Valencian Community PAU History of Spain cheat sheet

Etapes del Paleolític a la península: Inferior (Atapuerca, Homo antecessor), Mitjà (neandertals), Superior (Homo sapiens, art rupestre cantàbric i llevantí); el llevantí destaca per figures humanes esquemàtiques i escenes de caça.

Neolític (c. 5500-3000 aC): arribada per la Mediterrània de l'agricultura, ramaderia, ceràmica cardial i hàbitat en poblats; cultura dels Millars (Almeria) i megalitisme (dolmens, coves artificials).

Edat dels Metalls: coure (Millars), bronze d'El Argar (Almeria) amb enterraments individuals i jerarquització social, i ferro amb camps d'urnes (influència centreeuropea) al nord-est.

Ibers: pobles del llevant i sud peninsular (turdetans, edetans, ilergets, contestans); llengua no indoeuropea, escriptura pròpia, ciutats emmurallades, societat aristocràtica i religió amb santuaris i exvots.

Celtes: pobles indoeuropeus de la meseta i el nord-oest (celtibers, vacceus, galaics); economia ramadera i cerealística, castres, societat tribal i religió naturalista; la zona de contacte genera la cultura celtibèrica.

Colonitzacions: fenicis (Gades, Malaka, Eivissa púnica), grecs (Empúries, Roses) i cartaginesos (Cartago Nova, fundada per Hasdrúbal el 227 aC); intercanvi comercial, escriptura i alfabetització de les elits ibèriques.

Conquesta romana: Segona Guerra Púnica (218-201 aC) com a inici; resistència celtibera (Numància, 133 aC) i càntabra (29-19 aC); províncies Hispània Citerior i Ulterior, després Tarraconensis, Baetica i Lusitania.

Romanització: llatí, dret romà, ciutats amb fòrum, amfiteatre i termes, xarxa viària (Via Augusta), moneda, villae i explotació minera; cristianisme arriba al segle III i s'organitza en diòcesis al segle IV.

Regne visigot (507-711): Toledo com a capital, monarquia electiva, Concili de Toledo com a institució política i religiosa, unificació jurídica amb el Liber Iudiciorum de Recesvint (654) i conversió al catolicisme amb Recared (589).

Conquesta musulmana (711): victòria de Guadalete, emirat dependent de Damasc, emirat independent d'Abd al-Rahman I (756), califat d'Abd al-Rahman III (929) i desintegració en regnes de taifes (1031).

Al-Àndalus: societat multiètnica (àrabs, berbers, muladís, mossàrabs i jueus), agricultura de regadiu amb séquies i nous conreus, art califal (Mesquita de Còrdova) i cultural (Ibn Hazm, Averroes, Maimònides).

Reconquesta: nuclis de resistència (regne asturlleonès, comtats catalans, regne de Pamplona); batalla de Covadonga (722), conquesta de Toledo (1085), Las Navas de Tolosa (1212) com a punt d'inflexió.

Corona d'Aragó: unió d'Aragó i comtats catalans (1137), expansió per Mallorca (Jaume I, 1229) i València (1238); estructura pactista amb Corts i Generalitat, no centralitzada.

Regne de València: creat per Jaume I, amb els Furs de València (1238-1261), Corts valencianes, Generalitat Valenciana (1418) i problemes amb la població musulmana (moriscos) i les revoltes de l'almogàvers i la Germania (1519-1523).

Economia i societat medieval: senyoriu feudal, delmes, masos, Mesta i ramaderia, desenvolupament urbà i gremis; crisi del segle XIV (Pesta Negra de 1348, guerres i despoblament).

Minories religioses: aljames jueves i moreries, estatuts de neteja de sang al segle XV, predicació de Vicent Ferrer i conversions forçoses; expulsió dels jueus el 1492.

Reis Catòlics (1479-1516): unió dinàstica de Castella i Aragó, Santa Inquisició (1478), conquesta de Granada (1492), expulsió dels jueus (1492), annexió de Navarra (1512) i política matrimonial per aïllar França.

Imperi dels Habsburg: Carles I (1516-1556) amb herència borgoñona i alemanya, revolta de les Comunitats (1520-1521) i Germanies valencianes; Felip II (1556-1598) amb centralització, Contrareforma i derrota de l'Armada Invencible (1588).

Segle d'Or: esplendor cultural amb Cervantes, Lope de Vega, Calderón, Quevedo, Góngora, Velázquez i El Greco; dependència de la plata americana i endeutament crònic de la Hisenda reial.

Crisi del segle XVII: pèrdua de població (pesta, expulsió dels moriscos el 1609), descens de la plata americana, crisis de Castella i auge perifèric; valimiento del comte-duc d'Olivares i la Unió d'Armes (1626).

