El fullet «Rutes pel Maestrat»: manlleus, topònims i variants
Coordines la revisió d'un fullet de huit pàgines, «Rutes pel Maestrat», que editarà el Consorci de Turisme. El text l'ha redactat una empresa externa i ha de servir tant per a visitants de la resta de l'Estat com per a veïns de la comarca; el registre és promocional, no administratiu. Detectes estos punts: «Fes el check-in a l'alberg i gaudeix del trekking»; «A nivel de paisatge, en base a les rutes senyalitzades…»; «Vall de Uxó» (el topònim oficial és la Vall d'Uixó); «Este municipi oferix huit rutes i una gastronomia de primera»; «La nostra meua terra»; «sa millor època». Un company proposa unificar-ho tot amb «es» impersonal i un altre vol traduir-ho tot a l'anglés. El pressupost només permet una revisió.
1. Prioritza les correccions lingüístiques i justifica cada decisió.
Read the worked answer
Ordre de prioritat: errors que afecten la identitat del producte, després calcs, després variants.
Topònim: «Vall de Uxó» és incorrecte per partida doble, perquè omet l'article i la grafia oficial és «la Vall d'Uixó». En un fullet turístic el topònim és l'adreça: si està mal escrit, el lector no el troba en un cercador. És la correcció número u.
Calcs: «A nivel de paisatge» → «Quant al paisatge» o «Pel que fa al paisatge»; «en base a» → «a partir de». Cap justificació de «s'usa molt» no compensa que el text perda precisió.
Manlleus: «check-in» → «registre d'entrada» o «recepció de l'alberg»; «trekking» → «senderisme». Es poden mantindre en la versió anglesa, no en la valenciana, perquè el registre és promocional i el manlleu no aporta cap matís que «senderisme» no tinga.
Altres: «Este municipi» és un castellanisme; cal «Aquest municipi». «La nostra meua terra» és incoherent per acumulació de possessius; cal «La nostra terra». «Sa millor època» usa un possessiu no valencià; cal «la millor època». I «huit» no és cap error: és forma valenciana correcta.
2. Fix a un criteri únic sobre les variants valencianes (este/aquest, huit/vuit, meua/meva) i sobre la proposta de traduir-ho tot a l'anglés.
Read the worked answer
Criteri: coherència interna per damunt de preferència personal. El valencià estàndard admet «huit» i «vuit», «meua» i «meva», i el sistema de tres graus «aquest/aqueix/aquell», però no admet «este». Per tant, prohibisc «este» sempre, i entre les formes admissibles trie les valencianes («huit», «meua», «aquest») perquè el fullet és del Consorci i el públic local ha de reconéixer la seua llengua. El que no es pot fer és barrejar: «huit» en una pàgina i «vuit» en una altra, o «meua» i «meva» en el mateix paràgraf. Deixe el criteri escrit en un full d'estil d'una pàgina per a l'empresa externa.
Sobre l'anglés: amb una sola revisió pressupostada, traduir huit pàgines és inviable i, si es fa malament, pitjor que no fer-ho. Alternativa proporcionada: mantindre el fullet en valencià, afegir un resum de dues pàgines en anglés o castellà i un codi QR a la versió completa. Així atenem el visitant estranger sense sacrificar la qualitat de la llengua principal ni duplicar costos.
3. Un company proposa unificar el text amb «es» impersonal per donar-li un to neutre. Què li respons?
Read the worked answer
Que l'«es» impersonal és correcte en valencià («es pot visitar», «s'hi accedix en cotxe»), però no és la solució per a este text, per dos motius. Primer, perquè el registre del fullet és promocional i busca proximitat: l'«es» crea distància i assembla un tríptic administratiu. Segon, perquè si el combinem amb les formes que ja hi ha («gaudeix», «fes el check-in»), el resultat és incoherent: el lector passa del tracte directe a la impersonalitat sense cap senyal.
Proposta alternativa: mantindre el tracte directe en segona persona («gaudiràs», «hi trobaràs») com a veu dominant, i reservar l'impersonal per a informacions de servei on no hi ha un destinatari concret («s'hi pot accedir amb bicicleta», «no s'hi permet l'entrada d'animals»). És a dir, no unificar per unificar, sinó assignar cada forma a una funció.
Si el company insistix, caldria comprovar que tot el fullet use la mateixa persona verbal; una barreja de «es», «tu» i «vós» en huit pàgines és l'error que més ràpid detecta qualsevol lector, més que un calc aïllat.