Literatura grega: autors, gèneres i obres
Literatura grega: autors, gèneres i obres
Aquesta part comprova que sàpigues situar un text en el sistema literari grec: gènere, autor, obra, època i trets formals. Les preguntes solen demanar identificar un gènere a partir de marques textuals, relacionar autor i obra, o explicar convencions d'un gènere.
Grans períodes i gèneres
- Arcaic: èpica homèrica (Ilíada, Odissea) en hexàmetres dactílics, amb invocació a la Musa, fórmules i herois; poesia didàctica d'Hesíode (Teogonia, Treballs i dies); lírica de Safo, Alceu i Píndar (epinícia).
- Clàssic: tragèdia d'Èsquil, Sòfocles i Eurípides; comèdia antiga d'Aristòfanes; historiografia d'Heròdot, Tucídides i Xenofont; oratòria de Lísias i Demòstenes; filosofia de Plató (diàleg) i Aristòtil (tractat).
- Hel·lenístic: poesia aprenent i breu de Cal·límac, Apol·loni de Rodes i Teòcrit; comèdia nova de Menandre.
Convencions que cal reconèixer
- Tragèdia: pròleg, parodos, episodis, estàsims i èxode; cor, màscares, trimetre iàmbic; missatger que narra violència fora d'escena; ironia tràgica i conflicte entre destí i decisió.
- Comèdia antiga: sàtira política, obscenitat, paràbasi, cor grotesc; Aristòfanes critica institucions i personatges vius.
- Historiografia: recerca de causes, discursos inventats versemblants, digressions etnogràfiques; Tucídides busca explicacions polítiques, Heròdot acumula logos.
- Oratòria: gèneres judicial, deliberatiu i epidíctic; proves, ethos, pathos, logos; Lísias clar i eficaç, Demòstenes vehement.
- Filosofia: diàleg socràtic amb pregunta i aporia; tractat aristotèlic sistemàtic.
Exemple treballat
«μῆνιν ἄειδε θεὰ Πηληϊάδεω Ἀχιλῆος» (Ilíada 1.1). Reconeixement: hexàmetre dactílic, invocació a la Musa, patronímic Πηληϊάδεω i tema de la còlera d'Aquil·les. Gènere: èpica heroica arcaica; autor: Homer; obra: Ilíada. μῆνιν és acusatiu singular, objecte d'ἄειδε; θεά és vocatiu. El vers programa el poema: la còlera és el fil conductor i la Musa garanteix la veritat del relat. Un comentari complet hauria de dir que l'èpica no és història sinó memòria heroica i que les fórmules ajuden la recitació.
Errors que costen punts
- Confondre Èsquil, Sòfocles i Eurípides o les seves obres.
- Atribuir la comèdia nova a Aristòfanes.
- Dir que Heròdot i Tucídides fan la mateixa història.
- No saber l'estructura bàsica de la tragèdia.
- Ignorar el període hel·lenístic.
- Identificar gènere sense justificar amb trets del text.