Gramàtica i reflexió lingüística: morfosintaxi, lèxic i formació de paraules
La reflexió gramatical demana explicar per què una forma és correcta o incorrecta, no només corregir-la. L'examen pot plantejar transformacions (passar a passiva, pronominalitzar, unir oracions), anàlisi de funcions, identificació d'errors i explicació de la formació de paraules.
Morfosintaxi
- Pronoms febles: «ho» substituïx l'objecte directe neutre o tot un predicat; «li» el datiu singular i «els» el plural; «en» el partitiu i l'origen; «hi» el lloc i també el partitiu en combinació («n'hi ha»).
- Combinacions: «li'n», «l'hi», «els en», «se'n», «n'hi». Cal respectar l'ordre i les apostrofacions.
- Verbs: «haver-hi» és impersonal i invariable («hi ha», «hi havia», no «hi havien»); «caldre» concorda («cal», «calien»); «fer» impersonal («fa fred»).
- «Per» i «per a»: «per a» + infinitiu indica finalitat o destinatari, sovint amb subjectes diferents; «per» indica causa, mitjà o agent.
- Règim preposicional: «pensar en», «dependre de», «accedir a», «consistir a».
- Concordança: subjecte i verb; «la majoria de» + plural; participi invariable amb «haver».
Lèxic i semàntica
- Relacions: sinonímia, antonímia, polisèmia, homonímia, hiperonímia, col·locacions i fraseologia.
- Mecanismes de canvi semàntic: metàfora, metonímia, eufemisme, especialització i generalització.
Formació de paraules
- Derivació: prefixos («des-», «in-», «re-», «contra-»), sufixos («-ció», «-ment», «-ança», «-esa», «-dor», «-itzar») i conversió.
- Composició: pròpia («gira-sol», «pit-roig»), culta («hidro-», «-logia») i impròpia.
- Manlleus, sigles i acrònims: adaptació ortogràfica segons la normativa.
Exemple raonat
Oració: «Els alumnes han de llegir el llibre i després comentar-lo.»
- «comentar-lo»: l'objecte directe és masculí singular definit, per tant «el», no «ho».
- Amb datiu plural i acusatiu femení («dir la veritat als alumnes»), la forma és «dir-los-la».
- «Ha de» expressa obligació; «tindre que» és un calc del castellà que cal evitar.
Errors que resten punts
- Fer concordar «haver-hi» amb el complement.
- Usar «li» per al datiu plural.
- Confondre «en» i «hi» en partitius.
- Canviar el règim preposicional per influència del castellà.
- Descriure un sufix sense dir-ne el valor semàntic.