Neoclassicisme, Romanticisme i Realisme al segle XIX
Aquest domini és una seqüència de reaccions: l'ordre normatiu neoclàssic, l'expansió del jo romàntic i la mirada social realista. L'examen demana datar correctament i, sobretot, justificar l'adscripció amb composició, color i tractament del tema.
Neoclassicisme (cap a 1750-1830)
- Winckelmann: noble senzillesa i serena grandesa; primat del dibuix sobre el color.
- David: Jurament dels Horacis, Mort de Marat; composició en fris, contorns nets, colors locals.
- Canova: marbre polit, idealització; Ingres: línia i allargament malgrat la data tardana.
- Arquitectura: Soufflot, Puerta de Alcalá de Sabatini, seu del Museu del Prado de Villanueva.
Romanticisme (cap a 1800-1850)
- Subjectivitat, individu, natura com a força, història nacional, orientalisme, medievalisme.
- Géricault (Balsa de la Medusa), Delacroix (La llibertat guiant el poble): diagonal, color afectiu, drama.
- Paisatge: Friedrich (sublim, figura d'esquena), Turner (llum i atmosfera), Constable.
- Goya com a pont: dels cartrons per a tapissos als Capritxos, Desastres, Pintures negres i el 2 i 3 de maig.
Realisme (cap a 1840-1870)
- Courbet: Un enterrament a Ornans, pintar el que es veu, format gran per a tema humil.
- Millet: Les espigoladores; Daumier: caricatura i crítica; Corot com a enllaç amb el paisatge.
- A Espanya: pintura d'història i retrat burgès; el realisme arriba amb retard respecte a França.
Exemple raonat
Davant una pintura d'història, cal mirar tres indicadors. Si les figures es disposen en un pla horitzontal, com en un fris, amb gestos continguts i colors locals, l'obra és neoclàssica. Si la composició és diagonal, les figures s'empenyen unes a altres, el color és càlid i la pinzellada visible, és romàntica. Si el tema és anònim, sense heroïcitat, i el format és gran com el d'un quadre d'història però representa un enterrament de poble, és realisme. La conclusió s'ha de recolzar en aquests trets, no en la biografia de l'autor.
Errades que resten punts
Qualificar Goya de romàntic sense matisos; dir que el realisme és fotogràfic; oblidar que Ingres és neoclàssic per la data; pensar que el romanticisme només és paisatge; confondre el tema històric amb el gènere de pintura d'història.