Morfologia i sintaxi
Morfologia i sintaxi
Aquesta part demana analitzar formes del text traduït i justificar-ne la funció sintàctica. Sol combinar morfologia (declinació, conjugació, veu, mode, temps) amb sintaxi (casos, oracions subordinades, infinitius i participis). Cal donar la forma lemmàtica i explicar per què ocupa aquella funció.
Morfologia
- Noms i adjectius: indica declinació, gènere, nombre i cas. Compta amb temes en -α/-η, temes temàtics en -ο- i temes atemàtics; els adjectius de tres terminacions es declinen com a primera i segona, els de dues com a tercera.
- Verbs: assenyala tema, veu, mode, temps, persona i nombre. Recorda l'augment (ἔ-), la reduplicació del perfet i les terminacions secundàries de l'imperfet i l'aorist.
- Verbs contractes en -άω, -έω, -όω i verbs en -μι: la vocal del tema es contrau o s'allarga; no els analitzis com a regulars.
- Participi: és un adjectiu verbal; indica temps, veu, cas, gènere i nombre, i concorda amb el nom a què es refereix.
- Infinitiu: no té persona ni nombre; mira si porta article (τὸ λέγειν) o subjecte en acusatiu.
Sintaxi
- Nominatiu: subjecte i atribut. Genitiu: possessiu, partitiu, de preu, subjectiu/objectiu, absolut. Datiu: objecte indirecte, instrument, causa, lloc, possessiu. Acusatiu: objecte directe, extensió, direcció, subjecte d'infinitiu. Vocatiu: crida.
- Preposicions: cada una regeix un o més casos; el cas canvia el sentit (πρός + acusatiu «cap a», πρός + genitiu «de part de»).
- Infinitiu: complementari, epexegètic, articulat, o dins discurs indirecte amb subjecte en acusatiu.
- Participi: atributiu, circumstancial (temporal, causal, concessiu, condicional), suplementari i genitiu absolut.
- Subordinades: relativa, temporal, causal, final (ἵνα/ὅπως + subjuntiu o optatiu), condicional (εἰ + indicatiu/optatiu), interrogativa indirecta, declarativa (ὅτι/ὡς).
Exemple treballat
«Ὁ ἄρχων τοῖς πολίταις ἀπεκρίνατο ὅτι ἡ πόλις εἰρήνην ποιήσει.» ἄρχων: nominatiu singular, tema en -οντ-, subjecte. τοῖς πολίταις: datiu plural, objecte indirecte de ἀπεκρίνατο (aorist mitjà, 3a singular, ἀποκρίνομαι). ὅτι introdueix una declarativa; ποιήσει és futur d'indicatiu actiu, 3a singular, ποιέω. Traducció: «L'arcont va respondre als ciutadans que la ciutat faria la pau.» El datiu no és «de» sinó destinatari; el futur es manté perquè el grec no obliga a l'optatiu oblic en aquest context.
Errors que costen punts
- Analitzar una forma sense dir la funció sintàctica.
- Confondre acusatiu plural en -ας amb genitiu singular en -ας.
- Dir «aorist» quan la forma és imperfet o perfet.
- Oblidar que el participi concorda amb el nom i no amb el subjecte del verb principal.
- No distingir ὅτι declaratiu de ὅτι causal.
- Assignar un cas a una preposició sense comprovar el règim.