Valencian Community PAU Valencian Language and Literature II study materials
Valencian Community PAU Valencian Language and Literature II study resources

Valencian Community PAU Valencian Language and Literature II practice questions

One question at a time. Build your Valencian Community PAU Valencian Language and Literature II understanding.

First 50 of 200 questions. Each one lists the choices, the correct answer, and an explanation. The checker at the top of this page saves progress in this browser when it is available.

Continue in the practice tool above to load more questions, 50 at a time.

Question 1Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

En un text expositiu sobre el canvi climàtic, l'autor afirma: «La temperatura mitjana del Mediterrani ha pujat 1,4 °C des de 1980». Quin tipus d'enunciat és segons la seua funció en el text?

  1. Una dada objectiva que sustenta l'exposició Correct answer.
  2. Una hipòtesi que l'autor no pot verificar
  3. Una tesi que cal defensar amb arguments propis
  4. Una opinió personal sense base documental

Explanation

Els enunciats que aporten dades verificables i quantificables compleixen una funció de suport factual dins del text expositiu. No expressen una presa de posició, sinó informació que fonamenta el desenvolupament del tema. Per això es classifiquen com a dades objectives i no com a tesi ni hipòtesi.

Question 2Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quin tret distingix principalment un text argumentatiu d'un text merament expositiu?

  1. L'ús exclusiu de tecnicismes del camp tractat
  2. La longitud més gran dels paràgrafs
  3. La presència d'una tesi defensada amb arguments Correct answer.
  4. L'absència total de connectors textuals

Explanation

El text argumentatiu es caracteritza per sostindre una posició (la tesi) i justificar-la mitjançant raonaments, exemples o autoritats. L'expositiu pot presentar informació sense prendre partit. Per tant, el tret definitori és la defensa argumentada d'una tesi.

Question 3Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig aquest fragment: «Cada vegada més joves abandonen els llibres en paper. Aquest fet, però, no hauria de preocupar-nos tant com sembla». Quina funció compleix el connector «però»?

  1. Introduïx una concessió que matisa la idea anterior Correct answer.
  2. Tanca el text amb una conclusió definitiva
  3. Marca una relació de causa respecte de l'oració prèvia
  4. Afig un exemple il·lustratiu del que s'ha dit

Explanation

El connector adversatiu «però» introduïx una objecció o matís que contrasta amb l'enunciat previ, rebaixant-ne la força. Ací servix per a matisar la idea que l'abandonament del paper és alarmant. No indica causa, exemple ni conclusió final.

Question 4Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quin registre predomina en un article d'opinió publicat en un diari generalista adreçat a lectors no especialistes?

  1. Un registre estàndard formal, clar i accessible Correct answer.
  2. Un registre culte amb abundància de cultismes llatins
  3. Un registre tècnic exclusiu per a experts
  4. Un registre col·loquial amb argot juvenil

Explanation

L'article d'opinió en un mitjà generalista busca persuadir un públic ampli, per això empra un registre estàndard formal però accessible. Combina correcció lingüística amb claredat expositiva. Els extrems, culte o col·loquial, no responen a aquesta finalitat comunicativa.

Question 5Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quina és la finalitat comunicativa dominant d'un text expositiu de tipus divulgatiu?

  1. Convényer el lector d'una opinió política concreta
  2. Provocar una emoció estètica en el receptor
  3. Transmetre informació de manera clara i ordenada Correct answer.
  4. Regular el comportament del lector amb normes

Explanation

L'exposició divulgativa té com a objectiu fer comprensible un tema al públic, presentant la informació amb ordre i claredat. No busca convéncer d'una postura ni produir efecte estètic. La funció informativa és, per tant, la dominant.

Question 6Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

En un text argumentatiu, on sol aparéixer la tesi de manera més explícita?

  1. En la conclusió o en la introducció, segons l'estructura Correct answer.
  2. Sempre en el primer paràgraf i mai en un altre lloc
  3. Únicament en el desenvolupament central
  4. Només en les notes a peu de pàgina

Explanation

La tesi pot situar-se a l'inici (estructura deductiva) o al final (inductiva), i fins i tot aparéixer reformulada en la conclusió. No hi ha una ubicació única obligatòria. Per això és correcta l'opció que reconeix les dos possibilitats.