Revoltes de 1640: Corpus de Sang a Catalunya, Guerra dels Segadors, revolta de Portugal (independència el 1668) i conspiració d'Andrés de Velasco a València; pau dels Pirineus (1659) cedeix el Rosselló.

Felip V i la Guerra de Successió (1701-1714): Decret de Nova Planta a València i Aragó (1707), a Catalunya (1716); abolició dels Furs, centralització i castellà com a llengua administrativa.

Reformes borbòniques: intendents, cadastre, reial loteria, Companyies de Comerç (Caracas, 1728), liberalització del comerç americà (1778) i política il·lustrada de Campomanes, Floridablanca i Jovellanos.

Economia valenciana del XVIII: creixement demogràfic, expansió de la seda i la taronja, arrossars a l'Albufera, obra del port de València i fundació de la Universitat de València (1499) i la Societat Econòmica d'Amics del País (1776).

Guerra de la Independència (1808-1814): Motí d'Aranjuez i Abdicacions de Baiona, aixecament del 2 de maig, Junta Central Suprema, guerra de guerrilles i Constitució de Cadis (1812).

Constitució de 1812: sobirania nacional, sufragi universal masculí indirecte, divisió de poders, confessionalitat catòlica, abolició de senyorius i de la Inquisició; vigència efímera.

Regnat de Ferran VII (1814-1833): restauració absolutista (1814), Trienni Liberal (1820-1823) amb pronunciament de Riego, Dècada Ominosa i Pragmàtica Sanció (1830) que obre la successió a Isabel.

Guerres carlines (1833-1840, 1846-1849, 1872-1876): conflicte dinàstic i ideològic entre absolutisme foral i liberalisme centralista; abraçada de Vergara (1839).

Regnat d'Isabel II (1833-1868): regències de Maria Cristina i Espartero, desamortitzacions de Mendizábal (1836) i Madoz (1855), constitucions de 1837 i 1845, i règim moderat amb caciquisme i Milícia Nacional.

Revolució de 1868 (La Gloriosa): destronament d'Isabel II, govern provisional de Serrano, Constitució de 1869 (sufragi universal masculí i llibertat de cultes) i monarquia d'Amadeu I (1871-1873).

Primera República (1873-1874): quatre presidents (Figueras, Pi i Margall, Salmerón, Castelar), projecte de Constitució federal de 1873, cantonalisme i cop d'estat de Pavía; restauració borbònica amb Martínez Campos.

Sexenni Democràtic i moviments socials: fundació de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (1870), anarquisme bakuninista a Andalusia i Catalunya, i primers nuclis marxistes amb la Nova Federació Madrilenya.

Sistema de la Restauració (1876-1923): Constitució de 1876, alternança pacífica de partits (conservador de Cánovas i liberal de Sagasta), torn dinàstic, encasellament i caciquisme com a mecanismes de control electoral.

Oposicions al règim: republicanisme (Castelar, Pi i Margall), moviment obrer (PSOE el 1879, UGT el 1888, CNT el 1910), regionalismes i carlisme; desastres colonials de 1898 i regeneracionisme (Costa, Picavea).

Regionalisme valencià: Lo Rat Penat (1878), València Nova, Valentí i la societat El Micalet; figures com Teodor Llorente, Constantí Llombart i Blasco Ibáñez, amb republicanisme blasquista i setmanari El Pueblo.

Catalanisme: Bases de Manresa (1892), fundació de la Lliga Regionalista (1901), Solidaritat Catalana (1906) i la Mancomunitat (1914) presidida per Prat de la Riba.

Crisi de 1917: tres conflictes simultanis (militar amb les Juntes de Defensa, polític amb l'Assemblea de Parlamentaris i social amb la vaga general); descomposició del torn i governs de concentració.

Guerra del Marroc: desastre del Barranco del Lobo (1909), Setmana Tràgica de Barcelona, Annual (1921) i desembarcament d'Alhucemas (1925); africanisme militar i ascens de Primo de Rivera.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): cop d'estat, Directori militar i civil, suspensió de la Constitució, Unión Patriótica, repressió de la CNT i fracàs de la reforma agrària i de la hisenda.

Caiguda de la monarquia: Pacte de Sant Sebastià (1930), governs de Berenguer i Aznar, eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 amb victòria republicana a les ciutats i exili d'Alfons XIII.

Segona República (1931-1936): Constitució de 1931 (sobirania popular, sufragi femení, laïcisme, estat integral amb possibilitat d'estatuts), govern provisional i Bienni Reformista (1931-1933).

Reformes del bienni: reforma agrària (IRA), educació i missions pedagògiques, Estatut de Catalunya (1932), reforma militar d'Azaña i legislació laboral de Largo Caballero; oposició de patronal, Església i exèrcit.

