Expressió escrita
La prova d'expressió escrita parteix d'una situació comunicativa (un article d'opinió, una carta al director, una ressenya, un text expositiu o argumentatiu) i s'avalua amb quatre criteris: adequació, coherència, cohesió i correcció. Un text brillant però desviat del gènere demanat perd punts; un text simple i ordenat en guanya.
Adequació
- Respecta el gènere, el destinatari, el propòsit i l'extensió indicada (ni molt curt ni desbordat).
- Mantingues un registre estàndard formal: sense col·loquialismes («un munt de», «súper»), sense abreviatures, amb tractament consistent (vós o tu, però no barrejats).
- Compleix les convencions: títol si es demana, salutació i comiat a la carta al director, signatura.
Coherència
- Una sola línia temàtica i una tesi explícita al començament.
- Un paràgraf, una idea; progressió real (cada paràgraf aporta informació nova, no reformula l'anterior).
- Conclusió que tanqui el text recuperant la tesi, sense introduir temes nous.
Cohesió
- Connectors variats i ben col·locats; evita la seriació buida («en primer lloc... en segon lloc») sense contingut.
- Pronominalitza: «hi», «en», «el», «ho» per no repetir sintagmes sencers.
- Puntuació al servei del sentit: punt i coma per a sèries complexes, dos punts per anunciar, comes en incisos. Frases de més de quaranta paraules gairebé sempre fallen.
Correcció
Repàs dirigit per ordre: concordances, accents diacrítics, apostrofacions, pronoms febles, «hi ha», i no pas una lectura genèrica confiant en l'oïda.
Exemple treballat
Original: «Jo penso que la meva opinió és que els joves no llegeixen perquè no tenen temps i també perquè els mòbils, i a més a més penso que això és un problema molt important i molt greu.» Reescriptura: «Al meu parer, els joves llegeixen poc per dues raons: la manca de temps i la competència de les pantalles. Aquest abandonament progressiu té conseqüències...» Raonament: se suprimeix la redundància «jo penso que la meva opinió és que»; se substitueix la segona persona verbal per un substantiu abstracte («la competència de les pantalles»); es passa d'una enumeració acumulativa a una estructura amb dos punts; i els adjectius vagues («molt important i molt greu») esdevenen una conseqüència anunciada.
Errors que resten punts
- Escriure un gènere diferent del demanat.
- Barrejar registres o adreçar-se al destinatari equivocat.
- No separar paràgrafs o fer-ne de desequilibrats.
- Repetir el mateix connector a cada paràgraf.
- Oblidar la signatura o el títol quan la consigna els exigeix.