Question 7Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «Primer, analitzarem les causes del fenomen. A continuació, examinarem les seues conseqüències». Quin tipus d'estructura expositiva s'hi manifesta?

  1. Estructura seqüencial o cronològica Correct answer.
  2. Estructura comparativa de contrast
  3. Estructura de causa-efecte única
  4. Estructura de problema-solució

Explanation

Els marcadors «primer» i «a continuació» ordenen les parts del discurs en una progressió temporal o seqüencial. Aquesta organització és pròpia de l'estructura seqüencial. No hi ha plantejament de problema ni comparació entre elements.

Question 8Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quin dels trets següents és característic de la modalització en un text argumentatiu?

  1. La repetició de dades numèriques sense comentari
  2. L'absència de qualsevol adjectiu qualificatiu
  3. L'ús de verbs en tercera persona i veu passiva
  4. La inclusió de valoracions i adverbis com «desgraciadament» Correct answer.

Explanation

La modalització consistix a fer visible la subjectivitat de l'autor mitjançant valoracions, adverbis, adjectius o verbs modals. Expressions com «desgraciadament» revelen la postura de qui escriu. Els trets impersonals o les dades neutres, en canvi, redueixen la modalització.

Question 9Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

En un text expositiu, quina funció complix l'organització en paràgrafs?

  1. Separar visualment el text per a estalviar espai
  2. Evitar l'ús de connectors entre oracions
  3. Indicar el nombre exacte d'arguments emprats
  4. Agrupar idees al voltant d'una unitat temàtica Correct answer.

Explanation

Cada paràgraf sol desenvolupar una idea principal amb les idees secundàries que la sustenten. Aquesta agrupació temàtica facilita la comprensió i la progressió informativa. No és un mer recurs visual ni un comptador d'arguments.

Question 10Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «No es pot negar que les xarxes socials faciliten la comunicació; no obstant això, també afavorixen la desinformació». Quina relació estableix el connector «no obstant això»?

  1. Un contrast que equilibra dos aspectes oposats Correct answer.
  2. Una relació de causa entre les dos idees
  3. Una conclusió que es deriva de la primera
  4. Una ampliació que reforça la primera idea

Explanation

«No obstant això» és un connector adversatiu que introduïx una idea contrària o que matisa la precedent. Ací contraposa el benefici comunicatiu amb el risc de desinformació. No expressa causa, ampliació ni conclusió.

Question 11Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quin tipus de text és més probable que incloga una tesi explícita i una conclusió que la reafirme?

  1. Un formulari administratiu de sol·licitud
  2. Una recepta de cuina tradicional
  3. Un editorial periodístic sobre política educativa Correct answer.
  4. Un manual d'instruccions d'un electrodomèstic

Explanation

L'editorial és un text argumentatiu en què el mitjà defén una posició sobre un tema d'actualitat. Per això presenta una tesi i la reforça en la conclusió. Els altres textos són instructius o administratius i no argumenten.

Question 12Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Què entenem per «progressió temàtica» en un text expositiu?

  1. La repetició literal de la mateixa idea en cada paràgraf
  2. L'aportació d'informació nova a partir del tema conegut Correct answer.
  3. L'ús de sinònims per a evitar la repetició lèxica
  4. La divisió del text en parts iguals de paraules

Explanation

La progressió temàtica consistix que cada enunciat afija informació nova recolzant-se en la ja coneguda (tema-rema). Així el text avança sense estancar-se. No es tracta de repetir ni de dividir en parts iguals.

Question 13Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «És cert que la IA estalvia temps; tanmateix, cal regular-ne l'ús». Com es classifica la primera part de l'oració respecte de la segona?

  1. Com una conclusió que es deduïx de la segona
  2. Com una definició del concepte de regulació
  3. Com una fal·làcia que invalida tot el raonament
  4. Com una concessió que l'autor admet abans de matisar Correct answer.

Explanation

L'autor reconeix un punt favorable a la postura contrària (l'estalvi de temps) abans d'introduir el seu matís amb «tanmateix». Aquest moviment és una concessió, recurs habitual de l'argumentació equilibrada. No és conclusió, fal·làcia ni definició.

Question 14Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quin recurs afavorix la cohesió lèxica d'un text expositiu?

