JQCV A2 flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Betacisme valencià

Fenomen pel qual les lletres b i v es pronuncien igual, com a [b] o [β]. Per això 'beure' i 'veure' sonen igual en moltes zones valencianoparlants.

S sonora intervocàlica

La lletra s entre vocals es pronuncia sonora [z], com a 'casa', 'rosa' o 'mesa'. En canvi, ss entre vocals és sorda [s], com a 'passar' o 'caixa' no aplica.

Digraf l·l

La ela geminada es pronuncia com una l doble allargada. Canvia el significat: 'cel·la' (de presó) no és 'cella' (d'ull), i 'pel·la' no és 'pela'.

Marcadors discursius orals

Paraules que estructuren el discurs: 'd'una banda', 'en canvi', 'a més', 'per tant', 'finalment'. En un àudio indiquen canvi d'argument, afegitó o conclusió.

Nombres set i vuit

'Set' val set unitats i 'vuit' val vuit. En àudio es confonen si no s'escolta el final: vuit acaba en diftong [uj], mentre set acaba en consonant sorda.

Accent valencià en mots plans

En valencià, mots com 'quatre', 'nostra' o 'hòmens' tenen accentuació pròpia que pot diferir del català central. Cal adaptar la comprensió al model oral valencià.

E oberta i tancada

La e tònica pot ser oberta [ɛ] com a 'terra' o tancada [e] com a 'pera'. No canvia el significat, però afecta la naturalitat de la pronunciació.

Comprensió global primer

Estratègia d'escolta que consisteix a captar el sentit general de l'àudio en la primera audició i reservar la segona per confirmar xifres, noms i detalls concrets.

Textos A2 típics

Els textos de comprensió escrita A2 solen ser avisos, correus breus, fullets, menús, horaris i notícies curtes, d'entre 80 i 150 paraules, amb vocabulari quotidià.

Informació explícita

Dada que apareix literalment o parafrasejada al text. Si l'ítem diu 'segons el text', la resposta ha de ser explícita, no deduïda ni inventada pel lector.

Connectors de causa

Paraules com 'perquè', 'ja que', 'com que' o 'atès que' introdueixen la causa. Solen respondre preguntes de 'per què' en textos de comprensió escrita.

Connectors de conseqüència

Marcadors com 'per tant', 'així que', 'per això' o 'en conseqüència' indiquen el resultat d'una acció o fet anterior. Ajuden a localitzar conclusions al text.

Negació doble

En valencià, 'ningú no ha vingut' equival a 'no ha vingut ningú'. La doble negació no afirma, sinó que reforça la negació; cal interpretar-la correctament.

Pronoms febles CD

Substitueixen el complement directe: 'el' (masc. singular), 'la' (fem. singular), 'els', 'les'. Cal identificar l'antecedent ja esmentat al text per resoldre l'ítem.

Senyalització freqüent

Fórmules habituals en avisos: 'obert de dilluns a divendres', 'tancat per vacances', 'entrada lliure', 'cal reservar' o 'prohibit fumar'. Apareixen sovint en proves A2.

Xifres i dates trampa

Els ítems solen enfrontar dates o hores properes: '15 de març' vs '15 de maig', 'les 8' vs 'les 18'. Cal verificar la unitat (hora, dia, mes) al text.

Estructura del correu A2

Un correu A2 té salutació ('Hola,' 'Bon dia,'), cos de dues o tres frases, comiat ('Fins aviat,' 'Una abraçada,') i signatura final amb el nom.

Perfet perifràstic

Temps verbal per narrar fets passats acabats: 'vaig anar', 'vas veure', 'va fer'. Es forma amb 'vaig, vas, va, vam, vau, van' més l'infinitiu.

Imperfet descriptiu

Temps verbal per descriure circumstàncies del passat: 'feia sol', 'hi havia molta gent', 'tenia vint anys'. Es combina amb el perfet perifràstic en narracions.

Concordança bàsica

Article, nom i adjectiu concorden en gènere i nombre ('una casa gran', 'els llibres nous'). El verb concorda amb el subjecte en persona i nombre.

Accentuació aguda

Porten accent agut (´) les paraules acabades en vocal, -as, -es, -is, -os, -us: 'cantarà', 'cafè', 'francès', 'permís', 'gos' no en porta.

Accentuació plana

Porten accent greu (`) les paraules planes que no acaben en vocal, -as, -es, -is, -os, -us: 'arbre', 'llàgrima', 'fàcil'. 'Casa' no en porta.

Fórmules de cortesia escrita

Expressions per iniciar un escrit formal: 'Us escric per...', 'Em poso en contacte per...', 'Us agrairia que...', 'Disculpeu el retard'. S'usen en correus i sol·licituds.

Invitació completa

Una invitació A2 ha d'indicar què se celebra, quan (dia i hora), on i com confirmar assistència, per exemple 'Confirmeu abans de divendres'.

Demana repetició

Fórmula oral per quan no s'entén: 'Ho pots repetir, si us plau?' o 'Més a poc a poc, si us plau'. Imprescindible en la interacció oral A2.

Donar opinió A2

Estructures bàsiques: 'Crec que...', 'Em sembla que...', 'Penso que...'. Per contrastar: 'A mi, en canvi, em sembla...'. S'usen en debats senzills.

Expressar gustos

Fórmules per parlar de preferències: 'M'agrada molt', 'No m'agrada gens', 'Prefereixo...', 'M'estime més...'. El verb 'agradar' concorda amb allò que agrada.

Situar en una làmina

Expressions per descriure imatges: 'a la dreta', 'a l'esquerra', 'al fons', 'al costat de', 'a sobre de', 'a sota de'. S'usen en la descripció oral.

Joc de rol: botiga

Fórmules típiques: 'Què li poso?', 'Quant és?', 'Em posa un café, si us plau', 'Res més?'. Simulen una compra en una prova oral A2.

Joc de rol: metge

Estructures per a la consulta: 'Em fa mal el cap', 'Tinc tos', 'Des de quan?', 'Prengui aquestes pastilles'. Vocabulari bàsic de símptomes i consells.

Ordenar una exposició

Estructura recomanada: introducció ('Us parlaré de...'), dos o tres punts amb connectors i conclusió ('Per acabar...'). Ajuda a mantenir el fil en una exposició breu.

Mantenir el torn de paraula

Fórmules per intervenir en conversa: 'Doncs...', 'Mira...', 'I tu què en penses?', 'Què et sembla?', 'D'acord, però...'. Faciliten la interacció oral A2.