Art prehistòric i antic: pintura rupestre, Egipte, Grècia i Roma
Aquest domini abasta de les primeres imatges simbòliques del Paleolític fins a la dissolució de l'Imperi romà. L'examen hi demana distingir horitzons estilístics i justificar la distinció amb trets formals i contextuals, no sols amb noms i dates.
Pintura rupestre: dues tradicions que no s'han de barrejar
- Franco-cantàbrica (Altamira, Lascaux): coves profundes i fosques, policromia amb ocres i carbó, aprofitament del relleu natural, animals aïllats o superposats, sense escena ni protagonisme humà; cronologia paleolítica.
- Llevantina (arc mediterrani): abrics oberts, figures humanes esquemàtiques i molt dinàmiques, composicions narratives de caça o dansa, siluetes planes sense modelat; epipaleolític i neolític. El nom no implica paleolític.
Egipte
- Canon de proporcions i llei de frontalitat: cap i cames de perfil, espatlles i ulls frontals; la figura no pot girar.
- Jerarquia de grandària: faraó o divinitat més grans; registres superposats; absència de perspectiva.
- Arquitectura: mastaba, piràmide esglaonada de Djoser, Gizeh, temple de Luxor, hipogeus de la Vall dels Reis.
Grècia
- Etapes: geomètric, arcaic (kouros, kore, somriure arcaic), clàssic (contrapposto, Policlet, Fídies) i hel·lenístic (pathos, Laocoont, altar de Pergam).
- Ordres dòric, jònic i corinti; temple perípter; correccions òptiques (entaixament, curvatura de l'estilobat).
- Ceràmica: figures negres i, després, figures vermelles per reserva del fons.
Roma
- Arc, volta, cúpula i formigó (opus caementicium): Panteó, Colosseu, aqüeductes. Els ordres grecs passen a ser revestiment.
- Escultura: retrat verista i relleu històric (Ara Pacis, columna de Trajà).
- Pintura: frescos pompeians en quatre estils i mosaic.
Exemple raonat
Es compara un marbre arcaic d'un jove nu, rígid, amb els braços enganxats al cos i somriure arcaic, amb el Doryphoros de Policlet. La clau no és dir que un és més bonic: en el kouros el pes cau verticalment sobre les dues cames i l'eix del cos és simètric; en el Doryphoros tot el pes va a una cama, el maluc bascula, l'espatlla contrària baixa i el cap gira lleugerament. Això és el contrapposto, i permet concloure que el segon és clàssic perquè organitza el cos com un sistema de tensions compensades.
Errades que resten punts
Dir que la pintura llevantina és paleolítica; parlar de perspectiva egípcia; confondre el somriure arcaic amb el contrapposto; oblidar que la majoria de bronzes grecs s'han perdut i que les còpies romanes en són el testimoni; atribuir els frescos pompeians a Grècia.