Balearic Islands PAU Catalan Language and Literature II flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Tesi d'un text

Idea central que l'autor defensa i que es pot formular en una sola oració. Es localitza al primer o darrer paràgraf i no s'ha de confondre amb el tema general.

Estructura interna

Organització del contingut en parts lògiques: introducció, desenvolupament i conclusió, o bé plantejament, arguments i refutació. No depèn dels paràgrafs visibles del text.

Text argumentatiu

Text que defensa una opinió amb arguments i exemples per convèncer el lector. Predomina la funció conativa i l'ús de connectors adversatius i causals.

Cohesió textual

Conjunt de mecanismes que connecten les oracions: connectors, pronoms, sinònims, el·lipsi i camps semàntics. Sense cohesió el text no es llegeix com una unitat.

Registre lingüístic

Grau de formalitat i adequació del llenguatge al destinatari, al canal i a la situació. Pot ser culte, estàndard, col·loquial o vulgar.

Resum objectiu

Síntesi breu que recull les idees principals del text amb paraules pròpies, sense opinions ni citacions literals llargues. Ha de mantenir l'ordre de les idees originals.

Marcadors textuals

Paraules o expressions que guien la lectura: «en primer lloc», «d'altra banda», «en conseqüència», «en definitiva». Estructuren el discurs i fan explícita la relació entre idees.

Tesi i arguments

La tesi és l'opinió que es defensa; els arguments són les raons que la sostenen, generalment amb exemples. Una redacció sense tesi explícita perd coherència.

Carta formal

Text epistolar amb encapçalament, cos estructurat en paràgrafs i comiat amb fórmula («Atentament»). Empra registre estàndard i evita col·loquialismes i abreviatures.

Concisió

Qualitat d'un text que diu el necessari amb el mínim de paraules sense perdre informació. S'aconsegueix eliminant redundàncies, circumloquis i adjectius buits.

Varietat lèxica

Ús de paraules diferents per evitar repeticions. S'obté amb sinònims, hiperònims i canvis de categoria gramatical, sense caure en paraules comodí.

Revisió ortogràfica

Comprovació final d'accents, dièresi, concordança i puntuació abans de lliurar el text. Un error sistemàtic com «*hi han» resta punts de correcció.

Accents diacrítics

Accents que distingeixen mots homògrafs: «sé» (verb) i «se» (pronom), «són» (verb) i «son» (possessiu), «més» (quantitatiu) i «mes» (conjunció).

Pronom en

Pronom feble que substitueix un complement partitiu («en tinc dos»), un complement introduït per «de» o un locatiu de lloc. No s'usa mai amb valor de subjecte.

Pronom hi

Pronom feble que substitueix un complement de lloc o un complement introduït per «a», «en» o «amb». Exemple: «Vas a Girona? Hi vas?».

Passat perifràstic

Temps verbal format per «vaig, vas, va...» més infinitiu. Substitueix el pretèrit perfet simple en la llengua parlada i expressa accions acabades.

Concordança del participi

Amb els pronoms «el, la, els, les» el participi concorda en gènere i nombre amb el complement directe: «Les he vistes», «Els he llegits».

Perquè i per què

«Perquè» és àton i introdueix causa o finalitat; «per què» és tònic i s'usa en interrogatives i exclamatives. La grafia canvia segons la funció.

Renaixença

Moviment literari català del segle XIX que recupera la llengua i la literatura pròpies. Hi destaquen Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà, amb el teatre i l'èpica.

Modernisme català

Corrent de finals del segle XIX i inicis del XX que busca la bellesa formal i el simbolisme. Hi pertanyen Joan Maragall i Santiago Rusiñol, entre d'altres.

Noucentisme

Moviment intel·lectual i literari del primer terç del segle XX que defensa la claredat, l'ordre i la mediterraneïtat. Eugeni d'Ors i Josep Carner en són figures centrals.

Ausiàs March

Poeta valencià del segle XV que renova la lírica amorosa amb un to personal i moral. Els seus versos abandonen la convenció provençal i parlen de l'angoixa íntima.

Tirant lo Blanc

Novel·la cavalleresca de Joanot Martorell, publicada el 1490. Destaca pel realisme, la versemblança dels personatges i la barreja d'aventura i vida quotidiana.

Mercè Rodoreda

Narradora del segle XX autora de «La plaça del Diamant», retrat de la Barcelona de la postguerra. La seva prosa combina el monòleg interior amb un estil aparentment senzill.

Comentari de text literari

Anàlisi estructurada en contextualització, contingut, forma i valoració. Cada afirmació s'ha de recolzar en fragments concrets del text citats i comentats.

Narrador homodiegètic

Narrador que participa en la història com a personatge, sovint protagonista o testimoni. Es distingeix del narrador heterodiegètic, que no hi intervé.

Sonet

Composició de catorze versos hendecasíl·labs repartits en dos quartets i dos tercets. L'esquema de rima habitual és ABBA ABBA CDC DCD.

Acotació teatral

Text secundari que indica escenografia, moviments o to dels personatges. No es pronuncia en escena i orienta la representació i la lectura del drama.

Símil i metàfora

El símil compara dos elements amb un nexe explícit («com»); la metàfora identifica un element amb un altre sense nexe. Totes dues figures es basen en la semblança.

Oxímoron

Figura que uneix dos termes de significat contrari dins un mateix sintagma, com «silenci eloqüent» o «foscor lluminosa». Intensifica la paradoxa expressiva.

Anàfora

Repetició d'una o més paraules a l'inici de versos o oracions successives. Crea ritme i emfasitza la idea repetida al llarg del text.

Metonímia

Figura que substitueix un terme per un altre amb relació de contigüitat: causa per efecte, continent per contingut o autor per obra. Exemple: «llegir un Machado».