JQCV A2 cheat sheet

L'enunciat de les proves de comprensió oral es llegeix normalment dues vegades; la primera serveix per captar el sentit global i la segona per confirmar detalls concrets.

Distingeix sons propers en valencià: 'b' i 'v' s'articulen igual (betacisme), 's' sonora [z] apareix en 'casa' o 'rosa', i 'x' pot sonar [ʃ] com a 'caixa' o [ks] com a 'examen'.

Els digrafs 'll' i 'l·l' canvien el significat: 'cella' (d'ull) vs 'cel·la' (presó), 'pela' vs 'pel·la'; escolta la durada de la lateral.

En nombres, confon sovint 'set' (7) amb 'set' (set de beure) pel context; 'vuit' i 'vint' es diferencien pel diftong final [uj] vs la consonant final.

La 'e' oberta i tancada no canvien el significat però sí la naturalitat: 'terra' [ɛ], 'pera' [e]; escolta la posició de la llengua en síl·labes tòniques.

Para atenció als marcadors discursius que estructuren l'àudio: 'd'una banda', 'en canvi', 'a més', 'per tant', 'finalment' indiquen canvis d'argument o conclusió.

En una conversa telefònica, el soroll i la velocitat fan perdre síl·labes àtones; recolza't en les paraules plenes (noms, verbs) i en la corba melòdica de la frase.

L'accentuació valenciana sovint desplaça l'accent en mots com 'quatre' o 'nostra'; no corregeixis mentalment l'àudio, adapta la comprensió al model oral valencià.

Llegeix primer el títol i la primera línia de cada paràgraf per construir l'esquema global; després busca la informació específica que demana l'ítem.

Els textos A2 solen ser breus (80-150 paraules): avisos, correus, fullets, menús, horaris i notícies curtes amb vocabulari quotidià.

Localitza connectors de causa i conseqüència: 'perquè', 'ja que', 'per tant', 'així que'; solen introduir la resposta a preguntes de 'per què'.

Distingeix informació explícita de la inferida: si l'ítem diu 'segons el text', la resposta ha d'aparèixer literalment o parafrasejada, no deduïda.

Comprova les negacions i dobles negacions: 'ningú no ha vingut' equival a 'no ha vingut ningú'; un 'no' pot canviar completament el sentit de l'ítem.

Les xifres i dates són trampes habituals: 'el 15 de març' vs 'el 15 de maig', 'a les 8' vs 'a les 18'; verifica sempre la unitat (hora, dia, mes).

Vocabulari de senyalització freqüent: 'obert de dilluns a divendres', 'tancat per vacances', 'entrada lliure', 'cal reservar', 'prohibit fumar'.

Els pronoms febles substitueixen complements ja esmentats: 'el veig' (un home), 'la compro' (una camisa), 'li dono' (a ell/ella); identifica l'antecedent.

Estructura bàsica d'un correu A2: salutació ('Hola,' o 'Bon dia,'), cos amb 2-3 frases, comiat ('Fins aviat,' 'Una abraçada,') i signatura.

Per descriure rutines, usa el present d'indicatiu: 'Em llevo a les set, esmorzo i vaig a la feina amb metro'.

Per narrar fets passats, combina el perfet perifràstic ('vaig anar', 'vaig veure') amb l'imperfet per descriure ('feia sol', 'hi havia molta gent').

Formules de cortesia escrites: 'Us escric per...', 'Em poso en contacte per...', 'Us agrairia que...', 'Disculpeu el retard'.

Connecta frases amb 'i', 'però', 'perquè', 'quan', 'després', 'abans'; evita frases llargues amb subordinades complexes que superin el nivell A2.

En una invitació cal indicar: què, quan (dia i hora), on i com confirmar ('Confirmeu assistència abans de divendres').

Concordança bàsica: article + nom + adjectiu ('una casa gran', 'els llibres nous'); el verb concorda amb el subjecte en persona i nombre.

Revisa l'ortografia d'accents: aguts en paraules acabades en vocal, -as, -es, -is, -os, -us ('cantarà', 'cafè'); greus en la resta ('casa', 'arbre').

En una conversa A2, l'interlocutor sol parlar lentament i repetir; si no entens, usa 'Ho pots repetir, si us plau?' o 'Més a poc a poc, si us plau'.

Formules per iniciar i mantenir torn: 'Doncs...', 'Mira...', 'I tu què en penses?', 'Què et sembla?', 'D'acord, però...'.

Per donar una opinió bàsica: 'Crec que...', 'Em sembla que...', 'Penso que...', 'A mi, en canvi, em sembla...'.

Per descriure una imatge o làmina: situa elements amb 'a la dreta', 'a l'esquerra', 'al fons', 'al costat de', 'a sobre de', 'a sota de'.

En un joc de rol (botiga, restaurant, metge), usa fórmules fixes: 'Què li poso?', 'Quant és?', 'Em posa un café, si us plau', 'Em fa mal el cap'.

La pronunciació de la 'r' final i dels plurals en -s és feble en valencià col·loquial; en l'examen, articula'ls per assegurar la comprensió.

Per expressar gustos i preferències: 'M'agrada molt', 'No m'agrada gens', 'Prefereixo...', 'M'estime més...'.

En una entrevista o exposició breu, ordena el discurs: introducció ('Us parlaré de...'), dos o tres punts amb connectors, i conclusió ('Per acabar...').