La concessiva que l'alumne llegeix com una acusació
En una prova de la PAU, l'alumnat rep un article d'opinió de 420 paraules titulat «El preu de la calma», publicat a un diari de Palma. L'autor descriu la saturació turística del barri de Santa Catalina i escriu: «No és que els veïns s'hagin tornat intolerants; és que han deixat de reconèixer el seu barri». Més endavant afirma: «Això no és turisme, és una ocupació». El text acaba amb una ironia: «Gràcies per venir; tanquem la porta en sortir». Un alumne respon a la pregunta de comprensió: «L'autor critica els veïns perquè són intolerants amb els turistes». També ha de dir a què es refereix «Això» a la segona frase. El corrector ha de valorar si l'alumne ha entès la rectificació i la ironia, i si distingeix tesi i argument. La resposta de l'alumne no és un error de paraula aïllada: afecta la interpretació global del text.
1. Explica per què la resposta de l'alumne és una lectura errònia i identifica dos indicis textuals que la corregeixen.
Read the worked answer
La resposta confon el punt de partida que l'autor nega amb la tesi que defensa. L'estructura «No és que... és que...» no afirma que els veïns siguin intolerants: presenta aquesta idea com una acusació aliena i la rectifica tot seguit. El primer indici és, per tant, la mateixa rectificació: el segment introduït per «és que» desplaça l'acusació cap a la pèrdua de reconeixement del barri. El segon indici és la ironia final: «Gràcies per venir; tanquem la porta en sortir» no celebra el turisme, sinó que imita amargament el llenguatge de l'amfitrió. A més, el text parla de «deixar de reconèixer el barri», no de rebutjar persones. La tesi és que la massificació ha alterat el barri fins a fer-lo irrecognoscible, no que els veïns siguin intolerants. La lectura errònia s'agafa a una paraula aïllada i ignora la funció argumentativa de la rectificació i el to irònic.
2. A què es refereix «Això» a «Això no és turisme, és una ocupació»? Justifica la resposta amb el co-text immediat i explica quina funció té l'antítesi.
Read the worked answer
«Això» remet a la situació descrita immediatament abans: l'ocupació massiva dels habitatges per part de visitants, que expulsa els residents. No remet al turisme en general, perquè l'oració el redefineix: primer l'anomena «turisme» i després li nega el nom per recategoritzar-lo com a «ocupació». L'antítesi «no és turisme, és una ocupació» separa dues categories que el sentit comú tendeix a confondre. La seva funció és polèmica i conceptual: nega legitimitat a una pràctica i obliga el lector a reconsiderar el significat de «turisme». Si l'alumne digués que «Això» es refereix a «l'article» o a «la ciutat», no podria explicar per què el predicat següent és «una ocupació». La prova del referent és la substitució: «L'ocupació massiva dels habitatges no és turisme, és una ocupació».
3. Reformula la tesi de l'autor en una sola frase, sense càrrega irònica i sense reproduir les seves paraules.
Read the worked answer
Una possible reformulació: «L'autor denuncia que la pressió turística ha convertit Santa Catalina en un lloc on els veïns ja no reconeixen la seva vida quotidiana, i rebutja que això es pugui presentar com a simple turisme». S'hi mantenen la tesi i la distinció entre turisme i ocupació, però desapareix la ironia i no es reprodueixen literals. Cal evitar tant la generalització «els turistes són dolents» com la lectura innocent «cal cuidar el turisme»: totes dues són reduccionismes que el text no autoritza. La reformulació ha de conservar el subjecte de l'alteració -la massificació- i l'efecte concret -la pèrdua de reconeixement-, no només l'emoció.