Renaixement) vs. distorsió i inestabilitat compositiva (Manierisme); acabats llisos vs. expressivitat.

Obres: La Gioconda, L'escola d'Atenes, Capella Sixtina, David de Miguel Ángel, El Lavatori de Tintoretto, El cavaller de la mà al pit d'El Greco.

Barroc: dinamisme, diagonals, contrastos de llum (tenebrisme), teatralitat, integració d'arquitectura, escultura i pintura; mecenatge religiós i absolutista.

Arquitectura: planta el·líptica i façanes ondulants (Bernini, Borromini), cúpula i baldaquí; a Espanya, granit i retaules (catedral de Santiago), churrigueresque.

Escultura de Bernini: èxtasi, textures del marbre (Apolo i Dafne, Èxtasi de Santa Teresa, Fontana dei Quattro Fiumi); retrat bust i monument eqüestre.

Pintura: Caravaggio (clarobscur i naturalisme), Carracci (acadèmia), Rubens (color i moviment), Rembrandt (llum i retrat), Velázquez (perspectiva aèria, pinzellada solta).

Velázquez: Las Meninas, Les filadores, rendició de Breda; etapes de formació sevillana, maduresa i cort; influència posterior en impressionisme.

Altres hispànics: Zurbarán (bodegons i sants), Murillo (Inmaculades), Ribera (tenebrisme, Sant Felip), Valdés Leal (vanitas); escultura de Gregorio Fernández i Salzillo.

Rococó: ornaments rocalla, colors pastel, asimetria, interiors elegants (Versalles, palau de la Granja), pintura galant (Watteau, Boucher, Fragonard), Tiepolo.

Diferència clau: Barroc = contrast i profunditat dramàtica; Rococó = lleugeresa, decoració i intimitat cortesana; cronologia finals s. XVII–XVIII.

Neoclassicisme: retorn a l'antiguitat grecollatina, dibuix sobre color, simetria i proporció; arquitectura neogrega i neoromana; context de la Il·lustració i l'acadèmia.

Obres neoclàssiques: Jurament dels Horacis de David, El jurament del joc de pilota, Paulina Borghese de Canova, Porta de Brandenburg de Langhans.

Romanticisme: expressió del jo, sublim, paisatge com a estat d'ànim, color i pinzellada lliure, temes històrics i exòtics; Goya com a precursor (El 3 de maig, Pintures negres).

Romàntics: Delacroix (La llibertat guiant el poble), Géricault (La balsa de la Medusa), Friedrich (paisatge simbòlic), Turner (llum i atmosfera), Constable.

Realisme: representació de la vida quotidiana i de les classes treballadores, crítica social; Courbet (L'atelier, Enterrament a Ornans), Millet (Les espigoladores), Daumier.

Realisme a Espanya: pintura de gènere i costumisme, retrat burgès; Fortuny, Eduardo Rosales, Antonio Gisbert; escultura realista i medallística.

Arquitectura del segle XIX: historicismes (neogòtic, neomudèjar), ferro i vidre (Torre Eiffel, Crystal Palace), urbanisme dels eixamples i planificació de Cerdà.

Criteri de datació: Neoclassicisme (1780–1830), Romanticisme (1800–1850), Realisme (1840–1880); coincidència temporal parcial i evolució cap a l'impressionisme.

Impressionisme: pintura a l'aire lliure, pinzellada fragmentada, llum i atmosfera, temes quotidians; 1874 primera exposició, crítica de Leroy; Monet, Renoir, Degas, Pissarro, Sisley, Morisot.

Postimpressionisme: superació de l'impressionisme; puntillisme (Seurat, Signac), cloisonnisme i sintetisme (Gauguin), color arbitrari i girb (Van Gogh), estructura geomètrica (Cézanne).

Fauvisme (1905): color pur i antinatural, pinzellada violenta; Matisse (Dona amb barret), Derain, Vlaminck; Salon d'Automne i crítica de Vauxcelles.

Cubisme (1907–1914): descomposició en plans, perspectiva múltiple, collage; analític i sintètic; Picasso (Les senyoretes d'Avinyó, Guernica), Braque, Gris; influència de l'art ibèric i africà.

Expressionisme: subjectivitat i distorsió; Die Brücke (Kirchner, Schmidt-Rottluff), Der Blaue Reiter (Kandinsky, Franz Marc); Munch i el crit; expressionisme austríac (Schiele, Kokoschka).

Futurisme (1909 manifest de Marinetti): moviment, velocitat, simultaneïtat, línies de força; Boccioni (Formes úniques de continuïtat a l'espai), Balla, Severini, Sant'Elia.

Dadaisme (1916, Cabaret Voltaire): antiart, absurd, ready-made (Duchamp), fotomuntatge (Höch, Heartfield), collage i tipografia; Tzara, Arp, Picabia.

