Classificar Xenofont: història, memòria, diàleg i biografia idealitzada
En la part de literatura has de respondre en 15 minuts: «Classifica les obres següents segons el gènere i l'autor: Hel·lèniques, Anàbasi, Ciropèdia, Simposi, Records de Sòcrates». Un company ha posat les cinc sota «historiografia de Xenofont» i ha afegit que la Ciropèdia és «la primera novel·la històrica». El corrector ha dit que això és imprecís i que cal distingir entre història, memòria, diàleg socràtic i biografia idealitzada. Has de justificar la classificació de la Ciropèdia i de l'Anàbasi amb dos trets formals cadascuna, i explicar per què «novel·la» és un anacronisme. No es demana un resum argumental, sinó criteris de gènere.
1. Classifica les cinc obres i indica el tret formal que permet distingir-les.
Read the worked answer
Hel·lèniques: història, continuació de Tucídides, de Xenofont. Anàbasi: memòria o relat militar d'experiència pròpia, també de Xenofont. Ciropèdia: biografia idealitzada o relat didàctic sobre Cir, de Xenofont. Simposi: diàleg socràtic, de Xenofont (també n'hi ha un de Plató, però aquí cal assignar-lo a Xenofont). Records de Sòcrates: apologètica i records socràtics en forma de diàlegs breus, de Xenofont. Tret formal: la continuació cronològica i la historicitat en Hel·lèniques; la narració en tercera persona d'una expedició viscuda en Anàbasi; el retrat pedagògic d'un governant en Ciropèdia; el marc del banquet i la conversa en Simposi; l'apologia i l'anedotari en Records.
2. Justifica el gènere de la Ciropèdia i de l'Anàbasi amb dos trets formals cadascuna, sense usar el mot «novel·la».
Read the worked answer
Ciropèdia: (1) narra la vida i l'educació d'un governant modèlic, amb discursos i diàlegs inventats; (2) té finalitat didàctica i idealitzadora, no simple registre de fets. Anàbasi: (1) és un relat en tercera persona d'una expedició en què l'autor va participar, amb detalls topogràfics i militars; (2) té estructura de memòria o informe, amb discursos i decisions de comandament. Cap de les dues no s'organitza com la ficció novel·lesca antiga, que desenvolupa una trama amorosa i d'aventures amb convencions pròpies.
3. Per què «novel·la històrica» és un anacronisme? Quina etiqueta seria més defensable?
Read the worked answer
«Novel·la històrica» és anacrònic perquè pressuposa un gènere modern (segles XIX-XX) que combina ficció i reconstrucció documental. L'antiga «novel·la» (Caritó, Xenofont d'Efes, Longus) és un gènere posterior i amb convencions pròpies. Per a la Ciropèdia és més defensable «biografia idealitzada», «mirall de prínceps» o «relat didàctic», sempre amb precisió i sense presentar-lo com a novel·la moderna.