Valencian Community PAU Valencian Language and Literature II flashcards

33 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Tesi d'un text

Enunciat central que l'autor defensa i que la resta del text justifica o desenvolupa; pot ser explícit o implícit i sol aparéixer a la introducció o a la conclusió.

Estructura interna

Organització lògica del contingut d'un text, per exemple introducció-desenvolupament-conclusió o anàlisi-síntesi, independentment de la disposició visual dels paràgrafs.

Text argumentatiu

Text amb funció apel·lativa que presenta una tesi, la recolza amb arguments d'autoritat, exemple o analogia i pot refutar contraarguments per a convéncer el lector.

Registre col·loquial

Varietat informal caracteritzada per frases curtes, lèxic quotidià, marcadors discursius informals i menor subordinació sintàctica; s'oposa al registre culte o formal.

Modalització

Conjunt de recursos amb què l'autor mostra la seua actitud davant del contingut: adjectius valoratius, verbs modals, adverbis d'opinió i elecció de persona verbal.

Connectors contrastius

Marcadors que expressen oposició o concessió entre idees, com en canvi, tanmateix, no obstant això, tot i que o malgrat; ordenen la progressió argumentativa.

Coherència textual

Propietat pel qual un text manté unitat temàtica, progressió de la informació sense contradiccions i una estructura recognoscible amb idees principals i secundàries ben ordenades.

Cohesió lèxica

Mecanisme d'enllaç entre parts del text mitjançant sinonímia, hiperonímia, repetició controlada i camps semàntics, que evita la repetició excessiva i els buits lèxics.

Adequació textual

Ajust del text al destinatari, al propòsit comunicatiu, al canal i a l'esquema exigit; inclou la tria del registre i el respecte per l'estructura del gènere.

Punt i coma

Signe de puntuació que separa membres d'una enumeració complexa o oracions relacionades quan la coma resulta insuficient; no equival al punt final ni uneix oracions independents.

Planificació escrita

Fase prèvia a la redacció en què es fa un esquema d'idees, se seleccionen arguments, s'ordenen per rellevància i es preveu l'extensió i el format del text.

Derivació

Procediment de formació de mots nous afegint prefixos o sufixos a un lexema, com feliç a infeliç o a felicitat; canvia el significat o la categoria gramatical.

Parasíntesi

Formació d'un mot amb prefix i sufix aplicats simultàniament sobre una base, com envernissar o aclarir; no és la suma successiva de derivació i prefixació.

Polisèmia

Propietat d'un significant que té diversos significats relacionats entre si, com full (de paper, d'arbre); es distingix de l'homonímia, on els mots són etimològicament distints.

Hiponímia

Relació semàntica d'inclusió en què el significat d'un mot (hipònim, rosa) queda inclòs en el d'un altre de més general (hiperònim, flor).

Pronoms febles

Formes àtones de pronom personal (em, et, es, li, ho, la, els, en, hi) que substitueixen complements verbals i es combinen en formes com l'hi o els en.

Verbs irregulars

Verbs que modifiquen l'arrel o la desinència respecte del model de conjugació, com fer (faig, fiu, fet) o dir (dic, diguí, dit); afecten present, perfet i participi.

Accent diacrític

Accent que distingix monosíl·labs de significat diferent, com sé/se, més/mes, sí/si o té/te; l'AVL en fixa una llista limitada i no admet creacions noves.

Dièresi en valencià

Signe que indica que la u es pronuncia en güe i güi (aigües, pingüí) i que evita confusions en mots com raïm o veïna; no s'usa en que, qui, gue ni gui.

Per i per a

Per expressa causa, mitjà o agent (per telèfon, fet per mi); per a expressa destinació, finalitat o termini (per a tu, per a estudiar). La distinció és normativa.

Ela geminada

Grafia l·l que apareix només en mots amb geminació etimològica, com col·legi, novel·la o il·lusió; no s'escriu en paralel ni en solucio.

Hi ha invariable

Construcció existencial que no concorda amb el complement: hi ha molts llibres, hi ha una casa. Amb el pronom partitiu es diu n'hi ha molts, amb concordança.

Ausiàs March

Poeta valencià del segle XV que abandona la poesia trobadoresca i conrea una lírica amorosa i moral introspectiva, amb obres com Cants de mort i el Cant espiritual.

Tirant lo Blanc

Novel·la cavalleresca de Joanot Martorell, acabada per Martí Joan de Galba i publicada el 1490, que destaca pel realisme i que Cervantes elogia al Quixot.

Renaixença valenciana

Moviment del segle XIX que recupera la llengua i la història pròpies sota influència romàntica, amb poetes com Teodor Llorente i Constantí Llombart i els Jocs Florals.

Joan Fuster

Assagista valencià del segle XX, autor de Nosaltres, els valencians (1962), obra clau del valencianisme que va obrir el debat sobre la identitat col·lectiva.

Vicent Andrés Estellés

Poeta valencià del segle XX que renova la lírica amb un llenguatge directe i vital, autor de Llibre de meravelles i d'una obra centrada en la memòria i el paisatge.

Hipèrbaton

Figura de construcció que altera l'ordre habitual dels elements de l'oració, generalment per a destacar un mot o ajustar-se al ritme del vers.

Al·literació

Figura de dicció que consistix en la repetició notable d'un mateix so o grup de sons dins d'un vers o d'una frase per a produir un efecte fònic.

Tema i motiu

El tema és la idea central d'una obra (amor, mort, temps); el motiu és l'element concret i recurrent que la manifesta (la rosa, el mar, la nit).

Narrador omniscient

Narrador extern que coneix els pensaments, els sentiments i el passat de tots els personatges i pot anticipar fets; condiciona la informació que rep el lector.

Segle d'Or valencià

Període del segle XV en què València es convertix en centre cultural i editorial de la Corona d'Aragó, amb Ausiàs March, Roís de Corella i Tirant lo Blanc.

Decret de Nova Planta

Disposició borbònica de 1707 que abolix els furs i les institucions valencianes i afavorix la minorització de l'ús oficial del valencià, en el context de la Decadència.