  1. L'ús de sinònims i hiperònims per a referir-se al tema Correct answer.
  2. La variació constant de registre entre paràgrafs
  3. L'eliminació de tots els pronoms anafòrics
  4. L'alternança de temps verbals sense criteri

Explanation

La cohesió lèxica s'aconseguix amb mecanismes com la sinonímia, la hiperonímia o la repetició controlada del lèxic clau. Aquests recursos mantenen la continuïtat temàtica. La variació desordenada de temps o registre la perjudica.

Question 15Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig este fragment: «Molts estudiants diuen que estudien més que mai. En canvi, els informes mostren un descens del rendiment». Quina funció argumentativa complix el segon enunciat?

  1. Introduir un exemple anecdòtic sense rellevància
  2. Confirmar la creença dels estudiants amb dades
  3. Repetir la mateixa idea amb altres paraules
  4. Contraposar una evidència a una percepció subjectiva Correct answer.

Explanation

El connector «en canvi» assenyala un contrast entre la percepció dels estudiants i les dades objectives dels informes. El segon enunciat, per tant, contraposa una evidència a una creença. No confirma ni repetix la idea inicial.

Question 16Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quina característica formal és típica d'un text expositiu de caràcter acadèmic?

  1. Frases molt breus amb argot i emoticones
  2. Ús constant de la segona persona per a interpel·lar
  3. Absència de cites i de referències bibliogràfiques
  4. Predomini de la tercera persona i de la nominalització Correct answer.

Explanation

L'exposició acadèmica tendix a la despersonalització, amb tercera persona, veu passiva i nominalitzacions que densifiquen el discurs. També incorpora cites i referències. L'argot, la interpel·lació directa o la manca de fonts no hi són propis.

Question 17Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quin enunciat expressa una tesi i no una simple opinió aïllada?

  1. Les pel·lícules de terror solen durar noranta minuts
  2. Ahir vaig vore una pel·lícula de terror
  3. M'agrada molt el cinema de terror
  4. El cinema de terror hauria de formar part dels currículums escolars perquè desenvolupa el pensament crític Correct answer.

Explanation

Una tesi és una afirmació discutible que s'acompanya d'una justificació o que es pot defendre amb arguments. L'opció que proposa incloure el terror al currículum i n'aporta una raó complix aquesta condició. Les altres són preferències, fets o descripcions.

Question 18Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «La ciutat ha perdut zones verdes. Per això, la qualitat de l'aire ha empitjorat». Quina relació lògica s'hi establix?

  1. Una relació d'ordre cronològic sense causalitat
  2. Una relació d'exemplificació
  3. Una relació de causa i conseqüència Correct answer.
  4. Una relació de contrast entre dos fets

Explanation

El connector «per això» introduïx una conseqüència derivada del fet anterior, que actua com a causa. La pèrdua de zones verdes explica l'empitjorament de l'aire. No hi ha contrast, exemple ni simple successió temporal.

Question 19Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quina diferència clau hi ha entre un text expositiu i un text descriptiu?

  1. L'expositiu explica i organitza idees; el descriptiu presenta com és un ésser o objecte Correct answer.
  2. El descriptiu sempre inclou arguments i el expositiu mai
  3. L'expositiu defén una opinió i el descriptiu informa
  4. No hi ha cap diferència funcional entre tots dos

Explanation

L'exposició té com a objectiu fer comprendre un tema mitjançant l'explicació i l'organització d'idees. La descripció presenta les característiques d'un ésser, objecte o fenomen. Són funcions diferents, tot i que poden combinar-se en un mateix text.

Question 20Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

En un text argumentatiu, què és una fal·làcia «ad hominem»?

  1. Atacar la persona que defén una idea en lloc de rebatre l'argument Correct answer.
  2. Citar una autoritat reconeguda per a reforçar la tesi
  3. Reformular la tesi per a fer-la més clara
  4. Presentar dades estadístiques per a sustentar una afirmació

Explanation

La fal·làcia ad hominem desvia el debat cap a qui parla, desqualificant-lo, en compte d'examinar el contingut del seu argument. Això invalida el raonament perquè no respon a la qüestió plantejada. Citar autoritats o aportar dades són recursos legítims.

Question 21Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «Cal reduir el consum de plàstic. És evident que ningú amb dos dits de front pot negar-ho». Quin problema argumentatiu presenta el segon enunciat?

  1. Una definició precisa del concepte de plàstic
  2. Una concessió que reforça la tesi amb dades
  3. Una generalització estadística ben fonamentada
  4. Una fal·làcia que desqualifica l'interlocutor en lloc d'argumentar Correct answer.

