Un metec acusat d'impiety: estatut jurídic i acció pública
Un passatge de la prova esmenta un home que viu a Atenes com a μέτοικος, té un προστάτης i paga el μετοίκιον; en l'escena, és acusat d'ἀσέβεια per haver introduït nous déus. La pregunta val 2 punts i demana de comentar la situació jurídica i religiosa. Un company ha respost que «com que era estranger, no podia ser jutjat a Atenes» i que «la impietat era un delicte privat». El corrector ho ha marcat com a greu error. Has d'explicar quin estatut tenia, quins drets i deures comportava, i com es podia iniciar un procés per impietat, tenint en compte que el text no diu si era ciutadà. No confonguis μέτοικος amb ξένος de pas.
1. Defineix μέτοικος i explica el paper del προστάτης i del μετοίκιον.
Read the worked answer
μέτοικος és un estranger resident lliure, no ciutadà. Havia d'inscriure's al deme, tenir un προστάτης (ciutadà que el representava en afers legals i institucionals) i pagar el μετοίκιον, un impost anual (normalment 12 dracmes per a un home i 6 per a una dona). No era esclau ni ξένος de pas; la seva residència era estable i regulada. El προστάτης no era un amo, sinó un garant legal.
2. Corregeix l'afirmació que no podia ser jutjat: quina era la seva posició legal i quines limitacions tenia?
Read the worked answer
L'afirmació és falsa: el metec estava sotmès a la llei atenesa i podia ser demandat i demandar en afers privats. Les limitacions eren polítiques i patrimonials: no votava, no ocupava càrrecs, no formava part de l'Heliea, no podia posseir terres ni cases sense una concessió especial (ἔγκτησις), i el matrimoni amb una ciutadana no li donava ciutadania als fills. Podia servir a l'exèrcit i participar en cultes públics. Per tant, «estranger» no equival a «fora de la jurisdicció».
3. Com es podia iniciar un procés per ἀσέβεια i qui hi podia intervenir? Diferencia acció pública i privada.
Read the worked answer
L'ἀσέβεια podia perseguir-se amb una γραφή, una acció pública: qualsevol ciutadà amb dret podia presentar-la (ὁ βουλόμενος), i el cas podia arribar a l'arcont basileu o, en certs supòsits, a l'Areòpag. No era un delicte privat, perquè afectava la comunitat i els déus de la polis. El metec podia ser acusat; la iniciativa pública corresponia, però, a un ciutadà. Cal no confondre la γραφή amb una δίκη privada per injúries o danys.