JQCV C1 (Superior) cheat sheet

Quan el temari no detalla continguts, la prova avalua domini global de la llengua: lèxic, morfosintaxi, ortografia i adequació registral s'han de demostrar en cada resposta.

Criteri de correcció habitual: correcció gramatical, riquesa lèxica, cohesió textual i adequació al registre; un error greu pot anul·lar una resposta altrament correcta.

La norma de referència és la gramàtica normativa del català (IEC): formes com "perquè", "sinó", "s'hi", "n'hi ha" són exigibles a nivell superior.

Accents diacrítics vigents: "sé/son", "dóna/dona", "més/mes", "sí/si", "té/te"; la normativa actual en limita l'ús a casos de possible ambigüitat.

Concordança de gènere i nombre en grups complexos: el participi concorda amb el complement directe quan és pronominalitzat ("les he vistes").

Ús de "hi" i "en": "hi" substitueix complements amb preposició i lloc; "en" substitueix complements partitius o amb "de".

Registre formal: evitació de col·loquialismes, ús de passiva pronominal i de connectors cultes ("tanmateix", "així mateix", "en conseqüència").

Errors freqüents que penalitzen: "degut a" per "a causa de", "doncs" mal col·locat, "el que" per "allò que", barbarismes com "tamany" o "adonar-se de que".

Estructura típica de la prova escrita: comprensió lectora, anàlisi o transformació gramatical i expressió escrita; cada bloc té temps assignat propi.

En comprensió lectora, la resposta correcta ha de ser verificable al text; les opcions que aporten informació externa són distractors.

Preguntes de transformació: cal mantenir el significat original; canviar el temps verbal, la veu o el mode sense alterar el sentit és el criteri d'èxit.

Preguntes de sinonímia o precisió lèxica: descartar primer les opcions que canvien el registre o el matís aspectual ("començar" vs. "iniciar").

En expressió escrita, l'extensió i el tipus de text (carta formal, article d'opinió, resum) es fixen a l'enunciat; incomplir el gènere discursiu resta punts.

Gestió del temps: assignar minuts per bloc, deixar l'expressió escrita per al final i reservar temps de revisió ortogràfica.

Criteris de coherència: un paràgraf, una idea; cada paràgraf ha de tenir oració tema i desenvolupament amb connectors explícits.

Puntuació: la coma no separa subjecte i predicat; el punt i coma separa membres d'una enumeració complexa; els dos punts introdueixen enumeració o citació.

La prova oral sol tenir dues fases: monòleg preparat (exposició d'un tema o lectura) i interacció amb el tribunal o amb un altre candidat.

Criteris d'avaluació oral: fluïdesa, pronúncia, correcció gramatical, riquesa lèxica, adequació registral i capacitat d'interacció.

Fluïdesa no equival a velocitat: les pauses plenes ("eh", "doncs") i les repeticions resten punts; les pauses breus de planificació no penalitzen.

Fonètica del català oriental: neutralització de a/e àtones en [ə], de o/u àtones en [u]; el vocalisme tònic distingeix parelles com "sec/séc".

Consonants a vigilar: sonorització de s intervocàlica ([z] a "casa"), essa sonora vs. sorda, i la r final emmudida en molts parlars.

Estratègies de monòleg: estructura introducció-desenvolupament-conclusió, marcadors discursius ("en primer lloc", "d'altra banda", "per concloure").

En la interacció: torn de paraula, fórmules de cortesia ("si em permeteu", "disculpeu, voleu dir que..."), reformulació i petició de clarificació.

La lectura en veu alta avalua correspondència so-grafia, accentuació, entonació de frase i respecte per la puntuació del text.