Art del segle XX i contemporani: arquitectura, escultura i nous mitjans
Aquest domini cobreix de l'arquitectura moderna a la instal·lació i el videoart. L'examen no demana un catàleg de noms, sinó entendre com cada pràctica redefineix l'objecte, l'espai i l'espectador.
Arquitectura
- Funcionalisme i Bauhaus (1919, Gropius): unió d'art, artesania i indústria; planta lliure, tipografia, disseny.
- Le Corbusier: cinc punts, pilotis, finestra allargada, terrassa-jardí, Unité d'Habitation, Modulor.
- Mies van der Rohe: pavelló de Barcelona (1929), planta lliure, materials nobles, menys és més.
- Wright: organicisme, integració en el lloc, Guggenheim de Nova York.
- Després de 1945: brutalisme, postmodernisme (Venturi, Graves), alta tecnologia (Centre Pompidou, Piano i Rogers), desconstrucció (Gehry, Guggenheim de Bilbao).
Escultura
- Trencament del bloc: Brancusi, Picasso, construcció i buit.
- Giacometti: figures filiformes, espai i distància; Henry Moore: formes orgàniques i forats.
- Chillida i Oteiza: ferro i buit en l'escultura basca.
- Minimalisme (Judd, Morris): sèrie, industria, espectador actiu; land art (Smithson, Spiral Jetty).
Nous mitjans
- Fotografia com a art: Stieglitz i la galeria 291; fotografia de premsa i documental.
- Videoart: Nam June Paik, Bill Viola; el cos i el temps com a material.
- Performance (Abramović), instal·lació, art sonor, art digital i net.art.
- Context institucional: biennals (Venècia, 1895), museu com a agent crític.
Exemple raonat
Davant una sala fosca amb dues projeccions enfrontades i so sincronitzat, no s'ha de descriure només la imatge. Cal identificar el dispositiu: és una instal·lació audiovisual, l'obra no és un objecte transportable sinó una experiència temporal, l'espectador hi entra i el seu cos forma part de la peça. A partir d'aquí es pot parlar de contingut i de relació amb la tradició (pintura, cinema, escultura) i concloure què canvia respecte a un quadre.
Errades que resten punts
Confondre art modern amb contemporani; dir que la fotografia només documenta; qualificar el minimalisme de simple; descriure una instal·lació com si fos una escultura amb pedestal; oblidar que el lloc i el temps són part de l'obra.