Catalonia PAU French (Francès 2026) cheat sheet

Ordre de lecture recomanat: títol i font → primera i darrera frase de cada paràgraf → preguntes → relectura selectiva del paràgraf que conté la resposta.

La resposta correcta sempre es pot ancorar en una línia concreta del text; si cal inferir més enllà d'una frase, la pregunta sol ser de tipus 'intenció' o 'to'.

Tipologia habitual de preguntes PAU: idea principal, detall factual, significat d'una paraula en context, referent d'un pronom (il, elle, celui-ci, en, y), inferència i postura de l'autor.

Referents: 'en' substitueix un complement introduït per 'de' (quantitat o lloc); 'y' substitueix un complement de lloc o introduït per 'à'; 'le/la/les' són CD; 'lui/leur' són CI.

Connectors discursius que marquen la lògica del text: 'cependant, toutefois, en revanche' (contrast), 'par conséquent, donc' (conseqüència), 'en effet, en fait' (justificació), 'd'abord, ensuite, enfin' (ordre).

Falsos amics freqüents que distorsionen la comprensió: 'actuellement' = actualment (no 'actualment' en el sentit d'actual), 'éventuellement' = possiblement, 'assister à' = ser present, 'demander' = preguntar/demanar, 'ignorer' = no saber.

Preguntes de vertader/fals amb justificació: cal citar el fragment exacte; una resposta sense citació no obté la puntuació completa.

Si la pregunta demana 'segons l'autor', la resposta no pot ser una opinió personal ni un coneixement extern al text.

Passat compost: auxiliar 'avoir' o 'être' + participi. Verbs de moviment i pronominals (aller, venir, partir, sortir, naître, mourir, rester, arriver, entrer, monter, descendre, tomber, retourner, devenir) van amb 'être' i concorden en gènere i nombre amb el subjecte.

Amb 'avoir', el participi concorda amb el CD directe només si aquest CD precedeix el verb: 'les lettres que j'ai écrites' vs 'j'ai écrit les lettres'.

Imperfet vs passat compost: imperfet = descripció, hàbit o acció en curs; passat compost = acció puntual i acabada que fa avançar la narració.

Futur simple es forma sobre l'infinitiu + terminacions -ai, -as, -a, -ons, -ez, -ont; irregulars clau: être → ser-, avoir → aur-, aller → ir-, faire → fer-, pouvoir → pourr-, savoir → saur-.

Subjuntiu després de 'il faut que, bien que, pour que, avant que, je veux que'; també després d'expressions de dubte o emoció. Formes clau: que je sois, que j'aie, que j'aille, qu'il fasse.

Pronoms relatius: 'qui' subjecte, 'que' CD, 'dont' substitueix 'de + nom' (parler de, avoir besoin de), 'où' lloc o temps, 'lequel/auquel/duquel' després de preposició.

Preposicions davant països i ciutats: 'en France, en Espagne, au Portugal, aux États-Unis, à Paris, à Barcelone'; 'de France, du Portugal, des États-Unis'.

Negació completa amb els marcadors 'ne ... pas / plus / jamais / rien / personne / aucun'; en registre oral el 'ne' sovint s'elideix, però en l'examen escrit es manté.

Estructura mínima exigida en una composició PAU: introducció amb la tesi (1-2 frases), 2-3 arguments amb connector i exemple, conclusió que reprèn la tesi sense repetir-la literalment.

Extensió orientativa: 120-150 paraules per a una composició; per sota de 100 es penalitza per manca de desenvolupament, per sobre de 180 per digressió.

Connectors per escalonar arguments: 'premièrement, de plus, en outre, par ailleurs, enfin, en conclusion, pour conclure, d'une part ... d'autre part'.

Registre: evitar 'on' impersonal excessiu, les abreviatures i el lèxic oral ('truc, super, machin'); preferir 'il convient de, il s'agit de, notamment, en effet'.

Carta formal: fórmula d'obertura 'Madame, Monsieur,'; comiat 'Je vous prie d'agréer, Madame, Monsieur, l'expression de mes salutations distinguées.'; no barrejar 'tu' i 'vous'.

Correcció prèvia de 3 minuts: concordança subjecte-verb, concordança del participi, accents (é/è/ê), i revisió d'usos de 'avoir/être' com a auxiliars.

Cada paràgraf ha de tenir una idea principal; un paràgraf d'una sola frase molt llarga sol indicar manca de planificació.

Si l'enunciat demana 'dóna la teva opinió', cal una postura explícita a la introducció i sostinguda fins al final; l'ambigüitat es penalitza.

Comprensió oral: primer escoltar per la idea global (2 minuts), després per detalls; les xifres, noms propis i dates solen ser objecte de pregunta.

Sons que cal discriminar: [y] 'tu' vs [u] 'tout'; [ɛ̃] 'vin' vs [ɑ̃] 'vent' vs [ɔ̃] 'vont'; 'ils ont' vs 'ils sont' depèn de la liaison.

La liaison obligatòria apareix entre article/adjectiu i nom ('les_amis, un petit_enfant') i entre pronom i verb ('nous_avons'); la seva absència pot canviar el sentit percebut.

El 'e' mut final sovint no es pronuncia ('petite' → [pətit]), però es pronuncia en poesia o registre cuidat; això afecta el recompte de síl·labes.

Expressió oral: estructura recomanada en 3 blocs - presentació del tema (10-15 s), desenvolupament amb 2 arguments i un exemple, tancament amb postura.

Formulacions útils per guanyar temps sense omplir de soroll: 'ce que je veux dire, c'est que...', 'à mon avis', 'il me semble que', 'prenons l'exemple de'.

Errors de pronúncia que perjudiquen la intel·ligibilitat: confondre 'dessus/dessous', 'dessert/désert', i pronunciar la '-ent' final del verb ('ils parlent' → [il paʁl]).

En una interacció oral, respondre primer la pregunta directament i després justificar; les respostes que comencen amb una digressió perden punts de coherència.