Explanation

L'expressió «ningú amb dos dits de front» desqualifica qui no accepte la tesi sense aportar cap raó sobre el fons. Es tracta d'un atac o pressuposició que substitueix l'argumentació. No és una dada ni una concessió.

Question 22Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quina estructura argumentativa correspon a un text que presenta la tesi al final, després dels arguments?

  1. Estructura comparativa
  2. Estructura deductiva
  3. Estructura enquadrada o circular
  4. Estructura inductiva Correct answer.

Explanation

En l'estructura inductiva els arguments es presenten primer i la tesi es formula al final com a conclusió. La deductiva fa el contrari: parteix de la tesi i la demostra després. L'enquadrada repetix la tesi a l'inici i al final.

Question 23Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quin efecte produïx l'ús d'un to irònic en un text argumentatiu?

  1. Neutralitza completament la subjectivitat de l'autor
  2. Afig una capa de valoració que exigix una lectura inferencial Correct answer.
  3. Convertix el text en merament expositiu
  4. Elimina la necessitat de cohesió textual

Explanation

La ironia consistix a dir el contrari del que es pensa, de manera que el lector ha d'inferir la valoració real. Això intensifica la modalització i exigix cooperació interpretativa. No elimina la subjectivitat ni convertix el text en expositiu.

Question 24Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «Estudiar a l'estranger obri portes. A més, millora l'idioma. En definitiva, és una experiència recomanable». Com s'organitzen estes idees?

  1. Una definició seguida d'un exemple il·lustratiu
  2. Una concessió inicial seguida d'una refutació
  3. Arguments en progressió que desemboquen en una conclusió Correct answer.
  4. Una comparació entre dos models educatius

Explanation

Els dos primers enunciats aporten arguments que sumen raons a favor de la idea («a més»), i el darrer els recapitula amb «en definitiva» per a formular la conclusió. Es tracta d'una progressió argumentativa cap a la conclusió. No hi ha concessió, comparació ni definició.

Question 25Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quin tret permet distingir una exposició divulgativa d'una exposició especialitzada?

  1. La divulgativa evita la tercera persona i la passiva
  2. La divulgativa adapta el lèxic tècnic i busca un lector no expert Correct answer.
  3. L'especialitzada empra sempre un to humorístic
  4. L'especialitzada prescindix de cites i referències

Explanation

La divulgació adapta els tecnicismes (explicant-los o substituint-los) perquè un públic ampli puga comprendre el tema. L'especialitzada pressuposa un lector expert i pot mantindre el lèxic tècnic sense explicar-lo. El to i les cites no són criteris distintius estables.

Question 26Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig este paràgraf: «Cada vegada més centres escolars substituïxen els llibres de text per tauletes digitals. Els defensors destaquen l'estalvi de paper i l'accés immediat a recursos actualitzats. Els crítics, però, alerten sobre la distracció i la despesa de manteniment. Amb tot, la qüestió de fons no és el dispositiu, sinó com s'ensenya amb ell.» Quin és el propòsit comunicatiu predominant d'este fragment?

  1. Narrar una experiència personal d'un centre que va canviar de materials.
  2. Descriure tècnicament el funcionament d'una tauleta en l'aula.
  3. Convécer el lector que els llibres de text han de desaparéixer completament.
  4. Presentar un debat i orientar el lector cap a una idea de fons sobre la metodologia. Correct answer.

Explanation

El text mostra dos posicionaments enfrontats i acaba amb una frase que desplaça el focus cap a la metodologia, de manera que informa i alhora orienta la lectura. No defén una eliminació total ni conta una vivència concreta, sinó que reconduïx el debat cap a una idea de fons. Per això el propòsit és expositiu-argumentatiu i no merament descriptiu o narratiu.

Question 27Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

En un article d'opinió, quin tret del registre indica més clarament que l'autor s'adreça a un lector culte però no especialista?

  1. La presència constant de la primera persona del plural inclusiva.
  2. L'ús de cites bibliogràfiques en nota a peu de pàgina.
  3. L'explicació breu dels termes tècnics quan apareixen per primera vegada. Correct answer.
  4. L'abundància de fórmules de cortesia i de salutacions inicials.

