Tradició literària i context cultural: literatura, història i llengua
Este domini demana connectar les obres amb el marc històric, social i lingüístic: qui les podia llegir, en quina llengua, amb quines institucions al darrere i amb quins models en circulació. No es tracta de recitar dates, sinó d'explicar què expliquen les obres.
Eixos cronològics
- 1238: conquesta de València per Jaume I; el «Llibre dels fets» i la Cancelleria Reial fixen models de prosa.
- Segle XV: esplendor econòmica i cort d'Alfons el Magnànim; el valencià és llengua de cultura i d'administració.
- 1474: primera impremta valenciana, la de Lambert Palmart.
- 1707: Decret de Nova Planta; el castellà desplaça el valencià de la vida oficial.
- 1878: fundació de Lo Rat Penat; 1902: Jocs Florals de València.
- 1932: Normes de Castelló, unificació ortogràfica.
- 1962: «Nosaltres, els valencians», de Joan Fuster.
- 1983: Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià; 1998: creació de l'AVL.
Institucions i debat
- Lo Rat Penat (1878), Acció Cultural del País Valencià (1978), Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Acadèmia Valenciana de la Llengua (1998).
- El debat sobre la unitat de la llengua: la comunitat lingüística compartida amb Catalunya i les Illes, i la seua politització des del segle XIX.
- La Renaixença i el Modernisme arriben a València amb un pes fort de la poesia i del periodisme, i amb un públic urbà reduït però actiu.
Públic i transmissió
- L'oralitat i la lectura en veu alta expliquen gèneres com els sermons de sant Vicent Ferrer o els romanços de plec solt.
- La impremta i, després, la premsa periòdica amplien el públic lector.
- La censura franquista i l'exili condicionen la represa de postguerra.
Exemple raonat
Pregunta: «Quin paper té Fuster en la literatura valenciana del segle XX?» Resposta raonada: «Nosaltres, els valencians» (1962) convertix l'assaig en intervenció cívica; fixa el concepte de País Valencià, planteja la modernització econòmica i la consciència lingüística, i el seu estil irònic i aforístic influïx en la prosa posterior i en la represa literària dels setanta, amb revistes com «L'Espill» (1979).
Errors que resten punts
- Estudiar les obres deslligades del context polític i lingüístic.
- Confondre institucions i etapes (Lo Rat Penat amb l'AVL, per exemple).
- Caure en anacronismes: jutjar el «Tirant» amb criteris actuals de versemblança.
- Oblidar que la literatura valenciana s'escriu també en castellà en alguns períodes (Blasco Ibáñez).