PAU Catalan Language and Literature (Catalonia) key terms

Assumpte central o idea recurrent que un text desenvolupa al llarg del seu contingut, sovint expressat amb una paraula o sintagma abstracte.

Missatge essencial que l'autor vol transmetre en un paràgraf o en el text complet; la resta d'informació la desenvolupa o la matisa.

Text breu que recull les informacions essencials d'un escrit original amb paraules pròpies, sense afegir valoracions ni detalls secundaris.

Reformulació d'un fragment amb paraules diferents que conserva el significat original; pot ser explicativa o creativa segons el propòsit.

Afirmació que l'autor defensa en un text argumentatiu i que sosté la resta del raonament amb arguments i exemples.

Raó o prova que s'aporta per justificar una tesi; pot ser de fet, d'autoritat, d'analogia o basat en causes i conseqüències.

Objecció o punt de vista oposat a la tesi que l'autor introdueix per rebatre'l i reforçar així la seva posició.

Marca lingüística que indica la relació lògica entre oracions o paràgrafs: addició, contrast, causa, conseqüència o ordenació.

Propietat textual per la qual les idees s'organitzen de manera lògica i progressiva, amb un tema comú i sense contradiccions internes.

Conjunt de mecanismes lingüístics (pronoms, connectors, repeticions, el·lipsis) que lliguen les oracions i fan que el text es llegeixi com una unitat.

Grau d'ajust del text a la situació comunicativa: destinatari, registre, canal i propòsit del missatge.

Varietat lingüística triada segons el context social; pot ser formal o informal, culte o col·loquial, i afecta lèxic, sintaxi i tractament.

Tipologia textual en què l'emissor defensa una opinió amb raons ordenades per convèncer el receptor, habitual en articles i assajos.

Tipologia textual que presenta informació ordenada i objectiva sobre un tema, sense defensar-ne una posició personal.

Unitat mínima amb significat gramatical o lèxic en què es pot dividir un mot; pot ser arrel, derivatiu o flexiu.

Procediment de formació de mots nous afegint prefixos o sufixos a una base lèxica, com en 'desfer' o 'feliçment'.

Formació de mots nous unint dues o més bases lèxiques, com 'paraigua' o 'gira-sol', sovint amb guionet o canvis ortogràfics.

Variació d'un mot per marcar gènere, nombre, persona, temps o mode sense crear un lexema nou.

Correspondència obligatòria de gènere i nombre entre determinants, adjectius i nom, i de persona i nombre entre subjecte i verb.

Construcció formada per un verb auxiliar conjugat i una forma no personal (infinitiu, gerundi o participi) que expressa aspecte o modalitat.

Categoria gramatical que indica l'actitud de l'emissor davant l'acció: indicatiu per a fets, subjuntiu per a desitjos o hipòtesis, imperatiu per a ordres.

Informació sobre el desenvolupament intern de l'acció (acabada, en curs, repetida), sovint expressada amb perífrasis o temps verbals.

Pronom àton que s'adjunta al verb (el, la, li, en, hi) i que sovint substitueix complements o complements circumstancials.

Branca de la gramàtica que estudia com s'combinen les paraules per formar sintagmes i oracions, i les funcions que hi exerceixen.

Accent gràfic que distingeix mots amb la mateixa grafia però significat o funció diferent, com 'sóc' i 'soc' o 'més' i 'mes'.

Conjunt de regles que determinen quan cal escriure accent gràfic segons la posició de la síl·laba tònica i el tipus de paraula.

Conjunt de normes que fixen l'escriptura correcta dels mots: grafies, accents, majúscules, guionets i signes de puntuació.

Modalitat d'una llengua pròpia d'un territori, amb trets propis de pronunciació, lèxic o morfologia, com el valencià o el balear.

Varietat de referència comuna que s'ensenya i s'usa en mitjans i administracions, per sobre de les diferències dialectals.

Moviment literari català de final del segle XIX i principi del XX, caracteritzat per la sensualitat, el simbolisme i la recerca de bellesa formal.

Corrent cultural català dels anys 1910-1920 que defensa la claredat, la mesura i la integració de l'art en la societat moderna, en reacció al Modernisme.

Conjunt de moviments artístics del segle XX que trenquen amb la tradició i experimenten amb la forma, com el futurisme, el surrealisme o el cubisme.

Moviment d'avantguarda que explora l'inconscient, el somni i l'escriptura automàtica per alliberar la imaginació del control racional.

Tendència literària que expressa estats d'ànim i idees abstractes mitjançant símbols, suggeriments i correspondències sensorials més que no pas descripcions directes.

Associació de dos elements que crea un efecte de sentit nou; pot adoptar la forma de comparació, metàfora o sinestèsia.

Figura retòrica que identifica un element amb un altre sense connector comparatiu, traslladant-ne propietats per suggerir un significat nou.

Recurs expressiu que altera l'ús habitual de la llengua per produir un efecte estètic o persuasiu, com la metàfora, l'anàfora o la hipèrbole.

Estudi de la mesura dels versos, la rima i l'estrofa; en català cal comptar síl·labes segons la tonicitat final i les sinalefes.

Coincidència total o parcial de sons al final dels versos; pot ser consonant o assonant, i pot organitzar-se en esquemes regulars.

Agrupació de versos dins un poema, generalment amb un nombre i una disposició fixos, com el quartet, el tercet o la cobla.

Veu que explica els fets d'una narració; pot ser intern o extern, i la seva perspectiva condiciona la informació que rep el lector.

Perspectiva des de la qual es presenta la història, sigui la d'un narrador omniscient, un personatge o una focalització limitada.

Ésser de ficció que actua en una narració o obra dramàtica; pot ser rodó (complex) o pla (amb pocs trets definitoris).

Categoria que agrupa les obres segons trets formals i temàtics comuns: narrativa, poesia, teatre i assaig.

Motiu o tema heretat de la tradició que reapareix en èpoques diverses, com el 'carpe diem', el 'locus amoenus' o l'ubi sunt.

Relació que un text estableix amb altres textos mitjançant cites, al·lusions, paròdies o reescriptures que el lector ha de reconèixer.

Reproducció literal de les paraules d'un text o autor dins un escrit propi, marcada amb cometes o cos destacat i amb indicació de la font.