Clítics a la graella: què és normatiu i què és registre
En un taller de llengua de 2n de Batxillerat a Alacant, l'alumnat analitza sis fragments transcrits d'entrevistes a persones majors de 70 anys. Han de decidir què és normatiu en valencià estàndard segons l'AVL, què és col·loquial però acceptable i què és no normatiu. Els fragments són: (1) «Li vaig dir a mon pare que vinguera»; (2) «Els vaig dir a ells que no»; (3) «L'hi vaig donar ahir»; (4) «Ves-hi tu, al mercat»; (5) «No en vull, de diners»; (6) «Pensa en tu mateix». Un alumne defensa que «l'hi» és «més valencià» perquè es diu al barri; una altra diu que «els» hauria de ser «lis». La professora vol una resposta raonada, no una llista de pecats: cal distingir la norma de l'ús dialectal i explicar les regles dels clítics.
1. Classifica els sis fragments en normatius, col·loquials acceptables o no normatius. Justifica els casos (2) i (3) amb la regla dels clítics d'objecte indirecte.
Read the worked answer
Classificació raonada: (1) «Li vaig dir a mon pare que vinguera»: normatiu; «li» és datiu singular. (2) «Els vaig dir a ells que no»: normatiu; en valencià estàndard el datiu plural és «els», no «lis». (3) «L'hi vaig donar ahir»: no normatiu; la combinació normativa és «li ho vaig donar» («li» datiu + «ho» acusatiu neutre). (4) «Ves-hi tu, al mercat»: normatiu; «hi» és locatiu. (5) «No en vull, de diners»: acceptable i normatiu; «en» partitiu amb el complement dislocat. (6) «Pensa en tu mateix»: normatiu; «pensar en» regeix preposició. Cal no confondre «no normatiu» amb «incorrecte en tots els registres»: «l'hi» pot ser una forma oral dialectal, però no té cabuda en un text estàndard.
2. Explica per què «l'hi» no és normatiu i quina forma cal usar. Redacta una explicació de dos minuts per a un company que no estigmatitze la parla del barri.
Read the worked answer
«L'hi» no és normatiu perquè acumula dues funcions que la norma separa: «li» (datiu) + «ho» (acusatiu). La forma «l'» és acusatiu masculí o neutre, i «hi» és locatiu o datiu en alguns usos, però la combinació «l'hi» no segueix el paradigma. Explicació per a un company: «No et dic que parles malament; et dic que, quan escrius per a l'institut, cal usar la forma que la norma reconeix. Al barri es diu “l'hi”, i això té valor com a ús; però en un examen o en una circular, la forma segura és “li ho”. No es tracta de corregir la teua manera de parlar, sinó de triar el registre adequat». Així es distingeix norma i dialecte sense estigmatitzar.
3. Tria un dels fragments no normatius o col·loquials i proposa una versió estàndard que conserve el significat. Després indica si la versió dialectal seria acceptable en un text literari i per què.
Read the worked answer
El fragment (3) es pot reescriure: «Li ho vaig donar ahir». La versió dialectal «l'hi» seria acceptable en un diàleg literari si el personatge parla així i l'autor vol caracteritzar-lo; no ho seria en la veu narrativa formal ni en un text administratiu. El criteri no és «correcte/incorrecte» en abstracte, sinó adequació al gènere i al registre. En un poema o en una novel·la, la forma oral pot ser un recurs de versemblança; en una circular, cal la forma estàndard. Aquesta distinció evita dos errors: pensar que la norma prohibeix la parla real i pensar que qualsevol ús oral val per a qualsevol text.