Un poema del XV a l'aula: cançó, planh o sirventès?
En una aula de 2n de Batxillerat es llig un poema anònim valencià del segle XV, de 40 versos, amb cinc estrofes i una tornada. El poema invoca una dama amb el vocatiu «vós», desenvolupa la imatge d'una nau sacsejada per la tempesta i repeteix el vers «Sens vós no puc viure». Hi apareixen Fortuna, Amor i Mort personificats, i el jo poètic lamenta l'absència de la dama. Un alumne diu que és un «planh» perquè hi ha mort; una altra diu que és una «cançó d'amor» per la tornada i el vocatiu. La professora demana situar el text en la tradició valenciana del XV, comparar-lo amb Ausiàs March i distingir els trets medievals dels renaixentistes. Cal tindre en compte que el poema no cita déus clàssics ni desenvolupa una trama mitològica.
1. Identifica el gènere més probable i justifica'l amb tres trets estructurals i temàtics. Explica per què el motiu de la mort no basta per parlar de planh.
Read the worked answer
El gènere més probable és la cançó d'amor (cançó), no el planh. Trets: (1) tornada que repeteix «Sens vós no puc viure», típica de la cançó; (2) vocatiu «vós» adreçat a la dama, propi de la lírica amorosa; (3) cinc estrofes amb imatge de navegació i personificacions (Fortuna, Amor, Mort) que dramatitzen l'absència. El planh és un lament fúnebre per una persona morta; ací la mort apareix com a amenaça o horitzó, no com a motiu del dol. Per tant, el motiu de la mort no basta: cal mirar la funció del poema i la relació amb la destinatària. La tornada i el vocatiu són els indicis decisius.
2. Analitza dos recursos retòrics i explica com reforcen el tema. Després situa el poema en el context del Segle d'Or valencià.
Read the worked answer
Recursos: (1) metàfora de la nau i la tempesta: el jo poètic és la nau, l'amor és el mar i la Fortuna és el vent; això converteix l'experiència amorosa en un risc i reforça la idea de vulnerabilitat. (2) personificació de Fortuna, Amor i Mort: no són déus clàssics, sinó forces al·legòriques medievals que sotmeten el jo. La tornada, amb repetició, intensifica la dependència de la dama. Context: Segle d'Or valencià, cort d'Alfons el Magnànim, Ausiàs March, Martorell, Roís de Corella; poesia en valencià amb retòrica medieval i petrarquisme incipient. El poema pertany a aquesta tradició per la forma (cançó, tornada) i per la temàtica (amor com a turment), no per una trama mitològica renaixentista.
3. Un company afirma que el poema és renaixentista perquè parla de la Fortuna. Avalua aquesta afirmació amb dos criteris històrics i dos de formals.
Read the worked answer
L'afirmació és feble. La Fortuna no és un tret exclusivament renaixentista: és un motiu medieval (la roda de la Fortuna, el De casibus) i apareix en la literatura del XV. Criteris històrics: (1) el text pertany a una tradició cortesana valenciana anterior a la difusió del petrarquisme i del neoplatonisme renaixentista; (2) no hi ha déus clàssics ni trama mitològica, que serien indicis d'una estètica més pròpiament renaixentista. Criteris formals: (3) la cançó amb tornada i el vocatiu «vós» són medievals; (4) la personificació al·legòrica i el jo sotmès a Amor responen a la lírica del XV. Per tant, cal situar-lo en el Segle d'Or valencià i no confondre un motiu medieval amb una etiqueta de període.