Història i periodització de la literatura valenciana: de l'Edat Mitjana a hui
La història de la literatura valenciana s'avalua amb una línia temporal clara: autors, obres, moviments i la relació entre etapes d'esplendor i de decadència. Cal situar cada nom en el seu segle i saber què aporta.
Edat Mitjana i Segle d'Or
- Ramon Llull (1232-1316) obri la prosa literària amb «Blanquerna» i «Llibre d'Amic e Amat».
- Segle XV valencià: Francesc Eiximenis («Lo Crestià»), sant Vicent Ferrer (sermons), Ausiàs March («Cants de mort», «Cant espiritual», decasíl·lab amb cesura 4+6), Joanot Martorell («Tirant lo Blanc», imprés a València el 1490), Joan Roís de Corella («Tragèdia de Caldesa»), Jaume Roig («Espill»), Isabel de Villena («Vita Christi», 1497) i el «Curial e Güelfa».
- El 1474 Lambert Palmart imprimix a València les «Trobes en llaors de la Verge Maria», primer llibre imprés a la península en català.
Decadència (segles XVI-XVIII)
- Cristòfor Despuig, «Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa» (1557).
- Barroc valencià: Pere Jacint Morlà.
- El Decret de Nova Planta (1707) elimina l'ús institucional del valencià.
Renaixença i modernitat
- Tomàs Villarroya, Vicent Wenceslau Querol («Cant a València»), Teodor Llorente («Llibret de versos», 1885), Constantí Llombart i la fundació de Lo Rat Penat (1878).
- Segle XX: Vicent Andrés Estellés («Coral romput», «Llibre de meravelles»), Joan Fuster («Nosaltres, els valencians», 1962), Enric Valor («Rondalles valencianes»), Carmelina Sánchez-Cutillas («Matèria de Bretanya», 1975), Isabel-Clara Simó, Ferran Torrent («Gràcies per la propina», 1994) i Rodolf Sirera («El verí del teatre», 1978).
Exemple raonat
Pregunta: «Per què el Tirant lo Blanc és una obra clau del 1490?» Resposta raonada: perquè és una novel·la cavalleresca que trenca amb l'idealisme del gènere (realisme, humor, personatges amb vida quotidiana), s'imprimix a València en el moment de màxim prestigi de la ciutat i consolida el valencià com a llengua de cultura.
Errors que resten punts
- Confondre March amb Martorell o Corella.
- Situar Fuster al segle XIX.
- Oblidar les dates clau: 1490, 1707, 1878, 1932, 1962.
- Reduir la Decadència a «no es va escriure res».