Explanation

Un registre divulgatiu dirigit a un públic culte però no expert definix els conceptes tècnics quan els introduïx, perquè dona per suposada la capacitat intel·lectual però no el coneixement especialitzat. Les cites erudites o les salutacions no determinen eixe grau d'adaptació. La primera persona del plural pot aparéixer en qualsevol registre i no garantix res sobre el destinatari.

Question 28Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «La ciutat invertix milions en un estadi nou. Alhora, hi ha escoles sense calefacció a l'hivern.» Quina funció argumentativa complix la segona oració respecte de la primera?

  1. Reformular la primera oració amb altres paraules per aclarir-la.
  2. Introduir una conseqüència directa de la inversió en l'estadi.
  3. Contraposar un fet que qüestiona la prioritat de la primera inversió. Correct answer.
  4. Ampliar la informació amb un detall secundari sense cap càrrega valorativa.

Explanation

El connector «alhora» i la selecció dels fets creen un contrast implícit que posa en dubte la prioritat de la despesa esportiva. La segona oració no és una conseqüència de la primera ni una simple reformulació. Tampoc no és un detall neutre, perquè la juxtaposició té una clara intenció valorativa.

Question 29Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quina estructura organitzativa és més pròpia d'un text expositiu que presenta un fenomen, n'analitza les causes i després les conseqüències?

  1. Estructura narrativa amb plantejament, nuc i desenllaç.
  2. Estructura de tesi anticipada amb refutació d'objections.
  3. Estructura comparativa de dos fenòmens simultanis.
  4. Estructura causa-conseqüència amb desenvolupament seqüencial. Correct answer.

Explanation

Quan el text ordena el contingut en causes i després en efectes, seguix una pauta causal seqüencial que facilita la comprensió del fenomen. No es tracta de defendre una tesi ni de contar una història amb personatges. La comparació de dos fenòmens simultanis exigiria mantindre dos fils paral·lels, cosa que el plantejament no descriu.

Question 30Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «Sens dubte, esta és la millor novel·la de la dècada.» Quin problema presenta este enunciat com a tesi d'un text argumentatiu?

  1. Que formula una valoració categòrica sense cap argument que la sostinga. Correct answer.
  2. Que recorre a un tecnicisme propi del llenguatge especialitzat.
  3. Que empra un registre col·loquial impropi d'un assaig.
  4. Que utilitza un connector concessiu inadequat per a l'argumentació.

Explanation

Una tesi argumentativa pot ser valorativa, però necessita arguments que la justifiquen; ací només hi ha una afirmació emfàtica amb un intensificador. L'expressió «sens dubte» no és un connector concessiu i el registre és estàndard. Per tant, el defecte és la manca de sustentació, no la tria lèxica ni el nivell de llengua.

Question 31Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quin senyal lingüístic indica de manera més fiable que un text expositiu ha passat de la introducció al desenvolupament?

  1. La presència d'una citació entre cometes.
  2. L'increment de la longitud dels paràgrafs.
  3. L'ús d'un marcador com «a continuació» o «en primer lloc». Correct answer.
  4. L'aparició del primer pronom de primera persona.

Explanation

Els marcadors discursius d'ordenació fan explícita la progressió del text i assenyalen l'inici d'un bloc de contingut. La primera persona o les cometes poden aparéixer en qualsevol moment i no marquen transicions estructurals. La longitud dels paràgrafs és un indici molt feble i no constituïx un senyal lingüístic fiable.

Question 32Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «El teletreball reduïx els desplaçaments i, per tant, les emissions. Això no obstant, pot afeblir els vincles d'equip.» Com es relacionen estes dos oracions?

  1. La segona introduïx una objecció que matisa el benefici indicat. Correct answer.
  2. La segona amplia la primera amb un exemple il·lustratiu.
  3. La segona conclou el raonament i descarta qualsevol inconvenient.
  4. La segona repetix la idea de la primera amb un to més emotiu.

Explanation

El connector «això no obstant» introduïx una limitació respecte de l'avantatge ambiental que s'ha presentat abans. Es tracta, per tant, d'una matisació o objecció parcial que fa més equilibrat el raonament. No és cap exemple, ni una repetició, ni una conclusió que anul·le els inconvenients.

Question 33Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quin recurs de modalització revela més clarament la posició de l'autor davant del contingut en un text argumentatiu?

