Valencian Community PAU History of Spain flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Homo antecessor

Espècie humana documentada al jaciment d'Atapuerca (Burgos), amb una antiguitat propera als 800.000 anys; representa una de les ocupacions humanes més antigues conegudes a Europa occidental.

Art rupestre llevantí

Conjunt de pintures prehistòriques del llevant peninsular, declarades patrimoni mundial, caracteritzades per figures humanes esquemàtiques i escenes de caça, recol·lecció i lluita.

Cultura d'El Argar

Cultura de l'edat del bronze al sud-est peninsular, amb poblats en alçada, enterraments individuals dins de vasos i una clara jerarquització social i especialització artesanal.

Gades

Colònia fenícia fundada pels tirians al sud peninsular, tradicionalment datada cap al segle IX aC; va ser un centre comercial i saliner clau de la colonització mediterrània.

Romanització

Procés d'assimilació de la cultura romana a Hispània: llatí, dret, religió, urbanisme, moneda i xarxa viària, amb diferències de ritme segons les regions i el grau d'urbanització.

Liber Iudiciorum

Codi legal visigot promulgat per Recesvint el 654, que unificava el dret per a gots i hispanoromans; va mantenir influència en els furs medievals posteriors.

Emirat de Còrdova

Estat musulmà peninsular creat per Abd al-Rahman I el 756, independent del califat de Damasc en lo polític; va consolidar el poder omeia i va iniciar la islamització massiva.

Regnes de taifes

Fragments territorials en què es va dividir Al-Àndalus després de la desintegració del califat el 1031; van patir la pressió dels regnes cristians i els almoràvits.

Furs de València

Conjunt de normes atorgades per Jaume I al regne de València entre 1238 i 1261, que regulaven dret civil, institucions i privilegis; van ser abolits pel Decret de Nova Planta el 1707.

Generalitat Valenciana medieval

Institució de representació del regne de València creada el 1418, formada per diputats de les Corts, que administrava impostos i defensava els furs davant la Corona.

Unió d'Armes

Projecte del comte-duc d'Olivares el 1626 perquè tots els regnes de la monarquia contribuïssin proporcionalment a la defensa; va generar forta oposició a la Corona d'Aragó.

Decret de Nova Planta

Norma de Felip V que va abolir els furs i institucions de València i Aragó el 1707, i de Catalunya el 1716, imposant un model administratiu centralitzat i castellà.

Expulsió dels moriscos

Decret de 1609 que va ordenar l'expulsió dels musulmans convertits al cristianisme; va afectar greument l'agricultura valenciana per la pèrdua de mà d'obra experta en regadiu.

Segle d'Or

Període d'esplendor cultural espanyol dels segles XVI i XVII, amb figures com Cervantes, Lope de Vega, Velázquez i Quevedo, malgrat la crisi econòmica i l'endeutament de la Hisenda.

Motí d'Aranjuez

Revolta popular de març de 1808 contra Godoy que va forçar l'abdicació de Carles IV en favor de Ferran VII, fet que va precedir les abdicacions de Baiona.

Constitució de 1812

Text aprovat per les Corts de Cadis que establia la sobirania nacional, la divisió de poders, el sufragi universal masculí indirecte i l'abolició de senyorius i Inquisició.

Desamortització de Mendizábal

Mesura de 1836 que va confiscar i vendre béns del clergat regular per finançar la guerra carlina i crear una classe de propietaris pagesos lleials al liberalisme.

Caciquisme

Pràctica de control electoral mitjançant cacics locals que manipulaven el vot, la qual cosa va fer funcionar el torn de partits de la Restauració malgrat el sufragi.

Mancomunitat de Catalunya

Ens creat el 1914 que va agrupar les diputacions catalanes, presidit per Prat de la Riba, amb competències en obres públiques, cultura i ensenyament.

Setmana Tràgica

Revolta popular de Barcelona el juliol de 1909 contra el reclutament per a la guerra del Marroc, amb crema d'esglésies i convents i repressió posterior, inclòs el cas Ferrer i Guàrdia.

Desastre d'Annual

Derrota de l'exèrcit espanyol al Marroc el 1921 davant les forces de Abd el-Krim, amb milers de morts; va desacreditar el sistema polític i afavorir el cop de Primo de Rivera.

Pacte de Sant Sebastià

Acord d'agost de 1930 entre republicans, socialistes i regionalistes per instaurar la República i convocar Corts constituents, que va precedir les eleccions municipals d'abril de 1931.

Constitució de 1931

Text republicà que establia la sobirania popular, el sufragi femení, la llibertat de cultes, la possibilitat d'estatuts d'autonomia i una àmplia declaració de drets socials.

Reforma agrària de 1932

Llei de la Segona República que preveia l'expropiació de latifundis i l'assentament de camperols a l'Institut de Reforma Agrària; la seva aplicació va ser molt limitada.

Autarquia franquista

Política econòmica dels anys quaranta basada en la producció interior, el control de preus, el racionament i l'INI, que va provocar escassetat, mercat negre i estancament.

Pla d'Estabilització

Mesura de 1959 que va liberalitzar l'economia, va devaluar la pesseta i va obrir el país a la inversió estrangera, punt de partida del creixement dels anys seixanta.

Ley de Reforma Política

Llei aprovada el 1976 pel govern d'Adolfo Suárez que preveia la convocatòria d'eleccions constituents i la transformació del règim franquista en un sistema democràtic.

Pactes de la Moncloa

Acords de 1977 entre partits i sindicats per controlar la inflació, moderar salaris i reformar l'economia, que van estabilitzar la transició i facilitar el consens constitucional.

Article 143 de la Constitució

Via d'accés més lenta a l'autonomia, que exigia iniciativa municipal i referèndum; va ser utilitzada per la majoria de comunitats, com la valenciana el 1982.

Estatut d'Autonomia valencià

Llei Orgànica 5/1982, reformada el 2006, que configura la Comunitat Valenciana com a nacionalitat històrica amb Corts, Consell, President i competències pròpies.

Font primària

Document o objecte produït en el mateix moment dels fets estudiats, com una llei, un cartell o una carta, que l'historiador interpreta amb crítica interna i externa.

Piràmide de població

Gràfic de barres horitzontals que representa la població per sexe i grups d'edat quinquennals; la seva forma permet deduir natalitat, envelliment i efectes de crisis demogràfiques.