Renaixement i Manierisme a Itàlia i a la península Ibèrica
Aquest domini exigeix dominar la seqüència quattrocento-cinquecento-manierisme i traslladar-la al cas hispànic, on la cronologia i els canals de recepció no coincideixen amb Itàlia. L'examen demana reconèixer trets formals i saber a qui s'atribueixen les obres clau.
Quattrocento italià
- Brunelleschi: cúpula de Santa Maria del Fiore i formulació de la perspectiva lineal; Alberti: tractadística i façana de Santa Maria Novella.
- Masaccio (Trinitat), Botticelli, Piero della Francesca; mecenatge dels Mèdici.
- Recuperació de l'antiguitat, proporció, simetria, ordres.
Cinquecento
- Leonardo: sfumato, Sant Sopar, dibuix analític.
- Miquel Àngel: terribilità, non-finito, David, Moisès, Capella Sixtina.
- Rafael: equilibri i composició clara (Escola d'Atenes).
- Venècia: Ticià i el primat del color i de l'oli.
Manierisme (cap a 1520-1580)
- Figura serpentinata, allargament, artifici, color àcid, espai ambigu, virtuosisme.
- Pontormo (Descendiment), Parmigianino (Madonna del coll llarg), Bronzino, Giambologna.
- Arquitectura: Giulio Romano (Palau del Tè), Vignola.
Península Ibèrica
- Plateresc: decoració abundant sobre estructures gòtiques o renaixentistes (façana de la Universitat de Salamanca).
- Pintura hispanoflamenca: Bartolomé Bermejo, Fernando Gallego.
- El Escorial (Juan de Herrera, des de 1563): classicisme desornamentat.
- Palau de Carles V a Granada (Pedro Machuca): manierisme arquitectònic.
- Alonso Berruguete: fusta policromada, expressivitat i línia sinuosa.
- El Greco: Creta, Venècia, Roma, Toledo; allargament, llum irreal, color; Enterrament del comte d'Orgaz.
Exemple raonat
Davant una figura molt allargada, amb el cap petit, el cos en S i colors que no corresponen a la natura, cal concloure manierisme i argumentar-ho en tres passos: deformació proporcional respecte al cànon clàssic, protagonisme de la línia sinuosa sobre l'estabilitat i espai comprimit o poc llegible. No n'hi ha prou de dir que és estranya: cal mostrar quines regles clàssiques es trenquen.
Errades que resten punts
Qualificar El Greco de barroc; dir que El Escorial és plateresc; barrejar cronologies de quattrocento i cinquecento; reduir el Renaixement a còpia de l'antiguitat sense esmentar perspectiva, proporció i mecenatge.