  1. L'ús de l'apòstrof davant de vocal en els articles.
  2. L'elecció de verbs com «caldria» o «hauríem de». Correct answer.
  3. La divisió del text en tres paràgrafs.
  4. La presència de xifres i percentatges exactes.

Explanation

Els verbs modals i les perífrasis d'obligació o probabilitat expressen el grau de compromís de l'autor amb allò que diu. Els fenòmens ortogràfics i la distribució en paràgrafs són convencions formals sense càrrega valorativa. Les dades numèriques poden donar objectivitat aparent, però no manifesten per si mateixes la postura de qui escriu.

Question 34Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «No discutirem ací si el mòbil perjudica la concentració; donem-ho per sabut i parlem de solucions.» Quin efecte produïx esta fórmula en l'organització del text?

  1. Delimita el tema i evita haver de justificar una premissa prèvia. Correct answer.
  2. Tanca el text amb una conclusió que resumix allò dit.
  3. Refuta amb dades l'argument contrari abans d'exposar la tesi.
  4. Obrí una digressió que allunya el lector del tema central.

Explanation

La fórmula «donem-ho per sabut» funciona com una concessió que fixa el marc del discurs i permet avançar sense demostrar allò que es considera acceptat. No es refuta res amb dades ni es conclou el text. Tampoc no és una digressió, perquè servix precisament per a centrar el tema en les solucions.

Question 35Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quina diferència de registre separa un informe tècnic d'un article de divulgació sobre el mateix tema?

  1. El divulgatiu adapta el lèxic especialitzat i reduïx la densitat conceptual. Correct answer.
  2. El tècnic prescindix de l'organització en apartats numerats.
  3. El divulgatiu renuncia a l'ordre lògic per a sorprendre el lector.
  4. El tècnic evita la terminologia precisa i preferix metàfores.

Explanation

La divulgació manté el rigor però selecciona i explica el lèxic especialitzat i disminuïx la densitat de conceptes per fer-los accessibles. L'informe tècnic, en canvi, pressuposa un lector expert i pot mantindre la terminologia sense glossar. Ni l'un ha d'evitar la precisió ni l'altre ha de renunciar a l'ordre lògic.

Question 36Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «Hi ha qui diu que els deures són inútils. Però eixos mateixos pares després demanen més exercicis perquè els fills no perden el ritme.» Quin tipus de moviment argumentatiu s'hi observa?

  1. Una definició del concepte de deures escolars.
  2. Una generalització estadística basada en una mostra àmplia.
  3. Una conclusió que es deriva lògicament de les premisses.
  4. Una concessió seguida d'una refutació mitjançant una contradicció de l'adversari. Correct answer.

Explanation

L'autor reconeix una opinió aliena («hi ha qui diu») i després la debilita assenyalant una incoherència en qui la sosté. És un moviment de concessió i refutació, no una definició ni una conclusió sil·logística. Tampoc no s'aporta cap dada estadística que sustente la generalització.

Question 37Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

En un text expositiu, quin efecte produïx l'ús de la tercera persona i de l'impersonal «cal»?

  1. Dona una aparença d'objectivitat i de distància en l'exposició. Correct answer.
  2. Convertix el text expositiu en un text narratiu.
  3. Substituïx la necessitat d'ordenar les idees en paràgrafs.
  4. Augmenta la implicació emotiva del lector en el tema.

Explanation

La tercera persona i les construccions impersonals allunyen l'emissor del contingut i reforcen la impressió d'objectivitat. No eliminen l'organització en paràgrafs ni canvien el gènere textual. Tampoc no incrementen l'emotivitat, sinó que més bé la reduïxen.

Question 38Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «La lectura en paper afavorix la comprensió profunda. Diversos estudis ho confirmen. En canvi, la lectura en pantalla tendix a ser més fragmentària.» Quin paper complix l'oració «Diversos estudis ho confirmen»?

  1. Avala la primera afirmació amb una referència a l'autoritat científica. Correct answer.
  2. Conclou el text i resumix les dos posicions enfrontades.
  3. Reformula la primera oració amb un lèxic més tècnic.
  4. Introduïx una objecció al que s'ha afirmat abans.

Explanation

La frase remet a estudis com a font de garantia per a la primera afirmació, un recurs d'autoritat habitual en l'exposició. No introduïx cap objecció ni reformula el contingut anterior. Tampoc no tanca el text, perquè després encara es presenta la lectura en pantalla.

