JQCV A2 key terms

Document escrit amb què una persona demana formalment una cosa a una administració, una empresa o una entitat, sovint amb dades personals i una exposició de motius.

Escrit formal adreçat a una administració pública per demanar una actuació o un servei. És un terme administratiu habitual en tràmits oficials i sol requerir registre d'entrada.

Imprès amb caselles o camps buits que cal omplir amb dades personals o administratives per fer una gestió, com obrir un compte o demanar una cita.

Informació que identifica una persona, com el nom, el cognom, l'adreça, el telèfon o el número de document. Apareix sovint en formularis i tràmits administratius.

Document nacional d'identitat. Targeta oficial que acredita la identitat d'una persona i que sovint cal presentar o indicar en tràmits, reserves i contractes.

Registre d'una persona al municipi on viu habitualment. Serveix per accedir a serveis públics, escoles o sanitat i sovint es demana en tràmits administratius.

Institució que governa un municipi i presta serveis locals com el padró, la recollida de residus o les activitats culturals. És un lloc habitual per fer tràmits.

Dia i hora acordats per fer una gestió o rebre un servei, com anar al metge o fer un tràmit. Sovint cal demanar-la per telèfon o per internet.

Conjunt de passes o gestions necessàries per obtenir un permís, un servei o una resposta d'una administració. Sol implicar documents, formularis i terminis.

Data límit o període de temps dins del qual cal fer una cosa, com presentar un document o pagar un rebut. Passar-se'n pot tenir conseqüències.

Document que acredita que una persona ha pagat una quantitat de diners per un producte o servei. Sol incloure la data, l'import i el concepte.

Document detallat que indica els productes o serveis venuts, el preu, els impostos i el total a pagar. És habitual en compres i contractes de serveis.

Contracte amb una entitat financera on es guarden diners i es fan ingressos, reintegraments i pagaments. Per obrir-lo sol calen documentació i dades personals.

Targeta de plàstic associada a un compte que permet pagar en botigues o treure diners d'un caixer. Pot ser de dèbit o de crèdit.

Màquina o finestreta on es poden treure diners, fer ingressos o consultar el saldo del compte. També designa la persona que cobra en una botiga.

Acord escrit entre el propietari d'un habitatge i la persona que el lloga, on es fixen el preu mensual, la durada i les condicions d'ús.

Quantitat de diners que es diposita com a garantia en llogar un habitatge o un servei. Normalment es retorna si es compleixen les condicions acordades.

Document que resumeix la formació, l'experiència laboral i les habilitats d'una persona. S'envia a les empreses quan es busca feina.

Anunci o proposta d'una empresa que busca una persona per treballar-hi. Sol indicar el lloc, les tasques, els requisits i com presentar la candidatura.

Conversa entre una persona que busca feina i un representant de l'empresa per valorar si encaixa en el lloc. És una situació habitual d'expressió oral.

Distribució de les hores en què una persona treballa, estudia o un servei està obert. Sovint apareix en anuncis, contractes i converses quotidianes.

Franja de temps en què una oficina, botiga o servei rep el públic. Acostuma a indicar els dies i les hores, i és útil per planificar visites o trucades.

Període de treball o d'atenció assignat a una persona o grup, com el torn de matí o de nit. També pot indicar l'ordre per fer una cosa.

Fila de persones que esperen per ser ateses en un lloc com una botiga, un banc o una oficina. Respectar l'ordre és una norma social bàsica.

Text breu, sovint amb imatges, que informa o promociona un producte, un servei o una oferta. Pot aparèixer en diaris, cartells, webs o xarxes socials.

Superfície plana amb un missatge escrit o gràfic que s'exposa en un lloc públic per informar, avisar o anunciar alguna cosa.

Marca, símbol o indicació que dona una informació, com ara un senyal de trànsit o un avís en un edifici. Ajuda a orientar-se i a complir normes.

Informació o instrucció que s'ha de seguir per arribar a un lloc o fer una activitat correctament. Pot ser oral o escrita, com una fletxa o un rètol.

Text o placa que identifica un establiment, un carrer o una secció d'un edifici. Serveix per orientar-se i localitzar llocs en un entorn urbà.

Enregistrament oral que una persona deixa en un telèfon o aplicació quan no pot parlar amb qui truca. Cal escoltar-lo i respondre'n si cal.

Comunicació breu que informa d'un fet important, com un canvi d'horari o una incidència. Pot arribar per telèfon, per escrit o per megafonia.

Comunicació telefònica entre dues persones. En una prova de comprensió oral sovint cal entendre qui truca, per a què i quina informació demana.

Intercanvi oral de missatges entre dues o més persones sobre un tema quotidià. Requereix escoltar, respondre i respectar els torns de paraula.

Allò que una persona pensa sobre un tema i que expressa amb paraules com «crec que» o «em sembla que». Cal saber donar-la i justificar-la breument.

Decisió o entesa a què arriben dues o més persones després de parlar. També és una paraula que s'usa per confirmar que una cosa sembla bé.

Explicació oral o escrita de com és una persona, un lloc o un objecte, amb detalls com l'aspecte, la mida o el caràcter. És un tipus de text habitual en l'examen.

Missatge escrit que s'envia per internet a una o més persones. Sol tenir assumpte, salutació, cos i comiat, i és freqüent en la comprensió i l'expressió escrites.

Fitxer que s'envia juntament amb un correu electrònic, com un currículum o una factura. Cal saber indicar-lo i obrir-lo en una tasca escrita.