PAU Catalan Language and Literature (Catalonia) flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Tipus de text argumentatiu

Text que defensa una tesi mitjançant arguments i contraarguments, amb estructura de plantejament, desenvolupament i conclusió; predomina en l'editorial, l'article d'opinió i l'assaig.

Tema i tesi

El tema és l'assumpte general del text, expressat en un sintagma nominal; la tesi és la idea concreta que l'autor sosté i vol fer acceptar al lector.

Progressió temàtica

Manera com avança la informació en el text: tema constant, progressió lineal, derivada o trencada. La seva alteració injustificada produeix incoherència.

Connectors adversatius

Marcadors com 'però', 'tanmateix', 'no obstant això', 'en canvi' que introdueixen una idea oposada o restrictiva respecte de l'enunciat anterior.

Funcions del llenguatge

Referencial (informar), expressiva (emoció), apel·lativa (influir en el receptor), poètica (forma del missatge), metalingüística (parlar de la llengua) i fàtica (mantenir el contacte).

Modalització

Conjunt de marques amb què l'emissor manifesta la seva actitud: modalitzadors epistèmics (certesa), deòntics (obligació) i avaluatius (valoració).

Registre i adequació

L'adequació exigeix triar el registre (culte, col·loquial) segons destinatari i finalitat; un text adequat evita col·loquialismes en context acadèmic i sigles no explicades.

Fases de la producció escrita

Planificació (esquema i idees), textualització (redacció per paràgrafs) i revisió (coherència, cohesió i correcció). La revisió és una fase imprescindible del procés.

Estructura del paràgraf

Cada paràgraf desenvolupa una idea principal, sovint anunciada en una oració temàtica inicial, seguida d'oracions de suport i, si cal, d'una de conclusió.

Punt i coma

Signe que separa membres d'una enumeració quan ja contenen comes internes, i també oracions independents estretament relacionades pel sentit.

Ús incorrecte de 'degut a'

'Degut a' és un participi i no ha de funcionar com a locució causal; en aquest valor cal emprar 'a causa de', 'per causa de' o 'com a conseqüència de'.

Concordança verbal

El verb concorda en persona i nombre amb el subjecte; amb subjectes col·lectius o coordinats cal revisar la concordança segons el nucli o la suma dels elements.

Accent diacrític

Accent que distingeix mots homògrafs amb significat o funció diferents, com 'sóc/soc', 'dóna/dona', 'més/mes', 'sé/se' i 'déu/deu'.

Dièresi en català

Marca que indica hiatus (raïm, veïna) o que la u es pronuncia en els grups 'qü' i 'gü' (qüestió, aigües); no s'usa en paraules com 'aigua'.

Apòstrof

S'apostrofa davant vocal o h muda (l'home, d'acord), però no davant i/u consonàntiques (la universitat) ni davant s més consonant (la seva).

Pronoms febles combinats

Quan coincideixen complement directe i indirecte, l'ordre és CD-CI: 'l'hi', 'els en', 'se'ns'; el pronom 'hi' pot ser locatiu o datiu segons el context.

Perífrasi d'obligació

Construccions com 'haver de + infinitiu' i 'caldre + infinitiu' expressen obligació; 'deure + infinitiu' expressa probabilitat, no obligació.

Barbarisme lèxic

Mot o expressió aliens a la norma catalana, sovint per influència del castellà, com 'adonar-se' per 'adonar-se'n' o 'tardar' per 'trigar'.

Oracions subordinades

Oracions dependents d'una altra: substantives (funcionen com a CD o subjecte), adjectives o de relatiu (complement del nom) i adverbials (temps, causa, condició).

Combinació 'l·l'

La ela geminada s'escriu amb punt volat en mots com 'col·legi', 'novel·la' i 'intel·ligent'; no s'ha de confondre amb el dígraf 'll'.

Ausiàs March

Poeta valencià del segle XV que consolida la poesia culta en català amb versos decasíl·labs i temes amorosos, morals i religiosos, allunyant-se dels trobadors.

Tirant lo Blanc

Novel·la cavalleresca de Joanot Martorell, publicada entre 1480 i 1490, que destaca pel realisme, la versemblança geogràfica i la humanització dels personatges.

Renaixença

Moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalanes al segle XIX, iniciat simbòlicament amb 'La pàtria' d'Aribau el 1833 i amb Verdaguer i Guimerà.

Modernisme català

Moviment estètic d'entre 1890 i 1911 caracteritzat pel simbolisme, el decadentisme i la recerca de bellesa, amb Maragall, Rusiñol i Víctor Català.

Solitud

Novel·la de Víctor Català publicada el 1905, centrada en la Mila i la seva vida al Montseny, amb un tractament modern del paisatge i de la condició femenina.

Noucentisme

Corrent cultural d'entre 1911 i 1930 que defensa el classicisme, la mesura i la mediterraneïtat, amb Eugeni d'Ors, Josep Carner i Carles Riba.

La plaça del Diamant

Novel·la de Mercè Rodoreda publicada el 1962, narrada per la Colometa, que retrata la Barcelona de la República i la postguerra des de la veu femenina.

Realisme històric

Corrent de la postguerra que vol testimoniar la realitat social i política; a Catalunya s'associa a Calders, Pedrolo i la narrativa de Rodoreda.

Mètrica i sinalefa

Per comptar síl·labes cal aplicar sinalefa (unió de vocals entre mots), sinèresi i dièresi; la rima pot ser consonant o assonant segons coincideixin vocals i consonants.

Figures de dicció

Figures que afecten la forma de l'expressió: anàfora, epífora, paral·lelisme, hipèrbaton, el·lipsi i al·literació, entre d'altres.

Narrador intern

Narrador que participa en la història com a protagonista o testimoni; el seu punt de vista limita la informació i condiciona la interpretació del text.

Estructura del comentari

Introducció amb presentació i tesi, desenvolupament analític per blocs (contingut i forma) i conclusió valorativa; cada afirmació ha de recolzar-se en el text.