Question 39Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Quin tret permet distingir una columna d'opinió d'una notícia informativa sobre el mateix assumpte?

  1. La columna prescindix de qualsevol dada verificable.
  2. La notícia ha d'ocupar sempre menys espai que la columna.
  3. La columna integra valoracions personals en la presentació dels fets. Correct answer.
  4. La notícia no pot incloure declaracions de testimonis.

Explanation

El gènere d'opinió es caracteritza per la presència explícita de la veu valorativa de l'autor, encara que partisca de fets reals. La notícia pot incloure declaracions de testimonis i dades, i la seua extensió no és un criteri de gènere. Una columna pot contindre dades verificables, de manera que no és cert que en prescindisca.

Question 40Text comprehension and analysis: identifying thesis, structure, communicative purpose and register in expository and argumentative texts

Llig: «Reduir el consum de carn és una de les mesures més eficaces. Per descomptat, ningú no proposa prohibir-la demà mateix.» Quin efecte té la segona oració en l'argumentació?

  1. Introduïx una fal·làcia d'autoritat per a validar la proposta.
  2. Canvia completament la tesi defensada en la primera oració.
  3. Anticipa una objecció i la desactiva abans que el lector la formule. Correct answer.
  4. Reforça la tesi inicial amb una dada empírica nova.

Explanation

La fórmula «per descomptat» més la matisació servix per a previndre una possible objecció del lector i mostrar que l'autor no defén una mesura extrema. És una estratègia preventiva que reforça la credibilitat del raonament. No aporta cap dada ni modifica la tesi, sinó que la precisa.

Question 41Written expression and textual production: coherence, cohesion, adequacy, planning and revision of texts

En la planificació d'un text argumentatiu per a la PAU de Valencià, quin pas ha de precedir l'escriptura del cos argumentatiu?

  1. Redactar directament la conclusió per assegurar la coherència global
  2. Determinar la tesi, el destinatari i el registre abans d'ordenar els arguments Correct answer.
  3. Revisar l'ortografia de les idees prèvies anotades en l'esborrany
  4. Comptar les paraules de cada paràgraf per ajustar-se al límit

Explanation

La planificació exigeix fixar la intenció comunicativa (tesi), el destinatari i el registre abans de seleccionar i ordenar els arguments. Aquests elements condicionen quina informació és pertinent i com s'ha de formular. Comptar paraules o revisar ortografia pertany a fases posteriors del procés d'escriptura.

Question 42Written expression and textual production: coherence, cohesion, adequacy, planning and revision of texts

Quin mecanisme de cohesió s'ha emprat en el fragment «Volia presentar-se a la PAU, però no havia acabat el batxillerat»?

  1. El·lipsi del subjecte
  2. Referència catafòrica
  3. Connector adversatiu Correct answer.
  4. Substitució lèxica per sinònim

Explanation

El nexe «però» és un connector adversatiu que estableix una relació de contrast entre els dos enunciats. La cohesió s'aconsegueix així per mitjans gramaticals i lèxics que expliciten la relació lògica. Els altres fenòmens no hi són presents de manera rellevant.

Question 43Written expression and textual production: coherence, cohesion, adequacy, planning and revision of texts

Quina propietat textual es vulnera quan un text sobre el reciclatge inclou un paràgraf extens sobre la història de la impremta sense cap relació amb el tema?

  1. La correcció ortogràfica
  2. La coherència global Correct answer.
  3. La cohesió lèxica
  4. L'adequació al registre

Explanation

La coherència afecta l'organització global del contingut i la progressió temàtica; un paràgraf que no aporta al tema trenca aquesta unitat. La cohesió, en canvi, es refereix als mecanismes de connexió entre enunciats. Per això la incoherència temàtica és el problema principal.

Question 44Written expression and textual production: coherence, cohesion, adequacy, planning and revision of texts

En un text expositiu adreçat a un tribunal d'examen, quin tret d'adequació cal mantindre de manera més consistent?

  1. El registre formal i l'absència de marques d'oralitat espontània Correct answer.
  2. L'abundància d'exclamacions per mantindre l'interés
  3. L'ús de col·loquialismes per acostar-se al lector
  4. L'alternança constant entre tu i vosté

Explanation

L'adequació exigeix ajustar el text a la situació comunicativa; davant d'un tribunal d'examen predomina el registre formal i la planificació pròpia de l'escriptura. Els col·loquialismes, les exclamacions i els canvis de tractament són propis d'altres registres o denoten manca de control. Mantindre un registre homogeni és un criteri central d'avaluació.

