El missatge a 430 famílies: mediació escrita amb límit de paraules
Ets membre de l'AMPA de l'IES número 2 de Sagunt. La Conselleria ha enviat una resolució de tres pàgines que autoritza canviar l'horari lectiu durant les obres del gimnàs: del 3 al 21 de març, les classes començaran a les 8.15 en lloc de les 8.00 i els grups de 3r i 4t d'ESO eixiran a les 14.45. Hi ha una excepció per a l'alumnat amb necessitats educatives especials que s'ha de sol·licitar amb un formulari en línia abans del 26 de febrer, i un telèfon d'informació (96 000 00 00). El formulari és obligatori només per a l'excepció: l'horari nou s'aplica per defecte. La junta vol enviar un únic missatge de WhatsApp a les 430 famílies, amb un màxim de 150 paraules, i discutix si cal fer-lo bilingüe perquè un 30 % de les famílies parlen castellà a casa.
1. Decidix què és imprescindible, què és prescindible i què cal reformular abans d'escriure.
Read the worked answer
Imprescindible: les dates (3 i 21 de març), el nou horari d'entrada (8.15) i d'eixida per a 3r i 4t (14.45), la data límit del formulari (26 de febrer), el fet que el formulari només afecta l'excepció i el telèfon de dubtes. Sense qualsevol d'estos elements, una família no pot actuar o actua malament.
Prescindible: la citació de la resolució, el nom de la Conselleria, la paraula «autoritza», les consideracions sobre les obres i qualsevol explicació del procediment administratiu. Tot això pot anar en un enllaç o quedar a secretaria.
Reformulable: «alumnat amb necessitats educatives especials» és correcte però opac per a moltes famílies; convé una formulació que no estigmatitze i que siga comprensible: «si el vostre fill o filla té necessitats educatives especials i voleu acollir-vos a l'excepció». També cal reformular la relació entre excepció i horari general, perquè és el punt on es produiran més errors: l'horari nou és la regla, i l'excepció només s'aplica si es presenta el formulari.
Criteri de selecció: rellevància per a l'acció, no jerarquia administrativa.
2. Redacta el missatge definitiu amb un màxim de 150 paraules.
Read the worked answer
«Famílies: del 3 al 21 de març, per les obres del gimnàs, les classes començaran a les 8.15 (no a les 8.00) i els grups de 3r i 4t d'ESO eixiran a les 14.45. La resta de grups manté l'eixida habitual.
L'horari nou s'aplica a tothom per defecte. Només si el vostre fill o filla té necessitats educatives especials i voleu acollir-vos a una excepció, heu d'omplir el formulari en línia abans del 26 de febrer. L'excepció no és automàtica: si no es presenta el formulari, s'aplica l'horari general.
Dubtes: 96 000 00 00 (secretaria) o responeu este mateix missatge.
Gràcies per la col·laboració. AMPA IES núm. 2 de Sagunt»
Comentari de la versió: he posat les dates i les hores en primer lloc perquè és el que es reté; he repetit «horari nou» i «excepció» en lloc de fer una referència pronominal, perquè en un missatge curt la repetició evita ambigüitat; he eliminat sigles i cites legals; i he tancat amb una via de contacte concreta. El text no arriba al límit i guanya llegibilitat.
3. La junta discuteix si el missatge ha de ser bilingüe i si cal tractar les famílies de «vosaltres» o de «les famílies». Quina posició defenses?
Read the worked answer
Sobre el bilingüisme: el valencià és la llengua de l'AMPA i de l'ensenyament, i un missatge en valencià no exclou ningú si és clar i breu. Però el criteri decisiu no és ideològic sinó d'eficàcia: si enviem dos textos seguits de 120 paraules, la gent llig el primer i descarta el segon, i a WhatsApp un missatge doble es percep com a formalisme.
Solució que defense: un únic missatge en valencià, amb una segona línia al final del tipus «Si necessiteu el missatge en castellà, responeu a este missatge i us el fem arribar». Així garantim la comprensió sense duplicar ni trencar la coherència lingüística.
Sobre el tractament: use «vosaltres» («si el vostre fill o filla…») perquè és un missatge directe a les famílies i crea proximitat; «les famílies han de…» és distanciat i sona a comunicat oficial. Mantinc el «vós» només si la junta decideix un to institucional, però llavors cal ser coherent en tot el text i no barrejar les dues formes, que és l'error més freqüent en estos escrits.