Optatius oblics i datiu reflexiu en discurs indirecte
Un exercici de morfologia i sintaxi et demana d'analitzar: «Οἱ δὲ στρατιῶται ἔλεγον ὅτι, εἰ μὴ οἱ πολέμιοι σφίσιν ἐπίοιεν, αὐτοὶ οὐ δῃώσοιεν τὴν χώραν». Tens 20 minuts i no pots consultar la gramàtica. Un company ha escrit: «ἐπίοιεν és aorist optatiu, perquè va després d'un verb en passat», i «σφίσιν és possessiu, equivalent a αὐτῶν». El professor ha marcat les dues respostes com a incorrectes. També et demana què passaria si el verb principal fos λέγουσιν en lloc d'ἔλεγον, i per què no apareix ἄν a l'apòdosi. La frase original de discurs directe seria: «εἰ μὴ οἱ πολέμιοι ἐπίασιν, αὐτοὶ οὐ δῃώσομεν τὴν χώραν».
1. Analitza ἐπίοιεν i δῃώσοιεν (mode, temps, veu) i explica per què tenen aquesta forma en aquest context.
Read the worked answer
ἐπίοιεν és tercera persona del plural del present d'optatiu actiu de ἔπειμι (ἐπ- + εἶμι), no un aorist. La forma d'aorist optatiu de ἐπιτίθημι seria una altra (ἐπίθοιεν), i el context ho descarta. δῃώσοιεν és tercera plural de l'optatiu futur actiu de δῃόω, amb el sufix -σοι-. Són optatius oblics: el discurs indirecte amb ὅτι depèn d'un verb de passat (ἔλεγον), i per això el grec substitueix l'indicatiu original pel mateix temps en optatiu. El present ἐπίασιν passa a present optatiu; el futur δῃώσομεν passa a futur optatiu. No expressen possibilitat, sinó la mateixa asserció del discurs directe.
2. Corregeix l'anàlisi de σφίσιν: quina funció fa i a qui es refereix? Per què no és possessiu?
Read the worked answer
σφίσιν és datiu plural del reflexiu σφεῖς, no possessiu. Fa de complement indirecte del verb ἐπίοιεν: ἐπιέναι + datiu significa «atacar algú». Es refereix als soldats, subjecte de ἔλεγον, no als enemics: l'oració diu «si els enemics no els atacaven». Si fos possessiu, el grec faria servir αὐτῶν o un adjectiu possessiu, i la construcció no demanaria datiu. El reflexiu de tercera persona pot remuntar al subjecte de l'oració principal; el context elimina l'ambigüitat.
3. Què canviaria si el verb principal fos λέγουσιν en lloc d'ἔλεγον? Per què no hi ha ἄν?
Read the worked answer
Amb λέγουσιν (present) el discurs indirecte té un verb principal de temps primari i es conserven els temps de l'original: εἰ μὴ οἱ πολέμιοι ἐπίασιν, αὐτοὶ οὐ δῃώσομεν τὴν χώραν. No hi ha ἄν perquè aquests optatius no són potencials ni irreals: són optatius oblics de discurs indirecte. L'apòdosi original ja era un futur sense ἄν (futur simple). Si hi hagués ἄν, series un optatiu potencial («podrien devastar»), que canviaria el sentit.