Surrealisme (1924 manifest de Breton): automatisme psíquic, onirisme, inconscient freudià; Dalí (persistència de la memòria), Magritte, Miró, Ernst, Masson; mètodes: frottage, grattage, cadàver exquisit.

Arquitectura moderna: racionalisme i funcionalisme (Bauhaus, Gropius, Mies van der Rohe, Le Corbusier amb els cinc punts), organicisme (Wright, Guggenheim NY), expressionisme arquitectònic (Mendelsohn).

Postguerra i postmodernitat: brutalisme, high-tech (Pompidou, Beaubourg), desconstructivisme (Gehry, Hadid), arquitectura sostenible i rehabilitació urbana.

Escultura del segle XX: construcció i assemblatge (Picasso, González), mòbils de Calder, volum buit i formes orgàniques (Moore, Arp), minimalisme (Judd, Andre).

Nous mitjans: fotografia com a art (Stieglitz, Man Ray), cinema experimental, videoart (Nam June Paik, Bill Viola), art digital i net-art, performance i body art (Marina Abramović).

Moviments de postguerra: expressionisme abstracte (Pollock, Rothko), pop art (Warhol, Lichtenstein), op art (Vasarely), arte povera, art conceptual (Kosuth, Beuys).

Art a Espanya s. XX: noucentisme (Sunyer), avantguardes (Miró, Dalí, Picasso, Juan Gris), Grupo El Paso (Saura, Millares, Tàpies amb matèria i signes), Equipo Crónica.

Patrimoni i museus: MoMA, Tate Modern, Centre Pompidou, Reina Sofia (Guernica), MACBA; conservació i restauració, catalogació i difusió digital del patrimoni.

Claus d'anàlisi contemporània: relació obra-espectador, site-specific, instal·lació, art participatiu i ús de tecnologia; valoració del context de producció.

Prehistòria: art llevantí de la Gasulla i el barranc de la Valltorta (Castelló), art macroesquemàtic de la Sarga (Alcoi), cova dels Cavalls; patrimoni UNESCO de l'art rupestre de l'arc mediterrani.

Època antiga i medieval: Llotja de València (gòtic civil, Pere Compte), catedral de València amb la portada dels Apòstols i el Micalet, Torres de Serrans i Quart, Castell de Peníscola.

Renaixement i barroc: palau del Marqués de Dos Aigües, Capella dels Reis (Santo Domingo), façana barroca de la catedral de València; escultura de Nicolás de Bussy i Ignacio Vergara.

Pintura: Joan de Joanes i Vicent Macip (Renaixement valencià), Francesc Ribalta i Josep de Ribera (barroc, tenebrisme), Vicente López, Sorolla (lluminisme, Sorolla i la seua obra a la casa-museu).

Segle XX: Joaquín Sorolla (Museu Sorolla, Madrid; obres a València), Ignacio Pinazo, Julio González (escultura en ferro), Equipo Crónica (pop crític), Eusebio Sempere (art cinètic, Museu d'Alacant).

Museus: Museu de Belles Arts de València (San Pío V), Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), Museu del Patriarca, Museu de Belles Arts Gravina d'Alacant, MuVIM; col·leccions i obres clau.

Arquitectura contemporània: Ciutat de les Arts i les Ciències (Calatrava i Candela), Palau de la Música, Mercat de Colom, rehabilitació del Cabanyal i del centre històric.

Patrimoni: Llei de patrimoni cultural valencià, Béns d'Interès Cultural (BIC), declaracions UNESCO (Llotja, Misteri d'Elx, art rupestre); riscos i conservació preventiva.

Estructura del comentari: identificació (títol, autor, data, estil, tècnica, localització), anàlisi formal, anàlisi iconogràfica i contextualització històrica; conclusió valorativa.

Anàlisi formal: suport i tècnica (oli, fresc, tremp, marbre, bronze, formigó), composició (simetria, diagonals, secció àuria), línia i color, llum, perspectiva, textura i acabat.

Iconografia: tema, fonts literàries, símbols i atributs (lliri = puresa, calavera = vanitas, claus = sant Pere); distinció entre iconografia (descripció) i iconologia (significat cultural).

Context: mecenatge, funció (religiosa, política, commemorativa), client, ubicació original, recepció crítica i relació amb el moviment; cronologia comparada entre estils.

Vocabulari arquitectònic: planta, alçat, secció, suports, cobertes, arcs, voltes, cúpules, ordres, proporció i modulació; distingir elements estructurals i decoratius.

Vocabulari escultòric: bulto rodó vs. relleu, tècnica subtractiva o additiva, materials, policromia, buit, moviment, expressivitat i escala.

Terminologia pictòrica: clarobscur, sfumato, tenebrisme, pinzellada, empastament, veladura, perspectiva lineal i aèria, punt de fuga, color local i color arbitrari.

Errors freqüents: confondre autor i escola, datar per estil sense proves, descriure sense interpretar, oblidar el context i barrejar termes (romànic/gòtic, barroc/rococó).