Question 45Written expression and textual production: coherence, cohesion, adequacy, planning and revision of texts

Quin connector és el més adequat per introduir una conseqüència dins d'un paràgraf argumentatiu formal?

  1. De sobte
  2. Mentrestant
  3. Al capdavall
  4. Per tant Correct answer.

Explanation

«Per tant» és un connector consecutiu que presenta el resultat o la conclusió derivada del que s'ha afirmat abans. Aquesta relació lògica és la que requereix un paràgraf argumentatiu que avança cap a una conclusió. Els altres nexes expressen valors diferents.

Question 46Written expression and textual production: coherence, cohesion, adequacy, planning and revision of texts

Quina funció compleix la referència anafòrica en la progressió temàtica d'un text?

  1. Indicar el nombre de paraules del text
  2. Recuperar un element ja esmentat evitant repeticions innecessàries Correct answer.
  3. Introduir informació nova que no s'havia esmentat
  4. Marcar el canvi de registre entre paràgrafs

Explanation

L'anàfora remet a un element prèviament introduït en el discurs, de manera que manté el fil temàtic i evita repeticions. Així es combina la continuïtat referencial amb la variació lèxica. No introdueix informació nova ni regula el registre.

Question 47Written expression and textual production: coherence, cohesion, adequacy, planning and revision of texts

En la revisió d'un text, quin criteri correspon a la fase de revisió i no a la de planificació?

  1. Elegir el registre segons el destinatari
  2. Seleccionar el tipus de text segons la consigna
  3. Decidir el propòsit comunicatiu del text
  4. Comprovar la concordança entre subjecte i verb Correct answer.

Explanation

La revisió comprén la comprovació de la correcció gramatical, com ara les concordances, i l'ajust de la formulació. En canvi, la selecció del tipus de text, del propòsit i del registre són decisions de planificació prèvies. Distingir les fases permet ordenar les tasques del procés d'escriptura.

Question 48Written expression and textual production: coherence, cohesion, adequacy, planning and revision of texts

Quin enunciat funciona com a tesi d'un text argumentatiu sobre l'ús del valencià en els mitjans públics?

  1. La programació televisiva ha canviat molt els últims anys.
  2. Cal garantir una presència estable del valencià en la programació pública. Correct answer.
  3. Ahir vaig veure un documental molt interessant.
  4. Els mitjans públics emeten programes en diverses llengües.

Explanation

La tesi és una afirmació valorativa i discutible que el text ha de defensar amb arguments. L'oració sobre garantir la presència del valencià compleix aquesta condició i orienta el desenvolupament. Les altres són descripcions o constatacions que no demanen defensa argumentativa.

Question 49Written expression and textual production: coherence, cohesion, adequacy, planning and revision of texts

En el fragment «La Marta va preparar l'examen. Ella havia estudiat durant setmanes», quin mecanisme cohesionador apareix en el segon enunciat?

  1. Una el·lipsi verbal
  2. Una catàfora
  3. Una referència anafòrica pronominal Correct answer.
  4. Un connector causal

Explanation

El pronom «ella» remet a «la Marta», esmentada en l'enunciat anterior, i per tant és una anàfora pronominal que manté la continuïtat referencial. Aquest recurs evita repetir el nom propi i reforça la cohesió. No hi ha connexió causal ni anticipació d'un element posterior.

Question 50Written expression and textual production: coherence, cohesion, adequacy, planning and revision of texts

Quin problema de cohesió presenta el text «Vam visitar el museu. Els quadres eren antics. El museu tenia un jardí. Els quadres estaven restaurats»?

  1. Repetició lèxica sense variació ni substitució Correct answer.
  2. Ús inadequat del registre col·loquial
  3. Manca de tesi argumentativa
  4. Excés de connectors consecutius

Explanation

El text repeteix «el museu» i «els quadres» sense recórrer a pronoms, sinònims o el·lipsi, cosa que produeix una cohesió pobra i un estil monòton. La repetició no és incorrecta gramaticalment, però dificulta la progressió temàtica. Els altres problemes no es manifesten en el fragment.