Literatura catalana: moviments, autors i obres del temari
La prova demana situar autors i obres en el seu moviment i context, reconèixer trets d'estil i relacionar text i poètica. Cada convocatòria fixa unes lectures prescriptives, però el nucli canònic següent apareix amb recurrència.
Etapes i moviments
- Edat Mitjana: Ramon Llull (Blanquerna, Llibre d'Amic e Amat), cròniques de Jaume I (Llibre dels feits) i Ramon Muntaner, Ausiàs March, Joanot Martorell (Tirant lo Blanc, València, 1490) i el Curial e Güelfa, anònim.
- Decadència (segles XVI-XVIII): poques obres destacades; la llengua conviu amb el castellà com a llengua literària.
- Renaixença: Romanticisme, restauració dels Jocs Florals (1859); Verdaguer (L'Atlantida, 1877; Canigó, 1886), Àngel Guimerà (Mar i cel, 1888; Terra baixa, 1896), Maragall.
- Modernisme: fi de segle, artista i progrés; Rusiñol, Casellas (Els sots feréstecs, 1901), Maragall, teatre simbolista.
- Noucentisme: Ors (Glosari, 1906; La ben plantada, 1911), Carner (Els fruits saborosos, 1906): civilitat, clàssics, mesura.
- Avantguardes: Salvat-Papasseit (L'irradiador del port i les gavines, 1921), J. V. Foix, Manifest Groc (1928).
- Postguerra i realisme històric: censura i exili; Espriu (Cementiri de Sinera, 1946; La pell de brau, 1960), Rodoreda (La plaça del Diamant, 1962), Pedrolo, Ferrater, Sagarra, després Moncada (Camí de sirga, 1988) i Jaume Cabré.
Claus per respondre
- Associa cada obra a gènere, any aproximat i moviment, i justifica-ho amb trets interns.
- Distingeix Renaixença (recuperació de la llengua, romanticisme) de Modernisme (renovació estètica, subjectivisme) i de Noucentisme (ordre, classicisme, projecte de país).
- Recorda que la postguerra combina exili, censura i revifada de la novel·la als anys seixanta.
Exemple treballat
Fragment: «La ciutat s'alça sobre el pla, ordenada; els tarongers i les columnes dibuixen una geografia de la mesura.» Raonament: lèxic de l'ordre i la mesura, imatge urbana idealitzada, to didàctic i no confessional, absència de sentimentalisme romàntic → Noucentisme (Ors, Carner), no Modernisme, que tendiria al simbolisme i a l'exaltació del jo.
Errors que resten punts
- Confondre Modernisme amb «literatura moderna» o amb Noucentisme.
- Atribuir La plaça del Diamant a Espriu o Tirant lo Blanc a un autor anònim.
- Datacions desviades d'obres emblemàtiques.
- Explicar el context sense cap referència al text concret.