Vendre un Calvari per arreglar la teulada: legalitat, risc i alternatius

Primer: cal verificar l'estatus Si la taula només és inventariada, no s'aplica el règim d'inalienabilitat dels BIC (Llei 4/1998 del patrimoni cultural valencià i Llei 16/1985 estatal). Si en l'expedient es conclou que és un bé moble d'interès cultural, la venda és nul·la: els BIC són inalienables, imprescriptibles i irrenunciables.

Si és inventariada

• La Generalitat té dret de tempteig i retracte sobre la transmissió.
• Cal autorització d'exportació si el bé supera els cent anys i els llums de valor establerts; intervé la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric Espanyol (Ministeri de Cultura).
• L'operació s'ha de formalitzar en escriptura pública amb identificació del bé i comunicació prèvia a l'administració.

Règim eclesiàstic La taula és un bé eclesiàstic: l'alienació requereix llicència de l'ordinari i, si supera la quantia fixada per la Conferència Episcopal, de la Santa Seu (cànons 1291-1292). El concordat de 1979 obliga a cooperar en la conservació del patrimoni. Un acord preliminar signat pel rector sense aquestes llicències no és títol suficient.

Conclusió Ni la via és tan ràpida com creu el ple ni el preu és el problema principal: el problema és que la venda pot ser impugnada i que el comprador assumeix un risc registral.

Prioritat 1: aturar l'aigua La causa del dany és la teulada. Cap neteja no té sentit mentre caiga aigua: la humitat activa sals, mobilitza la preparació i afavoreix el biodeteriorament. Reparar la coberta i ventilar el presbiteri és la intervenció més rendible i menys invasiva.

Prioritat 2: estabilitzar la taula Monitoratge de temperatura i humitat, control de goteres amb cobertura provisional, revisió de les juntes i del suport, i no moure la peça durant les obres sense un pla de transport i embalatge.

Prioritat 3: documentar abans de tocar Fotografia, radiografia, infraroig, anàlisi de pigments i seccions. La capa de vernís del XIX pot ser un document històric: no s'elimina per defecte.

Per què la proposta de 3.000 € és inacceptable Un dissolvent aplicat per una persona no inscrita com a taller de restauració pot dissoldre veladures, arrossegar la preparació i alterar la pàtina. A més, la intervenció requereix projecte autoritzat per la Direcció General de Patrimoni Cultural, memòria, criteris de mínima intervenció, reversibilitat i llegibilitat, i un restaurador amb titulació i assegurança.

Risc afegit La venda implica traslladar la peça: augmenta el risc de robatori i de danys per manipulació.

Argument 1: la teulada és recurrent, la taula és irreemplaçable 160.000 € és una despesa d'obra; 180.000 € és la venda d'un bé que no es pot recuperar. Venut el Calvari, la propera gotera es pagarà amb què?

Argument 2: la venda no resol el problema jurídic Amb l'expedient obert i el possible tempteig autonòmic, l'operació pot quedar bloquejada mesos. Mentrestant, l'aigua continua caient: el pitjor dels mons.

Argument 3: vies de finançament alternatives

• Subvencions de la Conselleria de Cultura i de la Diputació de València per a béns inventariats.
• Programes estatals del 1,5 % cultural per a restauració de patrimoni (cal titularitat pública o conveni).
• Conveni amb el bisbat, que és el titular, per repartir costos.
• Campanya ciutadana i mecenatge amb contrapartides de visita i didàctica.
• Assegurança i pla de manteniment preventiu, que evita repetir la urgència.

Argument 4: alternatives a la venda Si el problema és la seguretat, un dipòsit temporal al Museu de Belles Arts de València garanteix clima i vigilància sense perdre la propietat, amb exposició pública i retorn previst.

To de l'argumentari No acusar ningú: plantejar que el ple no ha tingut la informació tècnica ni jurídica. Oferir una moció que substituïsca l'autorització de venda per un pla de finançament en tres anys.