Comentari i interpretació de textos literaris: gènere, tema, estructura, estil i recursos
Comentar un text literari és explicar com el text produïx sentit: quin gènere conrea, quin tema hi ha, com s'organitza, amb quina veu i amb quins recursos, i sempre lligant la forma amb el significat. L'examen sol presentar un poema breu o un fragment narratiu o teatral, sovint d'autor valencià.
Gènere, veu i to
- Gèneres: líric, narratiu i dramàtic; subgèneres com sonet, cançó, elegia, himne, romanç, conte, novel·la, assaig, tragèdia i comèdia.
- Veu lírica: qui parla no és l'autor; distingix «jo» poètic, apòstrofe al destinatari i impersonalitat.
- To: elegíac, irònic, exaltat, confidencial, satíric. Es deduïx del lèxic, de la puntuació i de les imatges.
Estructura
- Dividix el text en parts amb criteris de contingut i de forma; en el sonet, indica els quartets, els tercets i la «volta» o gir de pensament.
- Formula el tema en una oració i diferenciïx-lo dels motius i dels tòpics (carpe diem, ubi sunt, locus amoenus, tempus fugit).
Mètrica
- Compta les síl·labes amb sinalefa, sinèresi, dièresi i hiatus, i ajusta segons l'accent final.
- Vers ausiasmarquià: decasíl·lab amb cesura 4+6.
- Sonet: catorze versos, dos quartets i dos tercets.
- Dècima: deu octosíl·labs amb rima abbaaccddc.
- Rima consonant o assonant; esquema i estrofes.
Recursos
- Fònics: al·literació, paronomàsia, onomatopeia.
- Morfosintàctics: anàfora, paral·lelisme, hipèrbaton, polisíndeton, asíndeton, el·lipsi, apòstrofe, interrogació retòrica.
- Semàntics: comparació, metàfora, metonímia, sinestèsia, personificació, antítesi, oxímoron, hipèrbole, ironia i símbol.
Exemple raonat
«La ciutat es desperta entre el fum de les fàbriques; / els carrers són un riu de presses i de crits.»
- «La ciutat es desperta» és una personificació que humanitza l'espai urbà.
- «els carrers són un riu» és una metàfora que convertix el moviment en corrent.
- El to és crític i el tema, la vida urbana industrial; el fum connota contaminació.
- Conclusió: cada figura s'explica per la funció que fa dins del tema, no com una etiqueta aïllada.
Errors que resten punts
- Llistar figures sense explicar-ne la funció.
- Presentar un resum i dir-li «comentari».
- Comptar síl·labes sense aplicar sinalefes.
- Ignorar l'estructura o la volta del sonet.
- No relacionar la métrica amb el gènere o l'època.