Bienni Radical-Cedista (1933-1936): victòria de la CEDA, revolució d'octubre de 1934 (Astúries, Catalunya), suspensió de l'Estatut català i enfrontament amb el govern; Front Popular guanya el febrer de 1936.

Guerra Civil (1936-1939): cop d'estat del 17-18 de juliol, divisió del país, Comitè de No Intervenció, ajuda d'Alemanya i Itàlia als revoltats i de la URSS a la República; batalles de Madrid, Ebre i aixecament del Maestrat.

Evolució política republicana: govern de Giral, de Largo Caballero (amb CNT al govern) i de Negrín; conflictes interns (fets de maig de 1937), col·lectivitzacions i paper del PCE i la UGT.

Franquisme inicial (1939-1959): autarquia, racionament, cartilles, INI (1941), Ley de Responsabilidades Políticas, repressió i camps de concentració; aïllament internacional i Ley de Principios del Movimiento (1958).

Desarrollismo (1959-1975): Pla d'Estabilització de 1959, Plans de Desenvolupament, creixement industrial, turisme, emigració interior i exterior, i aparició de Comissions Obreres (1962) i moviments universitaris i eclesiàstics.

Oposició i final del règim: Contuberni de Múnic (1962), estat d'excepció de 1969, procés de Burgos (1970), assassinat de Carrero Blanco (1973) i crisi del Sàhara; mort de Franco el 20 de novembre de 1975.

Transició (1975-1982): govern d'Arias Navarro, Ley de Reforma Política (1976) d'Adolfo Suárez, legalització del PCE (Setmana Santa de 1977), eleccions de juny de 1977 i Pactes de la Moncloa.

Constitució de 1978: aprovada en referèndum el 6 de desembre, monarquia parlamentària, sobirania popular, estat social i democràtic de dret, títol VIII sobre les autonomies i article 2 sobre unitat i autonomia.

Estat de les Autonomies: article 143 (via lenta) i 151 (via ràpida), comunitats històriques (Catalunya, País Basc, Galícia) i article 149 que fixa competències exclusives de l'Estat; LOAPA (1981) i harmonització competencial.

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana: aprovat per Llei Orgànica 5/1982, reformat el 2006; defineix la Comunitat com a nacionalitat històrica, amb Corts, Consell i President, i competències en educació, sanitat i ordenació del territori.

Integració europea: sol·licitud el 1977, adhesió el 1986 juntament amb Portugal, entrada a l'euro el 2002, Tractat de Maastricht (1992) i Lisboa (2007); fons estructurals i política agrícola comuna per a la Comunitat Valenciana.

Consolidació democràtica: cop d'estat del 23-F (1981), victòria del PSOE el 1982, entrada a l'OTAN (1982, referèndum de 1986), vagues generals de 1988 i alternança del PP el 1996.

Segle XXI: euro, crisi financera de 2008 i rescat bancari, estatut de 2006 i retallades, moviment del 15-M (2011), abdicació de Joan Carles I (2014) i proclamació de Felip VI.

Comentari de text: identificar naturalesa (font primària o secundària), autor, destinatari, data i context; distingir idees principals i secundàries, i tancar amb valoració i relació amb el tema històric.

Classificació de fonts: primàries (documents de l'època, premsa, lleis, correspondència) i secundàries (manual, monografia); públiques o privades; escrites, materials, iconogràfiques o orals.

Mapes històrics: llegir títol, llegenda, escala i orientació; distingir mapes de fronteres, de fluxos (comerç, emigració) i de distribució (població, indústria); comparar etapes successives per explicar canvis territorials.

Gràfics: línies per a sèries temporals, barres per a comparacions, sectors per a proporcions; comprovar eixos, unitats i fonts de dades; calcular variació percentual i taxa de creixement anual acumulativa.

Piràmides de població: eix vertical per grups d'edat de cinc anys, home/dona a cada costat; forma de campana indica població estable, forma de piràmide indica població jove, forma de bulb indica envelliment.

Imatges i cartells: analitzar composició, jerarquia visual, símbols, text i intenció propagandística; contextualitzar l'autor i el mitjà de difusió abans de valorar el missatge.

Vocabulari històric: foralisme, caciquisme, desamortització, autarquia, desarrollismo, torn dinàstic, pronunciament, mancomunitat, estatut, sobirania nacional; emprar el terme amb precisió cronològica.

Cronologia bàsica: 711 conquesta musulmana, 1238 conquesta de València, 1707 Decret de Nova Planta, 1812 Constitució de Cadis, 1931 Segona República, 1978 Constitució, 1982 Estatut valencià.